Tots els articles
| República d'Amèrica del Sud, que limita amb l'Oceà Atlàntic i el mar de les Antilles al nord, a l'est amb la República de Guyana, al sud amb el Brasil i a l'oest amb Colòmbia. La capital republicana és Caracas i el castellà és l'idioma oficial al costat de més de trenta llengües ameríndies. Veneçuela va ser descoberta en el tercer viatge de Colom a Amèrica el 1498 i el 1522 s'hi va fundar un dels primers emplaçaments espanyols en terres americanes. Sota el lideratge de Simón Bolívar, Veneçuela el 1820 aconseguí la independència de la corona espanyola i entre 1821 i 1830 va formar part de la República de la Gran Colòmbia, el somni bolivarià de crear una gran república americana amb Veneçuela, Nova Granada i Equador, que va fracassar. * * * La plaça de Veneçuela es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms de països americans. |
Historial toponímic
Venezuela (10.6.1972), plazaVeneçuela (30.10.1985)
| Municipi i capital de la Baixa Cerdanya i centre històric de tota la comarca. Va ser fundat pel rei Alfons I el 1177-78 damunt el puig o mont Cerdà, on ja hi havia una fortalesa a finals del segle XI, per la seva situació estratègica que dominava la vall del Segre. Va tenir un creixement ràpid i aviat gaudí de carta de població, que obligava a construir muralles, i del favor de la reialesa. El carrer de Puigcerdà es va formar durant el darrer quart del segle XIX i rebé el nom en memòria de la resistència de la capital cerdana en la guerra contra els carlins, segons l'acord municipal del 22 d'octubre de 1874. |
Historial toponímic
Puigcerdà (27.10.1874), c. dePuigcerdá (27.5.1939), callePuigcerdà (30.10.1985)
| Massa d'aigua salada que cobreix més de dues terceres parts de la superfície terrestre. La concentració de matèria orgànica en les mars primitives va propiciar l'aparició de les primeres macromolècules, origen de la vida que colonitzà tot el planeta. |
Historial toponímic
Mar (30.10.1985)
| Gneu Flavi (Roma, segle IV aC). Fill d'un llibert, anomenat Cneius o Annius, segons la font, que esdevingué un afamat jurisconsult romà. Secretari d'Api Claudi, va divulgar el text de les Legis actiones, que eren secretes i només les coneixien els pontífexs i el patricis. Va publicar, a més, el calendari dels dies d'administració de justícia, que determinava els actes que es podien fer i els que no en determinades dates. La col·lecció de normes legals i de procediments judicials publicats per Flavi fou coneguda com a Ius Flavianum. Api Claudi el va fer senador i probablement també va ser tribú de la plebs i pretor. * * * El carrer de Flavi es troba al barri de Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Flavio (9.12.1965), calleFlavi (30.10.1985)
| Mateu Brujas i Romeu (Sabadell, 1834? - 6 de novembre de 1903). Industrial tèxtil. Va fer estudis de teoria tèxtil i va treballar de teòric a la fàbrica Capmany. Als 26 anys s'establí pel seu compte amb una modesta indústria tèxtil que s'engrandí ràpidament amb la introducció als mercats espanyol i sud-americà. L'èxit, però, li arribà amb la fabricació d'un nou gènere anomenat xeviot, teixit de llana de colors suaus, amb un acabat lleugerament enfeltrat i flonjo al tacte. Brujas va ser el primer fabricant que llançà el xeviot al mercat peninsular. Va ser famosa la casa amb la fàbrica annexa que es va fer construir al carrer d'Arimon, a finals del segle XIX, coneguda popularment com a ca la Patoia. Brujas va ser tinent d'alcalde de l'ajuntament, encarregat de la regidoria de Foment. |
Historial toponímic
Brujas (14.4.1910), c. deBrujas (27.5.1939), calleBrujas (30.10.1985)
| França és un estat de l'Europa occidental que limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic i al sud amb la Mediterrània i és fronterer amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Mònaco, Andorra i Espanya. La França metropolitana inclou, a més, l'illa de Còrsega i els territoris d'ultramar. La capital, París, amb més d'onze milions d'habitants comptant-hi els suburbis, és una de les ciutats més poblades d'Europa. La llengua oficial és el francès, l'única reconeguda per la constitució francesa. Amb més o menys implantació al respectiu domini lingüístic es parlen el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià. França és un dels pocs estats europeus que s'ha negat a firmar la Carta europea de les llengües minoritàries. És membre fundador de la Unió Europea, de l'OTAN i de les Nacions Unides i és una de les set potències nuclears mundials. El carrer de França es troba al barri de Can Gambús, en què els vials porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
França (15.9.2006)
| Ciutat del nord d'Itàlia, capital del Vèneto. Situada a la vora de la mar Adriàtica, s'originà a la llacuna de Venècia sobre un arxipèlag de més d'un centenar de petites illes, separades per una xarxa de canals i connectades per més de 400 ponts. Venècia és una ciutat amb una profunda cultura humanística i molt vinculada a l'Imperi d'Orient que hi afavorí un art d'ascendència bizantina, mediatitzat per un gust especific per la llum i la policromia, fruit de la seva peculiar situació geogràfica, que transformà l'art. La basílica de San Marco és un bell exemple de la síntesi específicament veneciana d'art romànic, gòtic i bizantí. El carrer de Venècia es troba al barri de Can Llong, zona de vials amb noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Venècia (28.4.1999)
| Salvador Puig Antich (Barcelona, 30 de maig de 1948 - 2 de març de 1974). Militant llibertari. Puig Antich havia estat a les CCOO de barris abans d'incorporar-se al Movimiento Ibérico de Liberación. Detingut el 1973 i acusat de la mort d'un policia, fou condemnat a mort i executat a la presó Model de Barcelona, el 2 de març de 1974. El carrer de Puig Antich es troba al barri de Castellarnau, en què els vials porten noms de persones que s'han significat per la lluita a favor de la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Puig Antich (28.4.1999)
| Els manyans són artesans que fabriquen i ajusten panys, claus i altres objectes de ferro per a edifics i mobiliari. * * * El carrer dels Manyans es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona de vials amb noms d'oficis manuals. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoManyans (29.10.1986)
| Riu pirinenc, afluent per la dreta de la Nogeura Pallaresa. Rep les aigües del massís de Peguera, de 2.982 m d'altitud, i baixa encaixonat per la vall Fosca o ribera del Flamicell fins a Beranui; s'obre aleshores cap a la Pobleta de Bellveí i Senterada i arriba a la Pobla de Segur, on desguassa a la Noguera per la cua del pantà de Talarn. El riu té una llargada de 34 km i un fort desnivell, raó per la qual ja des del 1914 s'hi començaren a construir les centrals hidroelèctriques de Cabdella, Molinos, la Plana i la Pobla; la primera, la de Cabdella, aprofita com a reguladors l'estany Gento, el Tort i els de Colomina i Cubieso, tots d'origen glacial. * * * La travessia del Flamicell es troba al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Flamicell (30.10.1985)