Tots els articles
| L'arxipèlag de Cabrera es troba al sud de Mallorca i és format per prop d'una vintena d'illots: Conillera, na Redona, na Foradada, na Plana, na Pobra... i l'illa de Cabrera, la més gran i la que li dóna nom. Cabrera té una altitud màxima de 172 m, a na Picamosques, i un dels millors ports naturals de les Balears. Habitada des de l'edat de bronze, per Cabrera hi passaren fenicis i romans en l'antiguitat i els àrabs a l'edat mitjana. Al segle XIII va ser conquerida per Jaume I i incorporada a la corona catalanoaragonesa. El castell de Cabrera s'hi construí a finals del segle XIV per alertar la costa mallorquina de les incursions dels pirates. Durant la guerra contra Napoleó, uns 9.000 soldats francesos fets presoners a la batalla de Bailén foren deportats a Cabrera, un captiveri que durà cinc anys durant els quals la fam i la set van fer estralls entre la tropa, que quedà reduïda a una tercera part. Cabrera constitueix una mostra d'ecosistema preservat de la Mediterrània, amb un ric fons marí i una estimable diversitat d'avifauna marina, amb una vintena d'espècies endèmiques de les Balears i alguna de la mateixa illa. El 1991, l'arxipèlag de Cabrera va ser declarat Parc nacional maritimoterrestre. El passatge de Cabrera es troba situat en una petita zona dels Merinals, en què els carrers porten noms d'illes. |
Historial toponímic
Cabrera (25.3.1987)
| Les ordidores són les operàries del tèxtil que s'encarreguen de preparar els fils de l'ordit. Reuneixen tots els fils destinats a formar el llarg d'una peça de teixit, de forma ordenada, a fi d'enrotllar-los al plegador destinat al teler. Les ordidores col·loquen les bobines a la fileta per començar a ordenar els fils que passen a l'ordidor. * * * La plaça de les Ordidores es troba al barri d'Espronceda, en una zona de carrers amb noms d'oficis. |
Historial toponímic
Ordidores (22.4.2005)
Josep Vidal i Campaneria (Terrassa, 27 de juny de 1829 - Sabadell, 19 de març de 1893). Alcalde de Sabadell durant la Primera República. Va néixer a Terrassa en una modesta família d'artesans i molt jove encara vingué a Sabadell a treballar-hi de pouaire. El 1868 formà part de la Junta Revolucionària que el 30 de setembre ocupà l'Ajuntament, acompanyat de Feliu Crespí i Cirera i de Joan Sallarès i Gorina, entre altres. El gener de 1870 va ser elegit alcalde de Sabadell, càrrec que exercí fins al 1872. Durant el seu mandat va destacar sobretot per la defensa del pla urbanístic dissenyat per l'arquitecte Francesc Daniel Molina el 1868 i per haver de mediar en el conflicte entre l'Ajuntament i els Escolapis per la construcció de l'edifici escolar de la plaça de Sant Roc. |
Historial toponímic
Vidal (3.11.1914), c. deVidal (27.5.1939), calleVidal (30.10.1985)
| Santuari de la Mare de Déu de Queralt, que es troba al capdamunt de la serra de Queralt, al nord-oest de la ciutat de Berga. La imatge gòtica del segle XIV forma part de la llegenda de les marededéus trobades i probablement procedia del castell de Madrona o castell Berguedà. La cova on segons la llegenda es trobà la imatge va ser convertida en capella el 1704 i està integrada en el conjunt d'edificis del santuari. El carrer de Queralt es troba al barri del Poblenou, en què la majoria de vials porten noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Queralt (29.12.1955), calleQueralt (30.10.1985)
| Punt de captació d'aigua que es va construir, a principis del segle XVIII, en terres de can Borgonyó. Hi confluïen les aigües de les mines de can Llong i de Ribatallada i eren conduïdes a Sabadell. |
Historial toponímic
Ramiro de Maeztu (1939), calleMare de les Aigües (18.7.1979)
| Vegeu: c. de Fontanella. |
Historial toponímic
