PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Josep Romeu i Sans (Copons, 24 d'abril de 1818 - Barcelona, 7 de juliol de 1886). Tot i les poques dades biogràfiques que es coneixen de Josep Romeu, sabem que va ser alcalde corregidor de Sabadell, per designació reial, del març de 1861 al febrer de 1864 i que, malgrat no tenir el fervor popular, acabà guanyant-se la confiança de la gent per l'eficàcia de la seva gestió. Durant el seu mandat, el 1861 va encarregar el plànol de Sabadell a l'arquitecte Francesc Daniel Molina, que va ser fonamental per al futur creixement urbà; dos anys més tard, va adquirir els terrenys per a la construcció del nou cementiri de Sant Nicolau, a la serra de Sant Iscle, i entre 1862 i 1864 es va construir el pont de la Salut i la carretera de Sentmenat. El 1862 portà l'enllumenat de gas als carrers de Sabadell i va fer construir el baixador del tren del Nord al capdavall de la Rambla. El 1863 va comprar els terrenys, prop de la timba del Ripoll, per a la construcció del nou escorxador municipal i acabà la urbanització dels carrers de Bilbao i de Quevedo. El 1864, per voluntat pròpia, va deixar l'alcaldia, que havia exercit durant quatre anys.

El 1886, l'Ajuntament que presidia Joan Vivé va acordar donar el nom de Romeu a un carrer de la ciutat que va des del carrer de Vidal fins al de Santa Teresa, arran de la Cobertera.






Historial toponímic

Romeu (1886), c. de
Romeu (27.5.1939), calle
Romeu (30.10.1985)

Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884). Filòleg, historiador de la literatura i escriptor.

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, el 1846 guanyà la càtedra de Literatura de la Universitat de Barcelona, des d'on exercí el seu magisteri. Publicà estudis sobre la cançó tradicional catalana, sobre la literatura dels trobadors i sobre l'epopeia castellana. Destacà sobretot com a historiador de la literatura catalana medieval. Va escriure poesia en català i en castellà i va presidir dues vegades els Jocs Florals, el 1859 i el 1883.


Historial toponímic

Milà i Fontanals (1925), c. de
Milá y Fontanals (27.5.1939), calle
Milà i Fontanals (30.10.1985)

Nom popular originat en les oficines que la Companyia de Gas havia establert a la plaça. L'aparició del gas a Sabadell es remunta al 1852, quan el farmacèutic Felip Benessat, després de produir gas artesanalment per il·luminar l'interior de la farmàcia i tres fanals de davant de casa seva, juntament amb l'enginyer Ridehart i Francesc Prats, va decidir muntar una fàbrica de gas destinada a proveir l'enllumenat públic dels carrers de Sabadell. La plaça, però, s'havia originat molt abans, arran de la construcció el 1458 del primer safareig de la vila en terrenys que eren de la Pabordia, molt a prop de l'església, en la que amb el creixement de la vila cap a ponent acabaria sent plaça del Safareig. D'altra banda, les aigües sobreres de la bugada van servir també per convertir en horta les terres ermes de la Pabordia. És així com va néixer l'Horta Novella.

Historial toponímic

Safareig (segle XVII ?)
Duc de la Victòria (1854)
Brigades Internacionals (30.12.1938)
Mártires (24.11.1939), plaza de los
Gas (30.5.1979)

Capital de l'antic Estat cartaginès, fundada pels fenicis de Tir el 814 aC, al nord-est de l'actual ciutat de Tunis, com a base per al comerç a la Mediterrània occidental, però al segle III aC s'havia convertit en una gran potència amb la conquesta de territoris del nord d'Àfrica, les illes d'Eivissa -des del 654 aC-, Sicília, Sardenya i Còrsega, i el sud-est de la península ibèrica. Al final de la tercera guerra púnica, el 146 aC, després d'un llarg setge de tres anys, Cartago fou incendiada i devastada pels romans, de manera que no ens ha arribat gairebé res de la història de Cartago si no és mitjançant les fonts escrites romanes, atès que tota la literatura cartaginesa també s'havia perdut. Actualment, gràcies a les excavacions a l'assentament púnic, s'han pogut recuperar l'estructura del port, un temple dedicat a Tanit i Baal-hammon, divinitats a les quals eren sacrificats els nounats primogènits, i la gran necròpolis, en què s'han trobat una sèrie d'objectes, base per al coneixement de la cultura material cartaginesa, que es conserven al Musée du Bardo de Tunis.

