Tots els articles
| Miquel Ustrell i Serrabogunyà (Sant Julià d'Altura, 14 de maig de 1850 - 24 de març de 1924). Propietari de terres i de la masia de Ca n'Ustrell, documentada des del segle XIV, on va néixer i morir. Va fer els estudis primaris a casa seva, amb la seva mare, i els secundaris amb el rector de Sant Julià, que l'acollí com a alumne. Es dedicà sempre a l'agricultura en terres de la hisenda familiar, que millorà i augmentà comprant terres veïnes. Amb l'aparició de la fil·loxera, que anorreà les vinyes del país, encapçalà una comissió d'agricultors que adoptà el sistema aplicat al Rosselló, el de replantar la vinya amb ceps americans, resistents a la malura, i empeltar-los amb les velles varietats autòctones. Uns anys més tard va crear una agrupació per mecanitzar les feines del camp de forma col·lectiva, amb la compra comuna de maquinària agrícola. Ustrell va ser també un dels promotors de la carretera de Sabadell a Matadepera, que s'inaugurà el 1889. En una de les vinyes de la propietat d'Ustrell es van descobrir restes d'una necròpolis i d'un poblat romans, que van anar al Museu d'Història de Terrassa, d'on depenia Sant Julià d'Altura en aquella època. |
Historial toponímic
c. de Oriach (1885)Oriach (27.5.1939), calleUstrell (27.10.1960), calleUstrell (30.10.1985)
| Arbre de ribera, de la família de les salicàcies (Populus nigra), molt alt, de capçada irregular, fulles ovades i aprimades a la punta i fruits en càpsula. La plaça dels Pollancres es troba al barri de Can Deu, en una zona de vials amb noms d'arbres i arbusts. |
Historial toponímic
Pollancres / Los Chopos (8.10.1970)Pollancres (30.10.1985)
| Santuari de la Mare de Déu de Luján, centre de pelegrinatge on es venera una imatge de la verge que data del segle XVII. És a la ciutat de Luján, prop de de Buenos Aires, a la República Argentina. El carrer de Luján es troba al Poblenou de la Salut, en una zona de vials en què predominen els noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Luján (29.12.1955), calleLuján (30.10.1985)
| Antic propietari de terres. |
Historial toponímic
Fatjó (18.2.1960), calleFatjó (30.10.1985)
| És un dels carrers de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa d'Estalvis de Sabadell, segons el projecte dels arquitectes Santiago Casulleres, Gabriel Bracons i Josep Vila. Tots els vials de la nova urbanització, aprovada el desembre de 1955, portaven noms de virtuts i colors. |
Historial toponímic
Blanca (29.12.1955), calleBlanc (30.10.1985)
Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995). Poeta, cantant i actor valencià. Des de molt jove, dues inquietuds van marcar la seva vida: la política, amb militància a l'esquerra i una insubornable consciència reivindicativa del seu país, i l'artística. Debutà al teatre als vint anys amb el grup La Cazuela, al seu Alcoi natal. Als 24 se n'anà a Barcelona i actuà amb grups de teatre independent, primer, i amb les companyies de Núria Espert i Adrià Gual. El 1968, influït per Brassens i Léo Ferré, s'inicià com a cantant, molt sovint acompanyat a la guitarra per Toti Soler, i actuà també com a rapsoda. Musicà poemes de Salvador Espriu, Salvat Papasseit, Pere Quart, Blai Bonet, Josep M. de Sagarra, Vicent Andrés i Estellés i molts d'altres. I el 1975 va cantar per primera vegada a l'Olympia de París. Com a actor va intervenir en diverses pel·lícules del nou cinema espanyol, com Furtivos (1975), de J. L. Borau; La verdad sobre el caso Savolta (1979), d'Antonio Drove; La portentosa vida del padre Vicente (1978), de Carles Mira; La teranyina (1990), d'Antoni Verdaguer, i El llarg hivern (1991), de Jaume Camino. Com a poeta, la seva obra és recollida a Poemes i cançons (Barcelona, 1978), amb pròleg de Joan Fuster i epíleg de Montserrat Roig, i a Poemes i dibuixos (Barcelona, 1985). |
Historial toponímic
Ovidi Montllor (29.2.2008)
| Els Usatges són els usos i costums que constitueixen la base del dret comú català. Ja a la Catalunya Vella el dret comú es basava en els Usatges de Barcelona, que és un dels primers codis feudals escrits de tot Europa i que són un conjunt de disposicions legislatives d'època i procedència diversa. El nucli inicial del Usatges fou promulgat per Ramon Berenguer I l'any 1058, però no va ser fins al segle XIII que els Usatges van adquirir la forma definitiva quan a les Corts de 1251 Jaume I va establir la prioritat dels Usatges de Barcelona per damunt de la llei gòtica i del dret romà. |
Historial toponímic
Usatges (1925), placeta delsUsajes (27.5.1939), plazaUsatges (30.10.1985)
| L'avinguda de Polinyà forma part de l'antic camí que sortia de la vila pel carrer de la Creueta, baixava a l'Horta Major i, després de travessar la palanca que salvava el riu, s'enfilava a la serra de Sant Iscle i es dirigia a Polinyà. |
Historial toponímic
Polinyá (29.12.1955), avenidaPolinyà (30.10.1985)
| Titus Lucretius Carus (Campània, 94 aC - ? 55 aC). Poeta i filòsof llatí. És autor de "De rerum natura" (De la naturalesa de les coses), un llarg poema en hexàmetres inspirat en la doctrina d'Epicur. Considerat com un dels mestres de les lletres llatines, fou un model per a l'Humanisme. El carrer de Lucreci es troba al barri de Via Alexandra, en una zona de vials amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Lucrecio (9.12.1965), calleLucreci (30.10.1985)
| Santuari portuguès de Fàtima, a la Beira Litoral. Fou construït després que, el 1917, la nena Lucia dos Santos i els seus cosins Francisco i Jacinta Martos van manifestar que havien presenciat sis aparicions de la Mare de Déu prop de Cova d'Iria, mentre pasturaven un petit ramat d'ovelles. Va ser en aquest indret on es construí la basílica que es convertí en un important centre de pelegrinatge marià. |
Historial toponímic
Fátima (29.12.1955), calleFàtima (30.10.1985)