PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhorne Clemens (Florida, Missouri, 1835 - Redding, Connecticut,1910). Novel·lista i escriptor satíric nord-americà. Treballà com a tipògraf, pilot de vaixells de vapor, periodista i conferenciant. Va escriure diversos llibres de viatges: "Innocents abroad" (1869), que el va fer popular, "A tramp abroad" (1880) i "Life on the Mississippi" (1883). Però sobretot és conegut per les seves novel·les basades en records d'infància i joventut: "Les aventures de Tom Sawyer" (1876), que Josep Carner va traduir el 1918, i "Les aventures de Huckleberry Finn" (1884).

Historial toponímic

Mark Twain (25.3.1987)

Alexander Fleming (Lochfield, Escòcia, 6 d'agost de 1881- Londres, 11 de març de 1955). Metge bacteriòleg escocès, que el 1945 va rebre el premi Nobel de medicina i fisiologia pel descobriment de les propietats bactericides de la penicil·lina.

Va estudiar medicina a Saint Mary's Medical School de Londres, on es va graduar el 1908. En aquest mateix centre va treballar com a metge microbiòleg i hi va ser nomenat professor. Al final de la Primera Guerra Mundial, preocupat per la gran mortaldat provocada per la infecció de les ferides de guerra, va intensificar la recerca d'un nou antisèptic; és així com va descobrir primer el lisozim, un enzim antibacterià, i després, el setembre de 1928, la penicil·lina, un fong que inhibia el creixement bacterià. Un cop purificada i sintetitzada, la penicil·lina fou de gran utilitat durant la Segona Guerra Mundial i aviat es distribuí comercialment per a tota la població. El descobriment de Fleming va significar un canvi radical en la medicina moderna i el salvament de milions de vides gràcies a la generalització de la teràpia amb antibiòtics.


Historial toponímic

Fleming (9.12.1965), paseo
Fleming (30.10.1985)

Bonaventura Brutau i Estop (Sabadell, 16 de juliol de 1817 - 16 de novembre de 1878). Industrial tèxtil cotoner.

Va començar com a jornaler i acabà sent un dels principals fabricants de la ciutat. Peoner de la indústria tèxtil sabadellenca del segle XIX, va ser un dels primers a introduir els telers mecànics a la pròpia indústria. Brutau començà les activitats fabrils al Vapor Gran del carrer de Sant Pau amb la producció de teixits de cotó, però el creixement de l'empresa l'obligà a buscar un nou emplaçament per desenvolupar les seves activitats. Així, el 1856 es traslladà a l'anomenat Hort d'en Palà, al carrer de Sant Oleguer, cantonada Bosch i Cardellach, on construí el Vapor Brutau, amb filatura, teixit i acabats, que esdevingué una de les indústries més potents de la nostra ciutat, tant per nombre de treballadors com per producció i prestigi industrial. L'expansió de l'empresa el dugué a instal·lar una filatura de cotó en un poblet proper a Girona, on fins i tot residí uns quants anys.

El setembre de 1884, l'ajuntament que presidia Joan Vivé va acordar donar el nom de Brutau a un carrer de la ciutat.


Historial toponímic

Brutau (tram est, 4.9.1884), c. de
Brutau (tram oest, 9.6.1910), c. de
Brutau (27.5.1939), calle
Brutau (30.10.1985)

Ciutat d'Andalusia, de la província de Granada, a la riba esquerra del Genil. Molts veïns de Torre-romeu són originaris d'aquesta localitat andalusa, arribats a Sabadell amb les onades migratòries de la dècada dels 50 i dels 60 del segle passat, o bé en són els descendents.

Historial toponímic

Loja (12.5.2006)

República d'Amèrica del Sud, que limita amb l'Oceà Atlàntic i el mar de les Antilles al nord, a l'est amb la República de Guyana, al sud amb el Brasil i a l'oest amb Colòmbia. La capital republicana és Caracas i el castellà és l'idioma oficial al costat de més de trenta llengües ameríndies. Veneçuela va ser descoberta en el tercer viatge de Colom a Amèrica el 1498 i el 1522 s'hi va fundar un dels primers emplaçaments espanyols en terres americanes. Sota el lideratge de Simón Bolívar, Veneçuela el 1820 aconseguí la independència de la corona espanyola i entre 1821 i 1830 va formar part de la República de la Gran Colòmbia, el somni bolivarià de crear una gran república americana amb Veneçuela, Nova Granada i Equador, que va fracassar. * * * La plaça de Veneçuela es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms de països americans.