Historial toponímic

Cartago (24.11.1955), calle
Cartago (30.10.1985)

Masia situada rere el cementiri de la Salut, sobre el camí de can Mimó, a tocar de la riera de Canyameres. El carrer de Cal Mas es troba al barri de Can Roqueta, en una zona amb noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Cal Mas (29.11.2000)

Planta aromàtica de la família de les labiades (Rosmarinus officinalis) de fulles linears coriàcies i flors blaves en petits ramells, emprat com a planta remeiera i com a condiment. El carrer del Romaní es troba a Can Deu, barri de vials amb noms d'arbres i arbusts.

Historial toponímic

Romaní / El Romero (8.10.1970)
Romaní (30.10.1985)

Carrer format a mitjan segle XIX com a carrer de l'Horta Baixa, per la seva situació en relació a l'Horta Novella. El 1850 ja era conegut com a carrer de Migdia, possiblement per la direcció que prenia cap al sud seguint el camí d'expansió de la vila.

Historial toponímic

Horta Baixa (2n quart del segle XIX)
Migdia (1850)
Pare Joaquim Corominas (1914), c. del
Ricard Mella (6.1.1937)
Padre Joaquín Corominas (27.5.1939), calle
Migdia (18.7.1979)

Comarca de Catalunya, la més oriental de les anomenades de muntanya, que limita amb el Ripollès i Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir. El nom de garrotxa significa terra aspra, trencada, de mal fressar. I, efectivament, el relleu de la comarca és molt muntanyós i accidentat, amb engorjats i cingleres, i amb profusió de terres volcàniques. D'altra banda, el territori és poc homogeni i poden distingir-s'hi dues subcomarques, l'alta Garrotxa, al nord de la vall del Fluvià, i la comarca d'Olot, que ocupa la part meridional del territori comarcal. L'alta Garrotxa, molt muntanyosa i d'accés difícil, és drenada pels afluents de l'esquerra de la conca mitjana del Fluvià, el Llierca amb la riera de Sant Aniol i la riera de Borró. A la comarca d'Olot trobem la capçalera i el vessant sud de la conca mitjana del Fluvià. A la cubeta d'Olot i Santa Pau, els materials volcànics confereixen una marcada personalitat al paisatge. Hi ha basalt compacte, pedra tosca i gredes, però les formes més característiques són els cons volcànics. Al pla d'Olot i a Batet de la Serra trobem els més vistosos, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Pujalós. Al sud d'Olot trobem el Croscat i a Santa Pau, el de Santa Margarida, el Puigsafont, el Fontpobra i el de Roca Negra, entre molts d'altres. Des de 1985, tota la zona volcànica es troba protegida com a Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que inclou quaranta volcans i ocupa una extensió d'11.300 ha dels municipis de Castellfollit de la Roca, Mieres, Montagut, Olot, les Planes d'Hostoles, les Preses, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallarols, Sant Joan les Fonts, Santa Pau i la Vall de Bianya. A més, l'any 1982, la Generalitat de Catalunya ja havia declarat Paratge Natural d'Interès Nacional i Reserva Integral d'Interès Geobotànic la majoria de cons volcànics i la Fageda d'en Jordà. * * * El carrer de la Garrotxa es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Garrotxa (29.12.1955), calle
Garrotxa (30.10.1985)

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, 9 d'abril de 1938). Polític i advocat.

Va ser un dels fundadors d'Acció Catalana, el 1922. Proclamada la República, formà part del govern de Francesc Macià i continuà com a conseller en el primer govern de la Generalitat. Era un dels principals dirigents d'Unió Democràtica de Catalunya. El 1938 va ser capturat per les tropes feixistes i fou condemnat a mort i executat al penal de Burgos.






Historial toponímic

Carrasco i Formiguera (25.1.1989)

Masia moderna, de principis del segle XX, situada al Pla de Sant Nicolau, prop del camí de l'ermita. El carrer de Ca n'Ermengol es troba al barri de Can Roqueta, en una zona amb noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Ca n'Ermengol (29.11.2000)