2024

Rosa Luxemburg (Zamoc, Polònia, 5 de març de 1871 - Berlín, 15 de gener de 1919). Revolucionària i teòrica marxista d'origen jueu.

Defensà la vaga general política com a lliçó de l'experiència russa del 1905 i afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l'etapa burgesa. Entre el 1915 i el 1918 estigué empresonada la major part del temps per fer agitació contra la guerra. Defensora crítica de la revolució russa, polemitzà amb els bolxevics sobre la política agrària, sobre la qüestió nacional i sobre l'exercici de la democràcia. El 1919, tot i ser-hi contrària, intervingué en la insurrecció de Berlín i, el 15 de gener, fou detinguda i executada sumàriament.

Miquel Carreras i Costajussà (Sabadell, 5 de febrer de 1905 - Térmens de Segre, 11 d'agost de 1938). Escriptor, historiador i filòsof, home d'una gran intel·ligència.

Als 23 anys ja s'havia llicenciat en Dret, Filosofia i Lletres i Història i, entre clàssiques i modernes, coneixia una desena de llengües.

Publicà nombrosos articles al Diari de Sabadell i a diverses publicacions locals. Col·laborava en La Veu de Catalunya, on escrivia sobre filosofia, dret, història, art i literatura, i participà ocasionalment en les activitats de la Colla de Sabadell, durant la dictadura de Primo de Rivera.

Com a resultat de la recerca a l'Arxiu Històric, va escriure dos llibres: Línies d'història ciutadana i Elements d'història de Sabadell, editat el 1932 per l'ajuntament republicà com a text per a les escoles. El 1928 havia estat nomenat cronista i arxiver de la ciutat.

Però la seva gran obra de creació és un recull d'aforismes i pensaments, Conceptes i dites de Martí Rialp, que donà a la impremta el juny de 1938, dos mesos abans de morir al front, probablement assassinat.

Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1 d'abril de 1910 - Cadaqués, 4 d'agost de 1985). Poetessa i bibliotecària.

Es llicencià en Filosofia i Lletres. La seva poesia, molt influïda per Carles Riba, és d'una fina sensibilitat, tocada per la melangia del pas del temps i sovint amb un deix popularista. Va publicar Epigrames i cançons (1938), Presència i record (1952). El 1981 va recollir tota la seva obra poètica a Poesia i el 1985 va editar la narrativa en el volum de Contes. Va ser cofundadora de la revista Ariel, traductora d'Eliot i estudiosa de l'obra d'Ausiàs March.

Miquel Àngel és el nom amb què és conegut als Països Catalans Michelangelo Buonarroti (Caprese, Toscana, 6 de març de 1475 - Roma, 18 de febrer de 1564). Escultor, pintor, arquitecte i poeta del Renaixement.

Com a escultor, les seves obres més conegudes són La Pietat (1488-89, Sant Pere del Vaticà), el David (1501-1504, Florència) i el Moisès (1513, Roma), que juntament amb els Esclaus (1513, Florència) formaven part del sepulcre monumental projectat per al papa Juli II. Com a pintor, el conjunt pictòric de la Capella Sixtina (1508-1512) representa la culminació del seu ideal universalista i ha esdevingut un símbol de l'art del Renaixement. A partir de 1546, centrat en l'arquitectura, projectà la cúpula del Vaticà i corregí l'estructura de la basílica, reformà el Palazzo Farnese i ordenà el Capitoli (o Campidoglio) romà, tres palaus al voltant d'una plaça trapezoidal que emmarquen l'estàtua eqüestre de Marc Antoni.