PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Octubre 2025

Llinatge de magnats que, juntament amb els Cardona, són els més importants dels Països Catalans. A Sabadell, els Montcada van ser successors dels Òdena i van regir la vila des del 1163, amb Guillem Dapifer de Montcada, fins al 1366 en què el vescomte de Castellbò va vendre la vila a la reina Elionor de Sicília, muller del rei Pere el Cerimoniós. Els Montcada, amb els Sentmenat i els Jorba, eren coneguts com els Tres Senyors de la vila, però eren els primers els que tenien el dret d'exercir jurisdicció sobre el terme i les altres dues famílies els eren tributàtries.

Historial toponímic

c. de Montcada
Moncada (27.5.1939), calle
Montcada (30.10.1985)

Masia situada al sud del terme municipal en terres anomenades del Pla. Documentada des del segle XIV, havia estat coneguda com a mas Castellar i mas Murtra. Al segle XVIII passà a mans dels Font i prengué el nom de can Font del Pla, aleshores dedicada a conreus de secà, bàsicament cereals i vinya. El 1901, Santiago Pascual comprà la finca i l'anomenà Granja del Pas per la proximitat al pas a nivell del tren, aconseguí la concessió del reg i transformà la finca en regadiu i en granja lletera. A la dècada dels 90 del segle passat, després de la cessió a l'Ajuntament, es restaurà la masia i s'hi habilità el Centre de Divulgació Mediambiental.

Historial toponímic

Granja (annexat de Barberà el 1959), pasaje de la
Granja (ratificat el 18.2.1960), pasaje de la
Granja del Pas (30.10.1985)

Fryderyk Franciszeck Chopin (Zelazowa-Wola, Varsòvia, 1 de març de 1810 - París, 17 d'octubre de 1849). Compositor i pianista polonès.

És generalment considerat com el més gran dels compositors polonesos i entre els més grans compositors d'obres per a piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament. L'obra de Chopin representa el romanticisme en el seu estat més pur. Se l'anomenava el Poeta del piano.

El carrer de Chopin es troba situat al barri de Cifuentes, en una zona de carrers amb noms de compositors clàssics.


Historial toponímic

Chopín (29.12.1955), calle
Chopin (30.10.1985)

Els kurds són un poble del sud-oest asiàtic, d'origen i llengua indoeuropeus, descendents dels antics medes, que foren expulsats de l'Àsia central fa 4.000 anys i s'establiren a l'actual Kurdistan, un territori d'una extensió aproximada de 500.000 km2 i una població d'uns 40 milions d'habitants. El Kurdistan es troba repartit entre cinc estats: Turquia, Síria, Iraq, Iran i Armènia i dues petites zones al sud de Geòrgia i de l'Azerbaitjan, i mai en la seva història no ha gaudit d'autonomia política. Engolits dins l'imperi otomà, després de la desfeta turca a la Primera Guera Mundial, amb el traçat de noves fronteres al Pròxim Orient, els kurds van reclamar la seva independència, però el tractat de Lausana, de 1923, perpetuava la fragmentació del país. Després de la primera guerra europea, més d'un milió de kurds van ser assassinats o deixats morir de gana, i als diferents estats on es troben repartits han estat perseguits, deportats, exterminats o se'ls ha aculturat negant-los la llengua, la cultura i la personalitat pròpies.

Historial toponímic

Kurdistan (28.6.2000)

Joan Sallarès i Marra (Sabadell, 1809 - 29 d'abril de 1883). Industrial tèxtil.

Fill de Joan Sallarès Castellet, sastre oriünd de Vacarisses, que va ser diputat i alcalde de Sabadell el 1830. Sallarès i Marra fou un prestigiós industrial, fervorós defensor de les doctrines proteccionistes, que arribà a president del Gremi de Fabricants de 1868 a 1882. Va ser un dels fundadors de l'Institut Industrial de Sabadell i del Banc de Sabadell. El 1829 va escriure el Llibre de diferents notes per l'ús de Joan Sallarés, un manuscrit sobre tintura de teixits, que es conserva a l'Arxiu Històric de Sabadell. Sallarès i Marra era el besavi matern de l'escriptor sabadellenc Joan Oliver i Sallarès.


