Octubre 2025
Josep Rosas i Vilaseca (Súria, 10 de setembre de 1891 - Santiago de Xile, 14 de juny de 1968). Rosas va ser un personatge destacat de la vida sabadellenca de principis de segle XX. Militant del sindicat local de la CNT -l'Obrera-, de la qual aviat va esdevenir un destacat dirigent, va participar activament en la vaga general de 1917, en la proclamació de la República i en els fets del Sis d'Octubre de 1934. Fruit de tot això, en diverses ocasions fou víctima de la repressió. Durant la Segona República va ser director del setmanari Vertical, conseller de Proveïments i president delegat de la Comissió Municipal d'Indústries de Guerra. Poc abans d'acabar la Guerra Civil, es va exiliar a França i passà pels camps de concentració d'Argelers i de Bram. A finals de 1939, s'exilià amb la seva família a Santiago de Xile, on va morir el 1968 sense haver pogut satisfer el seu somni de tornar a Catalunya. Els darrers anys de la seva vida a l'exili, Rosas va escriure unes extenses memòries intitulades El ciutadà desconegut, del Llobregat al Mapocho, en què reflexiona sobre les seves vivències i la seva trajectòria sindical i política. A mig camí entre l'autobiografia i l'assaig de pensament polític, Josep Rosas inicia el seu relat de ben petit, a la Colònia Burés de Castellbell i el Vilar, on tota la seva família vivia i treballava. |
Historial toponímic
Josep Rosas (25.02.2011)
| Cap al final dels anys quaranta, quan encara no s'havia començat a construir el barri, a Torre-romeu només hi havia quatre cases esparses, la més antiga de les quals era la torre de Silvestre Romeu, que donà nom a tota la barriada. |
Historial toponímic
Torre Romeu, carretera deTorre-romeu (30.10.1985)
| Alta vall glacial del Pirineu aragonès, travessada pel Cinca, que baixa torrencial pels 12 km engorjats de la vall. El passatge de Pineta es troba situat a la Plana del Pintor, entre carrers dedicats a serralades, muntanyes i serrats. |
Historial toponímic
Pineta (9.12.1965), pasajePineta (30.10.1985)
| Lluís Casassas i Simó (Sabadell, 2 d'abril de 1922 - Barcelona, 23 de juny de 1992). Geògraf. Llicenciat en geografia, va exercir de professor a la Universitat de Barcelona des de 1972. Col·laborà amb Pau Vila en diversos estudis sobre Barcelona, especialment a Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps (1974), i s'interessà per altres aspectes de la geografia catalana: El Lluçanès, evolució entre 1950 i 1970 (1975) i Fires i mercats a Catalunya (1978). Des de 1986 va ser catedràtic de geografia regional, fins que es va jubilar el 1988, quan va passar a ser síndic de greuges de la Universitat de Barcelona. |
Historial toponímic
Lluís Casassas (25.10.1995)
| Confiança d'aconseguir un desig. És un dels carrers de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, projectats pels arquitectes Santiago Casulleras, Gabriel Bracons i Josep Vila, i construïts per la Caixa de Sabadell el 1956. Tots els vials porten noms de virtuts i colors. |
Historial toponímic
Esperanza (29.12.1955), calleEsperança (30.10.1985)
| Municipi de l'Alta Ribagorça, fronterer amb l'Estat francès, que comprèn l'alta vall de l'Éssera, amb la capçalera del riu, el massís de la Maladeta i el pic de l'Aneto, de 3.404 m, el més alt dels Pirineus. Dins el terme municipal hi ha els Banys de Benasc i els pobles d'Ancils i de Cerler. A Benasc es parla el benasquès, una dialecte de transició entre el català i l'aragonès, molt lligat amb el ribagorçà. |
Historial toponímic
Benasque (29.12.1955), calleBenasc (30.10.1985)
Miquel Bertran i Oleart (Sabadell, 29 de juny de 1891 - Tulacingo, Hidalgo, Mèxic, 17 d'agost de 1958). Impressor, teixidor i periodista. Entre 1920 i 1939 destacà com a anarcosindicalista, fins a l'aparició del PSU. La seva activitat sindical i política de tot el període de la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil espanyola va lligada estretament a les figures de Josep Rosas i Josep Moix. Exiliat en diverses ocasions a França i a Alemanya per evitar la repressió, participà activament en els moviments revolucionaris de 1917 i octubre de 1934. Fou primer tinent d'alcalde i regidor de Serveis Municipals de l'Ajuntament de Sabadell. Va ser delegat especial de Transports de la Generalitat de Catalunya. Fou el darrer batlle que tingué l'Ajuntament Republicà de Sabadell, càrrec que només va poder exercir durant 7 dies. Després de l'entrada dels feixistes a la ciutat, s'exilià i conegué els camps de concentració francesos. Finalment, passà a Santo Domingo, a Cuba i a Mèxic, on morí. |
Historial toponímic
Miquel Bertran (25.2.2011)
| Torre de suport del dipòsit elevat d'aigua que havia de proveir els safareigs de la Creu Alta, la part més enlairada de la ciutat. El 1915, l'arquitecte Lluís Homs resultà guanyador del concurs convocat per l'Ajuntament per a la construcció de la Torre de l'Aigua, però qui realment dirigí l'obra va ser Josep Renom, que possiblement era l'autor real del projecte, en el qual també va participar l'enginyer Francesc Izard. La torre s'inaugurà el 4 d'agost de 1918. |
Historial toponímic
Innominada com a plaça [1918]Torre de l'Aigua (30.10.1985)
| Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 -1848). Escriptor. Estudià al col·legi de Sant Pau del Camp i es graduà en Lletres a la Universitat de Barcelona. Va ser bibliotecari de la biblioteca de Sant Joan i poc abans de morir havia guanyat una càtedra d'institut. La seva obra cabdal és la iniciació de "Recuerdos y Bellezas de España", de la qual va escriure dos volums dedicats a Catalunya i un sobre Mallorca. Va ser un dels primers recopiladors de poesia popular catalana, que recollí parcialment als dos volums de "Recuerdos". Tot i escriure en castellà, va contribuir a la creació d'un clima restaurador de la literatura catalana. El 1851 es va editar pòstumament un recull de les seves poesies, d'un romanticisme contingut. |
Historial toponímic
Piferrer (1925), c.Piferrer (27.5.1939), callePiferrer (30.10.1985)
| Lluís Carreras i Mas (Sabadell, 4 de maig de 1884 - Barcelona, 7 de març de 1955). Eclesiàstic, escriptor i publicista. Ordenat sacerdot el 1909, va ser deixeble de Fèlix Sardà i Salvany i el seu successor en el càrrec de consiliari de l'Acadèmia Catòlica de Sabadell. Fou col·laborador directe del bisbe Josep Torres i Bages i home de confiança del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Fundador de Vida Cristiana i director de la Revista Popular, va col·laborar amb articles de caire religiós i social a Catalunya, El Matí, La Paraula Cristiana i Civiltà Cattolica de Roma. Durant la dictadura de Primo de Rivera va preparar la documentació que fou enviada a Roma en defensa de la llengua catalana i més tard va intervenir en l'intent de conciliació entre l'Església catòlica i la República espanyola. El 1936 s'exilià a Perpinyà i després de la guerra retornà a Barcelona com a beneficiat de la parròquia de Santa Madrona. |
Historial toponímic
Bartrina (annexat amb la Creu Alta el 1904), c. deBartrina (27.5.1939), calleLluís Carreras (30.10.1985)