Tots els articles
| L'illa Magna forma part d'una promoció d'habitatges de l'empresa VISASA, construïts el 1962 al barri de les Termes. No es va donar nom als carrers de la nova urbanització, sinó a les illes delimitades per cada polígon, de manera que les adreces s'ordenaven per blocs. Com en altres promocions semblants, els noms responien a una visió idealitzada de la realitat urbana. |
Historial toponímic
Illamagna (9.12.1965), calleMagna (30.10.1985)
| Illa del golf de Biafra, avui anomenada Bioko, que forma part de la Guinea Equatorial i havia estat colònia espanyola fins que aconseguí la independència el 1968. Es troba situada a 32 km de la costa del Camerun a l'est, amb Nigèria al nord-oest i Sao Tomé i Príncipe al sud-oest. La ciutat més gran és Malabo, que alhora és la capital de Guinea Equatorial. L'illa va ser colonitzada als segles V-VI per diverses expedicions vingudes de les costes del golf que van configurar un grup humà diferenciat dels seus orígens bantú, els clans bubi que anomenaven Etulà la seva illa. Descoberta el 1472 pel portuguès Fernao da Po, al segle XVII la Companyia d'Índies holandesa hi havia centralitzat el comerç d'esclaus i poc després els portuguesos hi varen fer el mateix. Al segle XVIII, Portugal va cedir l'illa a Espanya, juntament amb la petita illa d'Annobon i la costa continental guineana. No és fins a l'inici del segle XX que Espanya va activar la colonització de Guinea, amb l'explotació dels recursos naturals i l'enfrontament amb els clans bubi, l'últim dels quals el 1910, en què moriren 15.000 nadius. El 1968 Bioko va aconseguir la independència integrada a Guinea Equatorial. * * * El carrer de Fernando Poo es troba situat al barri dels Merinals, en una zona en què predominen els carrers amb noms d'illes. |
Historial toponímic
Fernando Poo (24.11.1955), calleFernando Poo (30.10.1985)
| Probablement atribuït a la panoràmica sobre el Ripoll i l'Horta Vella que oferia l'indret el 1880 quan es donà nom al carrer, que aleshores la gent coneixia com a carrer de l'Escorxador, perquè passava per davant de l'edifici que l'Ajuntament havia habilitat per a sacrificar el bestiar de la vila. |
Historial toponímic
Bonavista (últim quart del segle XIX)Buenavista (27.5.1939), calleBonavista (27.10.1960), calleBonavista (30.10.1985)
| La República de Lituània és un estat del nord-est d'Europa, a la riba de la mar Bàltica, fronterera amb Letònia, Bielorússia, Polònia i Kaliningrad. La capital és Vílnius, amb un centre històric proclamat patrimoni mundial per la Unesco el 1994. Històricament ocupada per Polònia i Rússia, el setembre del 1991 va assolir la sobirania, proclamada el març del 1990 pel Parlament lituà. Des del 2004 és membre de la Unió Europea. La llengua oficial és el lituà, antiga llengua indoeuropea de la família bàltica. Es parlen també altres llengües veïnes eslaves com el rus, el polonès, el bielorús i l'ucraïnès, i el letó, el jiddish i un dialecte turc parlat pels tàtars de Lituània. El carrer de Lituània és al barri de Can Gambús, amb noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Lituània (15.9.2006)
| Subregió natural i històrica de Catalunya. Vegeu: plaça del Vallès. |
Historial toponímic
Vallés (1955), pasajeVallès (30.10.1985)
| Santuari de la Mare de Déu del Prat, documentat des del segle XVII, situat a Figuerola d'Orcau, que avui pertany al municipi pallarès d'Isona i Conca Dellà. Carrer situat al barri del Poblenou, on la majoria de carrers porten noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Prado (29.12.1955), callePrat (30.10.1985)
Magdalena Calonge i Panyella (Castellbell i el Vilar, 19 de març de 1872 - Sabadell, 5 d'agost de 1955). Fundadora i presidenta de la Societat Teosòfica Rama Fides i propietària de la torre de la Serra d'en Camaró, d'estil hel·lenitzant, que era la seu de la societat. El 1995, i segons els estatuts, en dissoldre's l'entitat, la torre passà a mans del barri com a equipament social. |
Historial toponímic
Magdalena Calonge (29.4.1998)
Fernán Caballero era el pseudònim de Cecila Böhl de Faber y Larrea (Morges, Suïssa, 24 de desembre de 1796 - Sevilla, 7 d'abril de 1877). Novel·lista en llengua castellana, d'origen suís. La seva novel·la més coneguda és La gaviota. Va escriure també narracions curtes, contes i quadres de costums. |
Historial toponímic
Fernán Caballero (9.12.1965), calleFernán Caballero (30.10.1985)
| La Mare de Déu de la Bona-sort es venera a l'església romànica de Sant Sadurní de Collsabadell, a Llinars del Vallès. Es tracta d'una església originàriament romànica amb planta de creu llatina i arqueries cegues del segle XII, que va ser ampliada amb un presbiteri rectangular i capelles laterals als segles XVI i XVII. El campanar és gòtic de tres cossos amb una mitja torre adossada per la qual puja una escala de cargol fins al segon cos. De la destrucció soferta durant la Guerra Civil, es van salvar els retaules del Roser i parcialment el de sant Isidre i el de la Mare de Déu de la Bona-sort. A la rectoria del segle XVI s'hi establí, l'any 1977, una petita comunitat de monges cistercenques procedents de Vallbona de les Monges, sota l'advocació de la Mare de Déu de la Bona-sort. * * * El carrer de la Bona-sort es troba al barri del Poblenou de la Salut, en una zona en què predominen els carrers amb noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Bonasort (29.12.1955), calleBona-sort (30.10.1985)
| República de l'Europa mediterrània, situada a l'extrem meridional de la península balcànica, que comprèn també un gran nombre d'illes. Al nord té frontera amb Albània, Macedònia i Bulgària; a l'est limita amb Turquia i la mar Egea; al sud amb la Mediterrània, i a l'oest amb la mar Jònica. La capital és Atenes, que amb 3.300.000 d'habitants inclou gairebé un terç de tota la població del país i s'estén per tota la plana de l'Àtica. L'Antiga Grècia ha estat considerada el bressol de la civilització occidental. La llengua oficial és el grec, de la gran família de les llengües indoeuropees. Grècia forma part de la Unió Europea des del 1981. * * * El carrer de Grècia es troba al barri de Can Gambús, on tots els vials porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Grècia (15.9.2006)