Historial toponímic

Sallarès i Marra (1884)
Mihail Bakunin (6.1.1937)
Sallarés (27.5.1939), calle
Sallarès i Marra (30.10.1985)

Massís dels Alps occidentals, situat entre França, Itàlia i Suïssa. El cim del Mont Blanc, que s'enfila fins als 4.807 m d'altitud, és el més alt d'Europa, descomptat el Caucas rus. El carrer del Mont Blanc es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona amb noms de serres i muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Montblanch (29.12.1955), calle
Mont Blanc (30.10.1985)

Illa de les Canàries, situada en un punt central de l'arxipèlag, entre Tenerife i Fuerteventura, i amb una extensió de 1.532 km2. D'origen volcànic i forma circular, és constituïda per un massís que arriba als 1.950 m d'altitud al Pico de las Nieves. La capital és Las Palmas de Gran Canaria, antic campament dels colonitzadors castellans, que va ser port estratègic en la ruta de les Índies. Es troba situada al nord-est, que és on es concentra la majoria de la població de l'illa. Gran Canària és la Tamarán dels aborígens berbers que poblaren l'illa abans de la colonització castellana. * * * El carrer de Gran Canària es troba al barri dels Merinals, en una zona de vies urbanes que porten noms d'illes.

Historial toponímic

Gran Canaria (24.11.1955), calle
Gran Canària (30.10.1985)

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 - 22 de juny de 1923). Ha estat considerat el gran promotor de l'excursionisme català de caire científic.

Va ser president de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1885), del Centre Excursionista de Catalunya (1902-1915 i 1921-1923) i de la Lliga Excursionista (1920), precursora de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). El 1907 va impulsar les obres del refugi d'Ulldeter, el primer que hi va haver a Catalunya, i va promoure la declaració de parc nacional per al bosc de Gresolet. Entre 1902 i 1924 va editar diversos volums de les guies del Pirineu català, que són una veritable fita en la bibliografia excursionista del nostre país. La nostra ciutat el distingí com a president honorari del Centre Excursionista del Vallès (CEV) i del Centre Excursionista Sabadell (CES).


Historial toponímic

Cèsar Torras (1925), c. de
César A. Torras (27.5.1939), calle
Cèsar Torras (30.10.1985)

Els bubis són un poble originari de l'illa volcànica de Bioko, l'excolònia de Fernando Poo, que aconseguí independitzar-se d'Espanya el 1968, integrada dins la república de Guinea Equatorial. Els bubis són un poble bantu, amb una història, una cultura i una llengua pròpies, que han sofert la repressió de les successives dictadures guineanes.

Historial toponímic

Poble Bubi (28.6.2000)

Joan Sallarès Castells (Sabadell, 4 d'abril de 1893 - 8 d'agost de 1971). Llibreter, escriptor i editor.

Començà a treballar als nou anys amb el seu pare, el pintor decorador Miquel Sallarès, però la mort prematura del progenitor l'inclinà cap al món de la impremta. Així, als 12 anys entrà d'aprenent al taller de Magí Ribera i més endavant passà per la Tipografia Vives, del carrer de Sant Joan, 24, i per la impremta de Joan Comas, la més important del Sabadell de l'època. I encara treballà en algunes impremtes més abans d'establir-se pel seu compte.

En els anys de la primera postguerra europea, Sallarès va obrir una llibreria a la via de Massagué, davant l'església de la Puríssima, i el 1927 es va traslladar al carrer Alt del Pedregar, 23, prop de la cantonada amb el que avui és carrer del Pedregar. La llibreria va ser punt de trobada de tota la intel·lectualitat sabadellenca, centre de tertúlia i de debat cultural. Va estar oberta fins al 1957, quan desaparegué amb les reformes del Passeig.

D'altra banda, Sallarès va ser un prolífic escriptor, que s'inicià el 1918 amb Flames d'amor i pietat, seguit d'El tribut (1922) i, entre d'altres, Diplomàcia (1938), El Joncar (1959), Jardí de nois i noies (1962), A l'ombra del campanar (1970). Va escriure també el Llibre de la llei i de la ciutadania (1933), el Primer diccionari català d'excursionisme (1959) i D'impremtes i d'impressors de Sabadell (1963). I encara va traduir dos llibres de Tolstoi: Abecedari de Tolstoi. Primer llibre de lectura per a ús de les famílies i de les escoles (1931) i el Segon llibre de lectura. Abecedari per a ús de les famílies i de les escoles (1938). Col·laborà amb Costa i Deu en la Biblioteca Sabadellenca, va fer crítica d'art al Diari de Sabadell i publicà articles diversos a la Revista de Sabadell, Sabadell Federal, L'Avenir, Garba i el Butlletí del Centre Excursionista de Sabadell, en què firmava els editorials amb el pseudònim d'Oriflama. De 1934 a 1936 va ser delegat de la Comissaria de Cultura de la Generalitat i com a tal va protegir el Museu de la Ciutat dels embats de la guerra i la revolució. En acabar la Guerra Civil, en un judici sumaríssim, un tribunal militar el condemnà a 30 anys de presó, pena que li va ser condonada gràcies a la intervenció de l'arxiprest de Sant Fèlix a instàncies dels seus amics sabadellencs.


Historial toponímic

Sant Ponç
Sallarès Castells (21.12.1984)