Tots els articles
| Empleats que, en el ram del tèxtil, anaven per tot el país, amb el mostrari de cada temporada, a visitar una cartera de clients per negociar-hi comandes. * * * El carrer dels Viatjants es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona de carrers amb noms d'oficis. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoViatjants (29.1.1986)
| Joan Puig i Pujol (Sabadell, 11 de novembre de 1892 - 22 de gener de 1973). Polític i escriptor. Militant del Círcol Republicà Federal, el 1934 va ser elegit regidor i es féu càrrec de la regidoria de Finances i Proveïments. Dos anys més tard, el 1936, la Generalitat el nomenà conseller de Finances Municipals i delegat de banca a Sabadell. Com a escriptor, a part d'unes Memòries de Sabadell i de la monografia El català Joan Cristòfor Calvet d'Estrella, cal consignar 86 anys de premsa local: Sabadell, 1853-1938, estudi i catalogació de les publicacions periòdiques sabadellenques fins a la Guerra Civil, que va ser editat el 1972 per Andreu Castells a les edicions Riutort. Va col·laborar al Diari de Sabadell en l'època que era l'òrgan d'Acció Catalana. |
Historial toponímic
Apel·les MestresPuig i Pujol (30.10.1985)
| Marcel·lí Massana i Bancells (Berga, 3 d'octubre de 1918 - Les Bordes-sur-Lez, Arieja, Occitània, 21 de maig de 1981). Militant anarquista i guerriller del maquis, conegut pel sobrenom de Panxo. Durant la Guerra Civil va ser tinent de l'exèrcit republicà. Empresonat el 1939, aconseguí escapar-se i fugí a França, però retornà a Catalunya el 1944 i esdevingué el capdavanter del maquis llibertari rural. El 1951 abandonà la lluita i se n'anà a viure a França. El carrer de Marcel·lí Massana es troba a Castellarnau, barri en què la majoria dels carrers porten noms de persones que s'han significat en la lluita per la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Marcel·lí Massana ((28.4.1999)
| Roger I de Foix (segle XI). Primer comte de Foix. Iniciador de la primera dinastia comtal de Foix, al Llenguadoc pirinenc. * * * Roger Bernat III de Foix, II de Castellbò (?, segle XIII - ?, 1302). Comte de Foix (1265-1302) i vescomte de Castellbò. En casar-se amb la vescomtessa de Bearn, afegí al patrimoni familiar el vescomtat de Bearn i les baronies de Montcada i Castellvell. Va intervenir en les lluites per la successió del comtat d'Urgell al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I el Conqueridor, i va encapçalar les rebel·lions nobiliàries de 1274 i de 1280, durant aquesta darrera va ser fet presoner per Pere II el Gran, que el tingué tres anys empresonat i l'alliberà a canvi de cedir a la corona el comtat de Castellbò, però un cop alliberat es negà a complir el tracte. El 1285, com a venjança contra el monarca català, es posà al servei del rei de França en la Croada contra la Corona d'Aragó. El 1278 i el 1288, el comte Roger Bernat III va subscriure amb el bisbe d'Urgell, Pere d'Urtx, els famosos Pariatges d'Andorra, que encara avui constitueixen un fonament jurídic de la cosenyoria andorrana. * * * Roger Bernat IV de Castellbò (? - 1381). Vescomte de Castellbò (1350-1381) i senyor de les baronies de Castellvell i de Montcada. Fill i successor de Roger Bernat III de Castellbò (? - 1350), era nét de Gastó I de Foix (? - 1315) i besnét de Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (s.XIII - 1302). Va fer costat al seu cosí, Gastó III de Foix, en la lluita contra els Armanyac per la successió de Bearn. Amplià el patrimoni familiar amb la compra dels castells de Bar, Aramunt i Castellví de la Marca, però, per altra banda, el 1366 es va vendre a la reina Elionor el castell d'Arraona i la vila de Sabadell. Ambaixador de Pere el Cerimoniós a la cort de França, el rei li encarregà la defensa de la Cerdanya i del Rosselló. |
Historial toponímic
Foix (1954), pasajeFoix (30.10.1985)
| Port i vall del Pirineu aragonès, al nord-oest de la vall d'Ordesa, on hi ha el naixement del riu Ara, que tradicionalment ha estat un pas fronterer amb França. L'orde dels Hospitalers van construir-hi l'hospital de San Nicolás al segle XII, que va mantenir-hi el poblement fins al segle XVIII, però avui la vall es troba completament deshabitada i només hi queden les restes de l'església i l'hospital i el pont romànic. |
