Tots els articles
| Ciutat australiana, capital de l'estat de Queensland, a l'est del país. Situada en un amfiteatre natural vora la desembocadura del riu Brisbane, és el port més gran d'Austràlia, amb 16 km d'instal·lacions portuàries al llarg de la riba del riu, que exporta productes agrícoles i miners, i concentra bona part de la indústria de l'estat de Queensland, inclosa la tèxtil llanera. La ciutat s'originà en una colònia penitenciària que el governador de Nova Gal·les del Sud, sir Thomas Brisbane, hi fundà l'any 1825. * * * El carrer de Brisbane es troba a la urbanització de Nostra Llar, barri en què totes les vies urbanes porten noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Brisbane (24.11.1955), calleBrisbane (30.10.1985)
| El Regne Unit és un estat del nord-oest d'Europa format per Anglaterra, Escòcia, Gal·les (a l'Illa de Gran Bretanya) i Irlanda del Nord, a més de 14 territoris d'ultramar, entre els quals Gibraltar i les Malvines. La capital és Londres i la llengua, l'anglès; tot i que són oficialment reconeguts el gal·lès a Gal·les i el gaèlic a Escòcia. Entre 1973 i 2017 va ser membre de la Unió Europea, malgrat que sempre hi va haver una certa oposició interna a formar-ne part. El passeig del Regne Unit es troba situat al barri de Can Gambús, on hi ha un bon nombre de carrers que porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Regne Unit (15.9.2006)
| Pedro Velarde (Muriendas, Castella, 19 d'octubre de 1779 - Madrid, 2 de maig de 1808). Militar espanyol. Velarde era capità d'artilleria i projectà un alçament contra Napoleó. Fracassat l'intent militar, s'uní a la revolta popular antifrancesa del 2 de maig de 1808 i morí durant el combat. |
Historial toponímic
Velarde (9.12.1965), calleVelarde (30.10.1985)
| Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, 17 de gener de 1867 - Barcelona, 21 de novembre de 1941). Escriptor modernista. Després d'estudiar el batxillerat a Girona, va fer un curs d'enginyeria a Barcelona, però l'any següent es matriculà a Llotja. De retorn a Girona el 1890, va fer de professor de dibuix i de pintor de paisatges i retrats per encàrrec. En aquesta època començà a escriure. Dirigí el periòdic republicà Ciudadanía i un procés per un article que hi publicà el portà de nou a Barcelona, el 1911. Aleshores, cridat per l'editor Antoni López, dirigí L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia i visqué a Barcelona fent de periodista, escriptor i professor de pintura fins que morí el 1941. Conegut sobretot per la novel·la Josafat i per Proses bàrbares, la seva obra es basa en l'observació detallada del món i en l'experiència viscuda, però és a la trilogia Entre la terra i els núvols (L'hereu, 1931, El vagabund, 1933, i L'impenitent, 1948) on es recull tota la singladura vital de l'escriptor. El carrer de Prudenci Bertrana es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els vials porten noms d'escriptors catalans. |
Historial toponímic
Prudenci Bertrana (28.11.1990)
| Manuel Folguera i Duran (Sabadell, 2 de maig de 1867 - Barcelona, 6 de setembre de 1951). Enginyer i polític, fundador del Centre Català de Sabadell. Va ser president de la Unió Catalanista i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, i el 1900 encapçalava la comissió que va exposar les reivindicacions catalanes a la reina. Essent diputat provincial per Barcelona, el 1909 va presentar un primer projecte de Mancomunitat, que seria determinant per a l'aprovació de la institució. Com a professional, va dirigir la fàbrica Güell, a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, on va néixer el seu fill, el poeta i crític literari Joaquim Folguera i Poal. |
Historial toponímic
Galcerán (annexat de Barberà el 1959), calleManuel Folguera (30.10.1985)
| Joan Fiveller (segles XIV-XV). Conseller de Barcelona en cinc ocasions, entre 1406 i 1427, i conseller en cap els biennis 1418-19 i 1427-28. S'erigí en símbol de la defensa de les llibertats col·lectives dels barcelonins davant la monarquia. Vegeu: c. de Joan Fiveller. |
Historial toponímic
Fivaller (1960), plazaFiveller (30.10.1985)
| País de l'Amèrica meridional, que s'estén entre l'oceà Atlàntic i els Andes. * * * El carrer del Brasil es troba situat als Merinals, en una zona urbana amb noms de països americans. |
Historial toponímic
Brasil (10.10.1958), calleBrasil (30.10.1985)
| Els Països Baixos són un estat de l'Europa nord-occidental que limita al nord i a l'oest amb la mar del Nord, al sud amb Bèlgica i a l'est amb Alemanya. Els Països Baixos formen amb l'illa caribenya d'Aruba i les Antilles Neerlandeses el Regne dels Països Baixos. La capital és Amsterdam, la ciutat més gran del país i el centre cultural i financer, si bé la seu del govern és a l'Haia. Hi ha dues llengües oficials: el neerlandès, llengua germànica, oficial a tot l'estat, i el frisó, a Frísia, llengua germànica occidental molt propera a l'anglès i en greu perill d'extinció. A més tenen el reconeixement de llengües regionals una sèrie de dialectes del baix saxó. Els Països Baixos, el 1957, van ser un dels membres fundadors de la CEE, l'actual Unió Europea. El carrer dels Països Baixos es troba al barri de Can Gambús, en què els vials porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Països Baixos (15.9.2006)
Juan Vázquez de Mella y Fanjul (Cangas de Onís, 8 de juny de 1861 - Madrid, 26 de febrer de 1928). Polític asturià, diputat a Corts de 1893 a 1916 i una de les principals figures del tradicionalisme espanyol. Declarat germanòfil durant la Primera Guerra Mundial, s'enfrontà amb Jaume de Borbó, pretendent de la corona i aliadòfil, de qui es separà per fundar el Partido Católico Tradicionalista, que es basava en la tradició, la monarquia i la unitat d'Espanya, i propugnava una representació corporativista a través de la família, el municipi i la regió. |
Historial toponímic
Luis Millet (annexat de Barberà el 1959),calleVázquez de Mella (18.2.1960), calleVázquez de Mella (30.10.1985)
| Aurelius Clemens Prudentius (Calahorra, 348 - ?, 405). Poeta cristià de família hispanoromana. Va estudiar retòrica i jurisprudència, i seguí amb èxit la carrera administrativa, que abandonà per dedicar-se al conreu de la poesia. Ha estat anomenat "el Virgili i l'Horaci dels cristians". El carrer de Prudenci es troba al barri de Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Prudencio (9.12.1955), callePrudenci (30.10.1985)