PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Domènec Borràs i Girbau (Barberà del Vallès, 16 de desembre de 1824 - Sabadell, 29 de gener de 1885). Teixidor.

Borràs va ser vicepresident de la Junta Directiva de la Societat d'Invalidesa i Foment de la Indústria de Sabadell. El 1882 va fer que la Societat d'Invalidesa construís un rengle de cases per a obrers al carrer de Rifós de la Creu Alta. L'any 1885, en morir Domènec Borràs, l'Ajuntament de Sant Pere de Terrassa canvià el nom del carrer de Rifós per carrer de Borràs.


Historial toponímic

Rifós (1882), c. de
Domingo Borrás (1885), c. de
Domingo Borrás (27.5.1939), calle
Borràs (30.10.1985)

La República d'Estònia és un estat de l'Europa del Nord, a la riba de la mar Bàltica, fronterera amb Rússia i Letònia. La capital és Tallin, separada d'Hèlsinki per l'estret golf de Finlàndia. La llengua oficial és l'estonià, llengua ugrofinesa de la família uraliana i també es parlen altres llengües nadiues ugrofineses molt minoritàries. Un 25% de la població és russoparlant i en total no arriben al 5% els parlants d'altres llengües com l'ucraïnès, el bielorús i el finès. Estònia, antiga república soviètica, el 1991 va recuperar la seva independència de Rússia i el 2004 va entrar a formar part de l'OTAN i de la Unió Europea. * * * El carrer d'Estònia és al barri de Can Gambús, on els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Estònia (15.9.2006)

Comarca de Catalunya, a la regió de Perpinyà, amb capital a Ceret, limitada al nord pel Conflent i el Rosselló, a l'est per la Mediterrània, al sud per l'Alt Empordà i la Garrotxa i al sud-oest pel Ripollès. Tot el Vallespir és vertebrat pel riu Tec, que el travessa de ponent a llevant, i és dominat al nord pel massís del Canigó. Històricament el Vallespir va ser un "pagus" lligat al comtat del Rosselló des que es va crear, tret d'un període de gairebé dos segles, del 990 al 1172, en què com a vescomtat s'incorporà al comtat de Besalú. El carrer del Vallespir es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Vallespir (29.12.1955), calle
Vallespir (30.10.1985)

Municipi d'Osona, que s'estén a l'altiplà de la subcomarca del Lluçanès. Carretera de Prats de Lluçanès era el nom oficial de la nova via de tercer ordre que havia d'unir Sabadell amb la Creu de Marganell, punt on empalmaria amb la carretera de Manresa a Vic. Iniciades les obres, el 1863 la nova via entrava al terme de Jonqueres i a la primeria de 1865 s'inaugurava el trajecte fins a Castellar. Encara van haver de passar uns quants anys perquè arribés a la Creu de Marganell i entronqués amb la de Manresa a Vic, de manera que fins el 1899 no es va establir contacte entre Sabadell i Prats de Lluçanès.

Historial toponímic

Sabadell a Prats de Lluçanès (1863)
Castellar, carretera de
Prats (27.10.1960), carretera de
Prats de Lluçanès (30.10.1985)

Arbre de la família de les magnoliàcies, de fulles sempre verdes, coriàcies, ovals o lanceolades i flors grosses, oloroses, de pètals gruixuts i blancs. Es cultiva en jardineria com a planta ornamental. El carrer de les Magnòlies es troba situat al Torrent del Capellà, en una zona de vials amb noms de plantes i flors.

Historial toponímic

Las Magnolias (27.5.1970), calle
Magnòlies (30.10.1985)

Ferran Casablancas i Planell (Sabadell, 28 d'octubre de 1874 - Barcelona, 21 d'octubre de 1960). Industrial tèxtil i inventor.

Va idear una màquina de filar basada en el mètode dels grans estiratges, que van adoptar la majoria de fàbriques de tot el món. Va ser president del Banc de Sabadell i vicepresident de la Companyia d'Aigües. Fomentà la creació de la Mútua Sabadellenca d'Accidents de Treball i Malalties i el Museu de Sabadell. També va ser membre d'honor del Textile Institute de Manchester i membre d'honor de la Fundació Bosch i Cardellach.

El carrer de Ferran Casablancas es va formar a l'inici dels anys 50 del segle XIX com a carrer d'Aymerich, però molt aviat fou conegut com a carrer de Mina, el militar liberal de la Guerra del Francès.


