Tots els articles
| Manuel Folguera i Duran (Sabadell, 2 de maig de 1867 - Barcelona, 6 de setembre de 1951). Enginyer i polític, fundador del Centre Català de Sabadell. Va ser president de la Unió Catalanista i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, i el 1900 encapçalava la comissió que va exposar les reivindicacions catalanes a la reina. Essent diputat provincial per Barcelona, el 1909 va presentar un primer projecte de Mancomunitat, que seria determinant per a l'aprovació de la institució. Com a professional, va dirigir la fàbrica Güell, a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, on va néixer el seu fill, el poeta i crític literari Joaquim Folguera i Poal. |
Historial toponímic
Galcerán (annexat de Barberà el 1959), calleManuel Folguera (30.10.1985)
| Joan Fiveller (segles XIV-XV). Conseller de Barcelona en cinc ocasions, entre 1406 i 1427, i conseller en cap els biennis 1418-19 i 1427-28. S'erigí en símbol de la defensa de les llibertats col·lectives dels barcelonins davant la monarquia. Vegeu: c. de Joan Fiveller. |
Historial toponímic
Fivaller (1960), plazaFiveller (30.10.1985)
| País de l'Amèrica meridional, que s'estén entre l'oceà Atlàntic i els Andes. * * * El carrer del Brasil es troba situat als Merinals, en una zona urbana amb noms de països americans. |
Historial toponímic
Brasil (10.10.1958), calleBrasil (30.10.1985)
| Els Països Baixos són un estat de l'Europa nord-occidental que limita al nord i a l'oest amb la mar del Nord, al sud amb Bèlgica i a l'est amb Alemanya. Els Països Baixos formen amb l'illa caribenya d'Aruba i les Antilles Neerlandeses el Regne dels Països Baixos. La capital és Amsterdam, la ciutat més gran del país i el centre cultural i financer, si bé la seu del govern és a l'Haia. Hi ha dues llengües oficials: el neerlandès, llengua germànica, oficial a tot l'estat, i el frisó, a Frísia, llengua germànica occidental molt propera a l'anglès i en greu perill d'extinció. A més tenen el reconeixement de llengües regionals una sèrie de dialectes del baix saxó. Els Països Baixos, el 1957, van ser un dels membres fundadors de la CEE, l'actual Unió Europea. El carrer dels Països Baixos es troba al barri de Can Gambús, en què els vials porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Països Baixos (15.9.2006)
Juan Vázquez de Mella y Fanjul (Cangas de Onís, 8 de juny de 1861 - Madrid, 26 de febrer de 1928). Polític asturià, diputat a Corts de 1893 a 1916 i una de les principals figures del tradicionalisme espanyol. Declarat germanòfil durant la Primera Guerra Mundial, s'enfrontà amb Jaume de Borbó, pretendent de la corona i aliadòfil, de qui es separà per fundar el Partido Católico Tradicionalista, que es basava en la tradició, la monarquia i la unitat d'Espanya, i propugnava una representació corporativista a través de la família, el municipi i la regió. |
Historial toponímic
Luis Millet (annexat de Barberà el 1959),calleVázquez de Mella (18.2.1960), calleVázquez de Mella (30.10.1985)
| Aurelius Clemens Prudentius (Calahorra, 348 - ?, 405). Poeta cristià de família hispanoromana. Va estudiar retòrica i jurisprudència, i seguí amb èxit la carrera administrativa, que abandonà per dedicar-se al conreu de la poesia. Ha estat anomenat "el Virgili i l'Horaci dels cristians". El carrer de Prudenci es troba al barri de Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Prudencio (9.12.1955), callePrudenci (30.10.1985)
| Manuel de Falla Matheu (Cadis, 23 de novembre de 1876 - Alta Gracia, Argentina, 14 de novembre de 1946). Compositor andalús. Va estudiar amb Josep Tragó i Felip Pedrell, i residí a París de 1907 a 1914, on va conèixer Debussy, Ravel, Albéniz, Stravinskij i Diaghilev. De retorn, s'establí a Granada, fins al 1939, que s'exilià a l'Argentina. En un primer període, Falla es va adscriure al nacionalisme musical, iniciat per Pedrell, amb l'estilització d'elements populars i s'aproximà a l'impressionisme francès. Són d'aquest moment La vida breve (1913) i El amor brujo (1916). En una segona etapa s'incorporà al moviment neoclàssic, amb obres austeres, d'una gran perfecció formal. Corresponen a aquesta època els primers esbossos de l'Atlántida sobre text de Jacint Verdaguer. |
Historial toponímic
Manuel de Falla (25.1.1989)
| Joan Fiveller (segles XIV-XV). Membre d'una de les famílies més destacades del patriciat barceloní medieval, Fiveller va ser conseller de Barcelona en cinc ocasions, entre 1406 i 1427, i conseller en cap els biennis 1418-19 i 1427-28. Es relacionà estretament amb la reialesa, acollí Martí l'Humà a la seva torre de Sarrià i Ferran d'Antequera requerí el seu consell per actuar contra la revolta de Jaume d'Urgell. El 1416 encapçalà la comissió designada pel Consell de Cent per reclamar al rei Ferran el pagament del tribut sobre transport de mercaderies, per la carn que el monarca comprava a Barcelona. Aquest episodi convertí Fiveller en el símbol de la defensa de les llibertats col·lectives dels barcelonins davant la monarquia. I encara durant el regnat d'Alfons el Magnànim continuà enfrontant-se a l'autoritarisme de la corona. En l'últim mandat com a conseller en cap va fer portar l'aigua de Collserola fins a la font de Sant Just, la més antiga de la ciutat. Fiveller va fer l'últim testament el 1434 i sembla que fou enterrat al convent de Sant Francesc, on la família tenia una sepultura. Durant la Renaixença, la figura de Fiveller fou exaltada com la d'un heroi nacional. |
Historial toponímic
Fiveller (últim quart del segle XIX)Fivaller (27.5.1939), calleFiveller (30.10.1985)
| Ciutat d'Anglaterra, al comtat de Yorkshire, que des del segle XIX ha estat centre comercial dels teixits de llana anglesos. Avui és encara un rellevant nucli tèxtil, però ha anat diversificant la seva indústria. La ciutat compta també amb un important centre d'ensenyament superior, la University of Bradford, fundada el 1957 com a Bradford Institute of Technology. * * * El carrer de Bradford es troba situat a Nostra Llar, barri en què les vies urbanes porten noms de ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Bradford (24.11.1955), calleBradford (30.10.1985)
| Àustria és una república federal del centre d'Europa. És un dels estats europeus més antics, originat com a terra fronterera dels germànics, l'Östmark. La capital és Viena i la llengua oficial, l'alemany, tot i que també es parla regionalment el croat, l'eslovè i l'hongarès. Forma part de la Unió Eurpea des de 1995. * * * El carrer d'Àustria és situat al barri de Can Gambús, en què els vials porten noms dels estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Àustria (15.9.2006)