Fontanella (30.10.1985)
| Manuel de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltrú, 27 de gener de 1808 - 16 d'agost de 1833). Poeta preromàntic en llengua castellana. Va estudiar a València, Cervera i Saragossa, on es llicencià en dret. Els primers poemes, influïts per Horaci, els recollí en el volum Preludios de mi lira (1833), elogiats per Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo. Entre formes clàssiques i romanticisme incipient, Cabanyes era conscient de les dificultats d'escriure en una llengua apresa, que resultava d'expressió llatinitzant, una mica arcaica i afectada. Altres obres seves són Cántica nupcial (1833) i Producciones escogidas (1858), apareguda pòstumament. Cabanyes va morir de tuberculosi als vint-i-cinc anys. |
Historial toponímic
Cabanyes (1925), c. deFrancisco Xavier Cabanes (24.11.1939), calleCabanyes (9.12.1965), calleCabanyes (30.10.1985)
| Ciutat de la Toscana, capital de la província homònima des de 1992. És un gran centre industrial tèxtil i cultural. En els darrers anys ha sofert un notable increment demogràfic que l'ha convertit en la segona ciutat toscana després de Florència. * * * El carrer de Prato es troba situat a Nostra Llar, barri de carrers amb noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Brünn (1955), calleBrünn (30.10.1985)Brno (14.10.1987)Prato (24.9.1997)
| Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 11 de setembre de 1873 - 27 de gener de 1966). Escriptora naturalista, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català. Filla de propietaris rurals, la seva formació es limità a l'escola municipal i a un any de pensionat a Girona. La família, però, li desvetllà inquietuds artístiques i l'afició per la lectura. Començà a escriure de molt jove seguint els models literaris que imperaven a l'època: el naturalisme i, en menys proporció, el modernisme. A banda de les poc reeixides provatures poètiques i teatrals, on va excel·lir va ser en la narrativa, sobre la qual va exercir una gran influència a primers del segle XX. Es donà a conèixer amb Drames rurals, en plena vigència del modernisme, i seguiren Ombrívoles i Caires vius. Però sobretot és d'aquesta època la novel·la Solitud, sens dubte la seva obra mestra i una de les millors novel·les catalanes del segle XX. Coincidint amb el noucentisme, assajà noves formes narratives, com Un film (3.000 metres), Marines i Contrallums. I encara a la postguerra publicà un parell de reculls, Vida mòlta i Jubileu, molt allunyats ja de la força narrativa dels primers temps. Els darrers anys els va viure a l'Escala, malalta, sense gairebé moure's del llit. Va morir, nonagenària, el gener de 1966. |
Historial toponímic
Víctor Catalá (1969), calleVíctor Català (30.10.1985)
| País d'Amèrica de Nord, província oriental del Canadà de parla majoritàriament francesa, envoltat per Ontàrio i la badia de Hudson a l'oest; l'oceà Àrtic al nord; Terranova, Labrador i Nova Brunswick a l'est, i els Estats Units al sud. La capital és la Ciutat de Quebec, a la riba nord del riu Sant Llorenç, indret que els aborígens anomenaven kébec, que significa "estret". El 1608 naixia la Nova França amb la fundació de la ciutat de Quebec, que va ser el punt de partida de l'exploració francesa de l'Amèrica del Nord i va esdevenir colònia reial sota el regnat de Lluís XIV. Perduda la Guerra dels Set Anys (1756-1763) contra Gran Bretanya, França hagué de firmar el Tractat de París de 1763 i el Quebec passava a ser província anglesa, tot i que sota un estatut de règim especial conegut com a "Quebec Act" (1774). * * * El carrer del Quebec es troba al barri dels Merinals, en una zona amb predomini de noms de països americans. |
Historial toponímic
Quebec (28.4.1999)