Tots els articles
Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974). Prehistoriador i arqueòleg. Fou rector de la Universitat Autònoma durant la Segona República. Membre d'Acció Catalana i conseller de Justícia de la Generalitat, s'exilià al final de la Guerra Civil, primer a Oxford i després a Amèrica, on continuà la seva tasca d'investigador i de professor universitari. |
Historial toponímic
Bosc i Gimpera (29.4.1998)
| La República d'Eslovènia és un estat del sud de l'Europa central situada entre Itàlia, Àustria, Hongria i Croàcia, amb una petita franja costanera al sud-oest que l'obre a l'Adriàtic. Ljubljana, la capital de la República, i Maribor són les dues úniques ciutats que passen dels 100.000 habitants. Eslovènia va formar part de Iugoslàvia des de 1945 fins a 1991, que se'n va independitzar, i va esdevenir membre de la Unió Europea el maig del 2004. La llengua oficial és l'eslovè, que és una llengua eslava. Es parlen també a zones frontereres l'italià, l'hongarès i el serbocroat. * * * El carrer d'Eslovènia és al barri de Can Gambús, on els vials porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Eslovènia (15.9.2006)
| Nom posat en record del carrer de les Vaques, antic nom del carrer d'Arimon que flanqueja la nova plaça per la banda de llevant. Segons el testimoni de Marian Burguès, el nom s'originà en les dues o tres vaques que hi havia als estables del carrer, fet força excepcional, perquè en aquella època la llet que es consumia era la de cabra. |
Historial toponímic
Vaques (23.2.2000)
| Comarca de Catalunya, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, amb capital a Falset. De relleu força accidentat, la comarca és formada per les valls del riu Siurana i els seus afluents, el Montsant i el Cortiella. Les muntanyes més característiques que envolten la comarca són el Montsant, al nord, i les muntanyes de Prades, que confinen amb el Baix Camp i la Conca de Barberà, a llevant. És una comarca eminentment vinícola, amb dues denominacions d'origen, la D.O. Priorat, al centre o Priorat històric, i la més recent D.O. Montsant, a la perifèria. El carrer del Priorat es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona de vials amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Priorato (29.12.1955), callePriorat (30.10.1985)
| Propietari de les terres en què s'obrí el carrer a mitjan segle XIX. Popularment era conegut com a carrer del Joc de la Pilota i com el Corraló. |
Historial toponímic
Joc de la Pilota (nom popular)Manaut (1841)Manau (27.5.1939), calleManaut (30.10.1985)
| Manteniment de la lleialtat o els compromisos. El carrer de la Fidelitat forma part de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa de Sabadell, segons el projecte de 1954 dels arquitectes Bracons, Casulleras i Vila. Tots els vials de la promoció porten noms de virtuts i colors. |
Historial toponímic
Fidelidad (29.12.1955), calleFidelitat (30.10.1985)
| Antoni Bosch i Cardellach (Sabadell, 12 de gener de 1758 - 25 de gener de 1829). Metge, historiador i arxiver. Els seus pares eren paraires originaris de Terrassa que s'establiren al sabadellenc carrer de Gràcia, prop del portal on es venerava la marededéu trobada que donà nom al carrer. Estudià als escolapis de Mataró i el 1774 cursà Filosofia al Col·legi Episcopal de Barcelona. S'hi estigué dos anys, compaginant les classes amb feines de mestre o de criat per mantenir-se. Decidit a ser metge, el 1776 es matriculà a la Universitat de Cervera per completar els estudis de Filosofia i el batxillerat i, com altres vegades, es mantingué fent de mestre de minyons. Amb 20 anys se n'anà a València. Hi cursà els tres primers anys de Medicina i tingué accés a l'Arxiu de l'Arquebisbat, on dedicà els lleures a l'estudi de la història i la paleografia. Començà a exercir de metge a Bràfim, a l'Alt Camp, i a més de traduir obres mèdiques del francès, va escriure una memòria sobre una epidèmia de verola soferta per la vila el 1787, el darrer any que Bosch hi residia. A finals d'aquell mateix any es traslladà amb la família a Sabadell i s'instal·là a la casa veïna del seu pare. Es dedicà a l'exercici de la medicina i a diversos estudis mèdics, i començà a escriure la Memòria de les coses notables de la vila de Sabadell, 1787-1804, que comprèn els anys en què va viure a la nostra ciutat. El 1791, satisfent una aspiració anhelada de temps, el consistori sabadellenc el nomenà secretari i arxiver de l'Ajuntament. Bosch portà a terme una encomiable tasca de recerca, ordenació, transcripció i catalogació de l'arxiu que, al seu torn, li permeté d'esbossar les Memòries i els Anales de la Villa de Sabadell desde el año 987 hasta el de 1770, la gran aportació de Bosch a la historiografia sabadellenca. El 25 de gener de 1929, centenari de la seva mort, l'Ajuntament de Sabadell, presidit per l'alcalde Relat, va acordar donar el nom de Bosch i Cardellach al carrer transversal de la Rambla que des de 1850 s'anomenava carrer d'en Bosch. |
Historial toponímic
Bosch (meitat del segle XIX)Bosch y Cardellach (25.1.1929), c. deDoctor Bosch y Cardellach (27.5.1939), calleBosch i Cardellach (30.10.1985)
| Eslovàquia és una república de l'Europa central, fronterera amb Polònia, Ucraïna, Hongria, Àustria i Txèquia. Arran de l'anomenada Revolució de Vellut del 1989, Txecoslovàquia va deixar de ser una república socialista i el 1993, de mutu acord, txecs i eslovacs van decidir dissoldre's en dos estats: la república Txeca i la república Eslovaca, amb capital a Bratislava. La llengua oficial és l'eslovac, que és una llengua eslava molt propera al txec. També s'hi parla l'hongarès (gairebé un 10% de la població) i l'ucraïnès. Eslovàquia és membre de la Unió Europea des del maig del 2004. El carrer d'Eslovàquia es troba al barri de Can Gambús, on les vies públiques porten noms d'estats de la Unió Europea.
|
Historial toponímic
Eslovàquia (15.9.2006)
| El 1839, la fàbrica de Josep Formosa, situada al cantó dels carrers de Manaut i el que seria del Vapor, va ser una de les primeres a fer servir el vapor com a força motriu, raó per la qual el carrer que aleshores no tenia nom fou anomenat del Vapor d'en Formosa o, simplement, del Vapor. |
Historial toponímic
Vapor d'en Formosa (1839)Vapor (1839)Vapor (27.5.1939), calleVapor (30.10.1985)
| Principat de Catalunya. El títol de Principat per designar Catalunya va començar a ser utilitzat al segle XV pels juristes catalans, influïts pel dret romà, per indicar que el territori català no depenia d'un rei -perquè no existia Catalunya com a regne- ni d'un comte -perquè el comtat de Barcelona per molt important que fos no era tot Catalunya- sinó d'un sobirà, que en llatí s'anomenava "princeps". D'altra banda, des de Jaume I el Conqueridor, popularment el sobirà fou anomenat rei, no pas rei d'Aragó sinó simplement el rei. |
Historial toponímic
Principado (9.12.1965), plazaPrincipat (30.10.1985)