Historial toponímic

Aymerich (meitat segle XIX)
Mina (1.9.1855)
Mina (nom popular)
Ferran Casablancas (1933)
Mina (27.5.1939), calle
Fernando Casablancas, calle
Ferran Casablancas (30.10.1985)

El nom d'aquest carrer es va aprovar l'any 1885 en memòria de la família Borgonyó, grans propietaris rurals, que tenien la casa pairal a Jonqueres, a la masia que va ser coneguda com a mas Paratja fins al 1607, quan per via matrimonial passà a mans dels Borgonyó. Josep Borgonyó i Busquets (s. XVIII) va néixer a la masia de Can Borgonyó i, segons alguna font, fou alcalde de Sant Pere de Terrassa. El seu fill, Joan Borgonyó i Llunell, va ser tinent d'alcalde del mateix municipi a la dècada de 1840 i 1850. L'hereu es digué Josep Borgonyó Sallent. Malgrat que el cognom Borgonyó hagi tingut al llarg dels segles variants ortogràfiques com ara Borguño, Borgunyó, Borguñó..., en convertir-se en topònim s'escriu segons les normes ortogràfiques actuals, per analogia també amb els noms de lloc Borgonyà i Can Bogonyà (Castellar del Vallès), els quals tenen la mateixa arrel. Aquest mateix criteri és el que segueix el "Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya" de la Generalitat de Catalunya i tot el nomenclàtor sabadellenc, seguint les recomanacions del Grup d'Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG) i de la Comissió de Toponímia de Catalunya.

Historial toponímic

Borgunyó (1885)
Kropotkin (6.1.1937)
Borguñó (27.5.1939), calle
Borgonyó (30.10.1985)

La República de Letònia és un estat del nord-est d'Europa, a la riba de la mar Bàltica, entre Estònia al nord, Lituània al sud i amb fronteres a l'est amb Rússia i Bielorússia. La capital és Riga. Colonitzada successivament per tots els pobles veïns, va assolir la independència el 1918, però amb la Segona Guerra Mundial passà a domini rus. El 1991 amb la caiguda de la Unió Soviètica, va recuperar la sobirania i, després d'un referèndum celebrat el setembre del 2003, el 2004 va ingressar a la Unió Europea. El letó, llengua bàltica que juntament amb el lituà són les dues úniques que queden d'aquesta branca indoeuropea, és la llengua oficial de la república. A part del rus, parlat per una important minoria que voreja el 30% de la població, es parlen altres llengües de països veïns i el livonià, llengua autòctona ugrofinesa. El carrer de Letònia és al barri de Can Gambús, on els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Letònia (15.9.2006)

Subregió natural i històrica de Catalunya, situada majoritàriament a la Depressió Prelitoral Catalana, entre el Llobregat i la Tordera. La resta de Vallès forma part de la Serralada Prelitoral, amb els conglomerats montserratins de Sant Llorenç del Munt, i una franja estreta correspon a la Serralada Litoral. El Vallès coincideix aproximadament amb la conca del Besòs -- tret de la capçalera que és d'Osona i el curs baix que és del Barcelonès--, amb el Mogent afluent per l'esquerra i el Congost, el Tenes, la riera de Caldes i el Ripoll que són afluents per la dreta. Amb la divisió comarcal de 1936, el Vallès va ser subdividit en dues comarques, el Vallès Oriental, amb capital a Granollers, i el Vallès Occidental, avui amb la cocapitalitat que ostenten Sabadell i Terrassa. Històricament ha estat un corredor que facilitava la comunicació entre les Gàl·lies i les Hispànies, i la toponímia hi ha deixat l'empremta del pas de diferents pobles, com els ibèrics Arraona o Llerona, els romans o romanitzats Egara, Semproniana, Octàvia, els germànics com Montbui o els aràbics Marata i Gallifa. * * * El projecte d'urbanitzar la plaça del Vallès datava de 1884, però no va ser fins deu anys més tard que l'Ajuntament va començar l'expropiació dels terrenys.

Historial toponímic

Vallès (1.5.1884)
Prat de la Riba (1917)
Castilla (27.5.1939), plaza de
Vallès (30.5.1979)

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917). Polític, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.

Estudià lleis a Barcelona entre 1887 i 1893 i es doctorà a Madrid un any després. Com a secretari de la Unió Catalanista, el 1891 va intervenir en l'aprovació de les Bases de Manresa, o Bases per a una Constitució regional catalana, i el 1901 va ser un dels fundadors de la Lliga Regionalista.

És autor d'un Compendi de doctrina catalanista, que fou premiat pel Centre Català de Sabadell, el 1894, i de La nacionalitat catalana, llibre fonamental que és una justificació filosòfica del nacionalisme català, tendent a la creació d'un Estat català dins una Federació espanyola.

El 1907 va ser elegit president de la Diputació, càrrec que renovà el 1909, el 1911, el 1913 i el 1917, des d'on impulsà la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1913) de la qual fou elegit president el 1914 i reelegit el 1917. En l'aspecte cultural, establí l'Institut d'Estudis Catalans i n'adoptà oficialment les normes ortogràfiques, impulsà la formació de la Biblioteca de Catalunya i fundà escoles elementals del treball i superiors d'Agricultura, Administració Local, Art Dramàtic, Bibliotecàries i Bells Oficis. Governà amb la col·laboració de persones de totes les tendències polítiques i valorà per sobre de tot la continuïtat i l'eficàcia.


Historial toponímic

Felip de Malla (1925), c. de
Felipe de Malla (27.5.1939), calle
Prat de la Riba (21.12.1984)