Tots els articles

Maria Teresa Gavarró i Castelltort (Igualada, 25 d'agost de 1915 - Sabadell, 16 de juliol de 1986). Pedagoga.

Després de cursar l'ensenyament primari a Igualada, se n'anà a estudiar a l'Escola Suïssa de Barcelona, d'on sortí als 17 anys amb el títol de Mestra de Primera Ensenyança. El 1940, l'obtenció d'una plaça provisional de mestra la portà a Sabadell, on estigué molts anys exercint el magisteri a l'escola pública de la Creu Alta, a l'escola Carme Tronchoni i al col·legi Sallarès i Pla. A part de l'activitat docent, M. Teresa Gavarró es llicencià en Història i Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona i va participar en moltes activitats socials de la ciutat; va ser membre de la Delegació de la Protecció de Menors, de la Junta Municipal d'Ensenyament, de l'Associació per la Lluita contra el Càncer, de l'Escola d'Infermeres Epione, de la delegació local de la Creu Roja; va ser també vocal d'Acció Social, consellera de l'Obra Social de la Caixa d'Estalvis de Sabadell i membre de la Fundació Bosch i Cardellach i de Càritas.

A les múltiples activitats que portà a terme, s'hi ha d'afegir la publicació dels estudis: Opcions professionals femenines a Sabadell, Notes d'història de la professió d'infermera i Servei Social de Grup. Cal recordar, encara, que va ser la primera alumna de l'Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa i que en graduar-se passà immediatament a ser-ne professora. El 1983, l'Ajuntament de Sabadell la nomenà filla adoptiva de la ciutat.

Martin Luther King (Atlanta, 15 de gener de 1929 - Memphis, 4 d'abril de 1968). Pacifista.

Llicenciat en teologia i estudiós del pensament de Gandhi, va ser líder del moviment d'alliberament pacífic dels negres dels EUA i premi Nobel de la Pau el 1964. Morí assassinat a Memphis el 1968.

El carrer de Luither King es troba a Castellarnau, barri en què la majoria de vials porten noms de persones que han esdevingut símbols de la lluita per la pau, la llibertat i la dignitat humanes.

Valentí Almirall i Llozer (Barcelona, 8 de març de 1841 - 20 de juny de 1904). Escriptor i polític republicà federal, considerat un dels ideòlegs del catalanisme polític d'esquerres i gran difusor de les idees federalistes.

Es llicencià en dret a la universitat de Barcelona, però exercí ocasionalment i es dedicà més a la vida política. Així el 1868 participà en la Revolució de Setembre a Barcelona, va intervenir en la fundació del Partit Republicà Federal i va dirigir El Federalista. El setembre de 1869, després de prendre part en la revolta federal de Barcelona, va ser empresonat a les Balears, d'on aconseguí evadir-se i arribà a Alger. Residí aleshores un temps a Marsella fins que, acollint-se a una amnistia, retornà a Barcelona.

El 1873 intervingué en la creació de l'Escola Industrial i Mercantil de Sabadell, de la qual fou director, precedent de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis del 1902. El 1879 va fundar el primer diari en llengua catalana, El Diari Català, iniciat el 4 de maig amb la Festa dels Jocs Florals. Tres anys més tard, impulsava la creació del Centre Català, entitat cívica que defensava els interessos culturals i econòmics de Catalunya. L'any següent va ser redactor ponent de la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, coneguda com a Memorial de greuges, i es traslladà a Madrid amb la Comissió que la lliurà a Alfons XII. El 1886 va publicar la seva obra més influent, Lo catalanisme, primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista.

El carrer, un dels més nous del barri, segueix l'antic traçat del camí que des del c. de Garcilaso travessava la Riereta, pel pont construït perquè els carros accedissin a la fàbrica de cal Jepó, i anava fins a la serra d'en Camaró i can Rull, seguint el que ara és carrer de la Serralada.