PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Estany de la Baixa Cerdanya, a la capçalera de la vall Tova, dins el terme municipal de Meranges. Segons la llegenda, l'estany era freqüentat per les bruixes cerdanes per dur-hi a terme les invocacions al diable.



La plaça de Malniu es troba situada al barri de Torre-romeu, en una zona de carrers amb noms d'estanys i pantans.


Historial toponímic

Malniu (29.4.1998)

Josep Ferrer i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1817 - Barcelona, 1893). Industrial tèxtil i economista.

Fou diputat i senador pel partit conservador. Va participar en les principals institucions econòmiques i culturals barcelonines i en les actuacions més rellevants protagonitzades per la burgesia catalana de l'època. Formà part del Comitè dels Vuit, organitzador de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888. Va ser un gran defensor del proteccionisme i dels interessos fabrils catalans.


Historial toponímic

Ferrer Vidal (29.12.1955), calle
Ferrer i Vidal (30.10.1985)

S'obrí com a carrer d'en Sallent el 1845, als terrenys on, des del segle XVI, hi havia els corrals del ramat de la vila i, més endavant, també l'escorxador.

Historial toponímic

Sallent (2n quart del segle XIX)
Burriana (1845)
Burriana (27.5.1939), travesía
Borriana (30.10.1985)

Estat de l'Europa mediterrània, amb capital a Roma, constituït per un sector peninsular amb dues grans illes, Sardenya i Sicília, i un sector continental limitat pels Alps que fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia. A la zona peninsular hi ha dos enclavaments amb dos estats independents: San Marino i el Vaticà. La llengua oficial és l'italià, derivat del toscà, la llengua amb més tradició literària dins el mar de llengües peninsulars, impròpiament anomenades dialectes. Es parla també occità, francoprovençal, reto-romànic, sard, català, alemany, eslovè, serbocroat, albanès i grec. Itàlia és un dels membres fundadors de la CEE, el 1958, que és el precedent de l'actual Unió Europea. * * * El carrer d'Itàlia es troba situat al barri de Can Gambús, on els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Itàlia (15.9.2006)

Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1830 - 1905). Escultor. Juntament amb el seu germà Venanci, dos anys més gran, estudiaren a Llotja amb Damià Campeny. Van fer diverses obres junts, com les figures al·legòriques de la façana del Banc de Barcelona. Professor de Llotja des del 1881, va fer el monument a Jaume I de València i diverses escultures a la porta del Cementiri Vell i al parc de la Ciutadella. La seva obra, encara amb reminiscències romàntiques, s'emmarca dins el naturalisme i es caracteritza per un ofici extraordinari.

Historial toponímic

Vallmitjana (29.12.1955), calle
Vallmitjana (30.10.1985)

Festa internacional del treball, instituïda pel moviment obrer en el Congrés Internacional Socialista de 1889, com una jornada de lluita per reivindicar els anomenats tres vuits: vuit hores de treball, vuit hores d'educació i vuit hores de descans, en l'horitzó de la transformació de la societat capitalista en socialista.

Historial toponímic

Primer de Maig (30.10.1985)

És l'illa més gran de l'arxipèlag de les Balears, situada a uns 200 km de la costa continental i de 3.625 km2 de superfície. Habitada per l'home des del quart mil·lenni aC, Mallorca fou colonitzada per les diverses civilitzacions protohistòriques, grecs, fenicis, cartaginesos i romans, per bé que foren ocupacions febles o tardanes. Els romans no s'hi establiren fins el 123 aC i hi fundaren Palma i Pollentia. El 425 va ser ocupada pels vàndals i el 534 reconquistada pels bizantins, que la mantingueren fins a la invasió islàmica del 903. Al segle XII sofrí el saqueig de pisans i catalans, però no va ser fins el 1229 que la va conquerir Jaume I i la va incorporar a la corona catalanoaragonesa. * * * El carrer de Mallorca es troba al barri dels Merinals, en una zona on predominen els noms d'illes.

Historial toponímic

Mallorca (24.11.1955), calle
Mallorca (30.10.1985)

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 10 de gener de 1854 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909). Pedagog republicà i lliurepensador.

Creador de l'Escola Moderna que es basava en l'aplicació de mètodes moderns i científics de pedagogia i en la introducció d'una filosofia racionalista, humanitària i antimilitarista. El desenvolupament de l'Escola Moderna es va veure tallat de soca-rel quan el 1906, el sabadellenc Mateu Morral, bibliotecari de l'Escola, va atemptar contra Alfons XIII i Ferrer fou acusat de ser-ne l'inductor, però finalment fou absolt per manca de proves. El 1907, residint a Brussel·les i París va fundar la revista L'École Renovée i la Lliga Internacional per a l'Educació Racionalista dels Infants. Retornat a Barcelona el 1909, va ser acusat d'instigar la revolta durant la Setmana Tràgica, fou condemnat sense proves i afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre de 1909, tot i la campanya i les protestes internacionals.


Historial toponímic

Ferrer i Guàrdia (30.10.1985)

Es començà a formar com a carrer Nou, al final del segle XIII, sobre el vall que encerclava la vila. Al segle XIV, els Borriana, sembla que procedents de Rubí, s'establiren al carrer Nou, que aviat es popularitzà com a carrer de la Borriana. El primer que tenim documentat és en Guillem Borriana, que el 1384 ja hi tenia casa i hort, davant l'estret call o callerís d'en Rubió, que encara avui és ben visible a la banda de ponent, poc abans d'arribar a la placeta del Pedregar.

Historial toponímic

Nou (final del segle XIII)
Burriana (segle XVIII)
Burriana (27.5.1939), calle
Borriana (30.10.1985)

Bèlgica és un estat federal de l'Europa occidental que limita a l'oest amb el mar del Nord, al nord amb Holanda, a l'est amb Alemanya i Luxemburg i al sud amb França. La capital és Brussel·les. A l'estat belga hi ha tres comunitats culturals diferenciades: els flamencs, un 60 % aproximadament de la població, de llengua neerlandesa, que viuen a Flandes; els valons, un 40% aproximadament de la població, de llengua francesa, que viuen a Valònia, i encara no un 1%, de parla alemanya, que viu als cantons fronterers amb Alemanya. La capital, Brussel·les, és considerada bilingüe per bé que la població és majoritàriament francòfona. Bèlgica és un dels estats fundadors de la Unió Europea. El carrer de Bèlgica es troba situat al barri de Can Gambús, on els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.