PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Ciutat de la República Argentina i capital de l'estat. Centre industrial tèxtil. * * * El carrer de Buenos Aires es troba al barri de Nostra Llar, en què els vials porten noms de ciutats relacionades amb la indústria tèxtil.

Historial toponímic

Buenos Aires (24.11.1955), calle
Buenos Aires (30.10.1985)

El parc de la Serra es troba al Districte 7 i té una zona verda de gairebé 23.000 metres quadrats de superfície. La urbanització va tenir lloc entre el 2002 i el 2004. Està situat entre el carrer de Susqueda, el passeig de Pedro Martínez i el cantó est del carrer de Sau, molt proper també a la plaça de Cristóbal Ramos.

Es tracta d'un parc situat en una franja de terreny d'una amplada mitjana de 120 metres i una llargada de 850 metres, aproximadament, amb un pendent suau del vessant nord cap al sud.


Historial toponímic

Serra (12.5.2006)

Francesc Joan de Vergós i de Sorribes (Barcelona, 1570 - ?, segle XVII). Polític. Veguer de Barcelona el 1630, quatre anys més tard era l'enllaç entre el braç militar i el Consell de Cent. El 1640 va ser detingut i empresonat per mostrar-se contrari a les ingerències de la cort de Madrid en els afers catalans, però l'avalot popular del mes de maig d'aquell mateix any l'alliberà. Vergós formava part de la junta secreta del Consell de Cent que preparava la separació de Catalunya de l'obediència de Felip IV de Castella. Va ser administrador de les places de Barcelona durant la Guerra dels Segadors.


Historial toponímic

Vergós (1925), c. de
Vergós (27.5.1939), calle
Vergós (30.10.1985)

Muntanya de Castellar del Vallès, de 664 m d'altitud, situada al límit septentrional del terme que marca la divisòria amb el municipi de Sentmenat. Al cim del Puig de la Creu hi ha l'església romànica de Santa Maria, d'una sola nau de planta rectangular i volta de canó, documentada del segle XII, que amb el pas del temps ha sofert diverses modificacions, la darrera el 1941 quan amb la restauració de l'església s'aixecà el campanar actual. L'estada annexa a Santa Maria de la Creu va ser habitada per monges provinents del monestir de Sant Vicenç de Jonqueres, com testimonia un document de 1323. Segons la llegenda, és al cim del Puig de la Creu on va anar a morir el drac de Sant Llorenç del Munt, ferit de mort pel comte Sunifred. Aleshores, els habitants de la rodalia, agraïts per la desaparició de la bèstia que els tenia atemorits, van fer construir l'església de Santa Maria.

Historial toponímic

Puig de la Creu (30.10.1985)

Marçal Ballús i Bertran (Barcelona, 24 de juliol de 1871 - Sabadell, 25 de febrer de 1937). Odontòleg d'ofici, va ser un dels pioners de la cinematografia a Catalunya.

Fill d'un prestigiós herbolari del barceloní pla de la Boqueria, va estudiar medicina i odontologia a la Universitat de Barcelona. Pels volts de 1890 va venir ocasionalment a Sabadell per fer una suplència al consultori de dentista del Pedregar i acabà establint-se a la nostra ciutat, amb casa i consultori al capdamunt de la Rambla. Però, al marge de l'ofici, la seva gran passió va ser la fotografia i el cinema, que va veure néixer a París, el 28 de desembre de 1895. En efecte, Ballús va assistir a París a les primeres sessions d'exhibició cinematogràfica, al Salon Indien del Gran Café, al Boulevard des Capucines, en què els germans Lumière donaren a conèixer les primeres cintes cinematogràfiques, preses de la vida quotidiana, amb l'aparell que havien construït.

L'entusiasme va portar Ballús a contactar amb els germans Lumière per encarregar-los un dels seus famosos aparells, que el febrer de 1897 portava a Sabadell amb unes quantes pel·lícules. El 27 d'abril d'aquell mateix any, les va projectar en públic al teatre dels Camps. Va ser la primera sessió de cinema de la nostra ciutat i probablement del nostre país. Ballús féu construir una barraca de fusta al pla de l'Os, a l'actual plaça del Doctor Robert, per a les projeccions cinematogràfiques a l'inici de 1901, però un incendi la va destruir abans d'acabar l'any. Aleshores arrendà el teatre Cervantes i, en contacte amb els Lumière, Méliès i Pathé, adquirí pel·lícules que projectà amb regularitat i encara les llogà a altres empresaris de fora de Sabadell.

Marçal Ballús va ser un veritable pioner de la cinematografia a Catalunya.


Historial toponímic

San Germán, calle
Sant Germà (1981?)
Marçal Ballús (21.12.1984)

Nom donat per les flors amb què els veïns adornaven les finestres i els balcons de tot el carrer.

Historial toponímic

Florida (24.11.1955), calle
Florit (30.10.1985)

Ciutat i capital d'Hongria, a la riba del Danubi. * * * El carrer de Budapest es troba situat a Can Llong, barri en què els vials porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Budapest (24.9.1997)

Poble de la província de Granada, a la demarcació judicial de Guadix, de 1.254 habitants (2005). El nom del poble s'originà en el capità general Pedro Martínez que va ser el primer a edificar casa a l'actual municipi. Molts veïns de Torre-romeu són originaris d'aquesta població andalusa, arribats a Sabadell amb les onades migratòries dels anys 50 i 60 del segle passat, o bé en són els descendents.

Historial toponímic

Pedro Martínez (12.5.2006)

Advocació mariana de la ciutat de Madrid, que data de finals del segle XVIII. L'advocació s'originà en una quadre de la verge de la Soledat trobat per uns nens que jugaven al carrer de la Paloma. Una veïna el va recuperar i el va col·locar al portal de casa seva, des d'on es va difondre la devoció a la verge trobada, que anomenaren de la Paloma pel nom del carrer on es venerava.

Historial toponímic

Virgen de la Paloma (annexat de Barberà. 1959), c.
Verge de la Paloma (30.10.1985)

Municipi i capital de la Baixa Cerdanya. Vegeu: carrer de Puigcerdà.

Historial toponímic

Puigcerdà, ptge. de
Puigcerdá (27.5.1939), pasaje
Puigcerdà (30.10.1985)