Historial toponímic

Venezuela (10.6.1972), plaza
Veneçuela (30.10.1985)

Municipi i capital de la Baixa Cerdanya i centre històric de tota la comarca. Va ser fundat pel rei Alfons I el 1177-78 damunt el puig o mont Cerdà, on ja hi havia una fortalesa a finals del segle XI, per la seva situació estratègica que dominava la vall del Segre. Va tenir un creixement ràpid i aviat gaudí de carta de població, que obligava a construir muralles, i del favor de la reialesa. El carrer de Puigcerdà es va formar durant el darrer quart del segle XIX i rebé el nom en memòria de la resistència de la capital cerdana en la guerra contra els carlins, segons l'acord municipal del 22 d'octubre de 1874.

Historial toponímic

Puigcerdà (27.10.1874), c. de
Puigcerdá (27.5.1939), calle
Puigcerdà (30.10.1985)

Massa d'aigua salada que cobreix més de dues terceres parts de la superfície terrestre. La concentració de matèria orgànica en les mars primitives va propiciar l'aparició de les primeres macromolècules, origen de la vida que colonitzà tot el planeta.

Historial toponímic

Mar (30.10.1985)

Gneu Flavi (Roma, segle IV aC). Fill d'un llibert, anomenat Cneius o Annius, segons la font, que esdevingué un afamat jurisconsult romà. Secretari d'Api Claudi, va divulgar el text de les Legis actiones, que eren secretes i només les coneixien els pontífexs i el patricis. Va publicar, a més, el calendari dels dies d'administració de justícia, que determinava els actes que es podien fer i els que no en determinades dates. La col·lecció de normes legals i de procediments judicials publicats per Flavi fou coneguda com a Ius Flavianum. Api Claudi el va fer senador i probablement també va ser tribú de la plebs i pretor. * * * El carrer de Flavi es troba al barri de Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins.

Historial toponímic

Flavio (9.12.1965), calle
Flavi (30.10.1985)

Mateu Brujas i Romeu (Sabadell, 1834? - 6 de novembre de 1903). Industrial tèxtil.

Va fer estudis de teoria tèxtil i va treballar de teòric a la fàbrica Capmany. Als 26 anys s'establí pel seu compte amb una modesta indústria tèxtil que s'engrandí ràpidament amb la introducció als mercats espanyol i sud-americà. L'èxit, però, li arribà amb la fabricació d'un nou gènere anomenat xeviot, teixit de llana de colors suaus, amb un acabat lleugerament enfeltrat i flonjo al tacte. Brujas va ser el primer fabricant que llançà el xeviot al mercat peninsular. Va ser famosa la casa amb la fàbrica annexa que es va fer construir al carrer d'Arimon, a finals del segle XIX, coneguda popularment com a ca la Patoia. Brujas va ser tinent d'alcalde de l'ajuntament, encarregat de la regidoria de Foment.


Historial toponímic

Brujas (14.4.1910), c. de
Brujas (27.5.1939), calle
Brujas (30.10.1985)

França és un estat de l'Europa occidental que limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic i al sud amb la Mediterrània i és fronterer amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Mònaco, Andorra i Espanya. La França metropolitana inclou, a més, l'illa de Còrsega i els territoris d'ultramar. La capital, París, amb més d'onze milions d'habitants comptant-hi els suburbis, és una de les ciutats més poblades d'Europa. La llengua oficial és el francès, l'única reconeguda per la constitució francesa. Amb més o menys implantació al respectiu domini lingüístic es parlen el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià. França és un dels pocs estats europeus que s'ha negat a firmar la Carta europea de les llengües minoritàries. És membre fundador de la Unió Europea, de l'OTAN i de les Nacions Unides i és una de les set potències nuclears mundials. El carrer de França es troba al barri de Can Gambús, en què els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

França (15.9.2006)