Historial toponímic
Bujaruelo (29.12.1955), calleBujaruelo (30.10.1985)
| La font de la Roca es troba al barri de Torre-romeu, a la nova plaça urbanitzada a mitja pujada de la ronda de l'Ebre. El 1941 consta documentalment com a propietat de Joan Bayó, que la feia servir per proveir d'aigua la casa que hi ha a tocar, aleshores coneguda com a cal Policia i més tard com a casa de la Font de la Roca. Amb el temps, s'hi construí una bomba que feia arribar l'aigua dalt de la serra per omplir els safareigs on, per un mòdic preu, feien la bugada les dones nouvingudes al barri. |
Historial toponímic
Font de la Roca (28.4.2006)
| Ciutat francòfona de Bèlgica, a la província de Lieja. Ha estat un important centre industrial tèxtil llaner, reconegut internacionalment per les seves innovacions tecnològiques, fins a la segona meitat del segle XX en què la indústria tèxtil començà a declinar a tota la regió. Actualment ha reorientat la producció cap a noves indústries, principalment les relacionades amb l'aigua, que li han valgut el títol de Capital valona de l'aigua. El carrer de Verviers es troba la barri de Nostra Llar, on els vials porten noms de ciutats amb tradició tèxtil. |
Historial toponímic
Verviers (24.11.1955), calleVerviers (30.10.1985)
| Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956). Arquitecte, historiador de l'art i polític. Establert a Barcelona, construí, entre d'altres, la casa Martí (Els Quatre Gats) (1895), la casa Ametller (1900), la casa Macaya (1901), la casa de les Punxes (1905), en què harmonitzà formes medievals catalanes amb formes del gòtic nòrdic. Més endavant el seu estil s'anà diversificant, com la casa Company (1911) o la fàbrica Casarramona, de maó vist amb formes goticitzants (1913). Com a historiador de l'art, a part d'impulsar les excavacions d'Empúries mitjançant l'IEC, que presidí molts anys, va escriure L'arquitectura romànica a Catalunya, L'architecture gothique civile en Catalogne i L'escultura romànica a Catalunya. Diputat a corts per Barcelona, fou reelegit el 1917 i nomenat segon president de la Mancomunitat de Catalunya, al capdavant de la qual continuà i amplià l'obra d'Enric Prat de la Riba, en època de grans convulsions socials. |
Historial toponímic
Pau Iglesias (6.1.1937)Puig y Cadafalch (27.5.1939), callePuig i Cadafalch (30.10.1985)
| Nom amb què era conegut al segle IX el territori situat al nord de la Catalunya actual, conquerit pels francs a la Hispania musulmana, per tal de crear una zona de marca o frontera que els protegís de les ràtzies sarraïnes. La Marca Hispànica estava organitzada en comtats governats per comtes que eren designats pels reis francs. Va ser el comte Borrell II (947-992) qui va aconseguir la independència dels comtats catalans de la tutela dels monarques carolingis, l'any 987. |
Historial toponímic
Marca Hispánica (9.12.1965), plazaMarca Hispànica (30.10.1985)
| Riu dels Pirineus Orientals que neix a la Garrotxa, al grau d'Olot, i en un recorregut de 97 km solca la plana d'en Bas, passa per Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador. Per l'esquerra té d'afluents la riera de Bianya, el Llierca i el Borró, i per la dreta l'únic afluent amb una mica d'entitat és el Ser. El règim del riu és essencialment pluvial i l'aigua és escassament emprada per regar. La construcció del pantà d'Esponellà ha permès el regatge de 14.500 ha de la conca del riu que, d'altra banda, ha estat força aprofitat per la indústria a Sant Esteve d'en Bas, Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca i Besalú, que aprofiten la força hidràulica per a les fàbriques de teixits, gèneres de punt i paper. Històricament, el Fluvià ha constituït una important via de penetració de l'Empordà cap a l'interior de la Catalunya Vella. * * * El carrer del Fluvià es troba al barri de Torre-romeu, en una zona de carrers amb noms de riu. |
Historial toponímic
Fluviá (24.11.1955), calleFluvià (30.10.1985)