PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Ciutat del País Basc, capital de Biscaia, a la riba del Nerbion.

Historial toponímic

Prolongació d'Illa (3r quart del segle XIX), c.
Bilbao, c. de
Bilbao (27.5.1939), calle
Bilbao (30.10.1985)

El Vapor Gorina va ser un vapor tèxtil de Sabadell fundat per la família Gorina. En enderrocar-lo, el 2009, al seu lloc es va dissenyar una plaça que mostra les diverses seccions de què constava la fàbrica, de la qual es va conservar la xemeneia i el perfil de les tres naus.


Historial toponímic

Vapor Gorina (20.6.2008)

País de l'Amèrica del Sud, fronterer amb el Brasil al nord i a l'est, amb l'Argentina a l'oest, frontera marcada pel riu Uruguai, mentre al sud limita amb l'Oceà Atlàntic a l'estuari del Riu de la Plata. La capital és Montevideo. Abans de la colonització europea, el territori uruguaià era habitat per pobles nòmades indoamericans, els més antics dels quals eren els "charrúa" i durant la conquesta d'espanyols i portuguesos la cultura guaraní era la predominant. Després de l'establiment dels espanyols a Montevideo, el 1730, l'Uruguai va formar part del Virregnat de la Plata, que tenia la capital a Buenos Aires. Però amb el sorgiment dels moviments independentistes d'Amèrica del Sud, a principis del segle XIX, el territori argentí de la "Banda Oriental", va proclamar la independència i el 1828 es convertí en el nou país de l'Uruguai. * * * El carrer de l'Uruguai es troba al barri dels Merinals, prop de Can Feu, en una zona de carrers amb predomini de noms de països americans.

Historial toponímic

Uruguay (1965), calle
Uruguai (30.10.1985)

Joaquim Folguera i Poal (Santa Coloma de Cervelló, 25 d'octubre de 1893 - Barcelona, 23 de febrer de 1919). Poeta i crític literari.

Fill del sabadellenc Manuel Folguera i Duran, als tres anys vingué amb la família a viure a Sabadell. Inicià estudis d'enginyeria industrial, però una greu malaltia invalidant l'obligà a abandonar-los i aleshores intensificà la dedicació a la literatura, en la qual esmerçà una intel·ligència i una cultura realment excepcionals. Va ser redactor del Diari de Sabadell, cofundador i redactor de La Revista i va col·laborar a Trossos i a Un enemic del poble. Com a crític és autor de Les noves valors de la poesia catalana, que esdevingué un clàssic, i divulgà les avantguardes europees a Catalunya. Va escriure poemes de tall carnerià, que tendeixen a un simbolisme intimista i tradueixen una certa desolació personal. Va publicar Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Pòstumament van veure la llum els Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans. El 1993 va aparèixer a Sabadell, publicat per La Mirada, el volum Poesia, l'edició del centenari que recull per primera vegada tots els poemes de Folguera i les traduccions que va fer de poetes europeus d'avantguarda.


Historial toponímic

Poeta Folguera (5.5.1922)
Poeta Folguera (27.5.1939), calle
Poeta Foguera (30.10.1985)

Marc Anneu Lucà (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65). Poeta llatí.

Nebot de Sèneca, fou educat a Roma i a Atenes. L'any 62 publicà els tres primers llibres del poema èpic en hexàmetres la Farsàlia, que tracta de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, amb un to marcadament republicà. Durant l'edat mitjana i el primer Humanisme fou considerat un dels grans poetes clàssics.

El carrer de Lucà es troba situat a Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. El desembre de 1984, el fragment de carrer que confrontava amb el parc de Catalunya va passar a formar part de la nova avinguda de Lluís Companys.


Historial toponímic

Lucano (9.12.1965), calle
Lucà (30.10.1985)

Muntanya de la Serralada Prelitoral, al vessant vallesà, coneguda també com a Montmajor. Situada entre les rieres de Sentmenat, al sud-oest, i de Sant Sebastià, al nord-oest, afluents de la riera de Caldes, és el punt culminant de la serra Llisa, amb el pic del Vent o de Sant Sebastià, de 816 m d'altitud. El Farell és també un personatge de llegenda, popular al Vallès i Osona, alt i gros, bonhomiós, que duia un tronc de pi per bastó, amb una sola mà aixecava bous i arada, i fent alçaprem era capaç de fer caure una muntanya. * * * La plaça del Farell es troba situada a Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb noms de muntanyes.

Historial toponímic

Farell (29.12.1955), plaza
Farell (30.10.1985)

Ciutat italiana del Piemont, capital de la província homònima, d'uns 45.000 habitants. És el principal centre italià de la indústria tèxtil llanera, que produeix també maquinària i teixits de cotó. Documentada des del 826 com a Brugella civitas, entre el segle X i el XIV es trobava sota el domini dels bisbes de Vercelli, fins que el 1379 passà a mans dels comtes de Savoia. * * * El carrer de Biella es troba al barri de Nostra Llar, zona en què els carrers porten noms de ciutats relacionades amb la indústria tèxtil.

Historial toponímic

Biel·la (24.11.1955), calle
Biella (30.10.1985)

Persones que promouen, negocien i concreten operacions mercantils, en nom i per compte d'una o diverses empreses, qualsevol que sigui el tipus de contracte amb què hi estiguin vinculades.

Comarca de Catalunya, a la regió de Lleida. És una comarca interior situada a l'est de la Depressió Central Catalana, regada pel canal d'Urgell. La capital és Tàrrega i té altres poblacions amb un patrimoni monumental considerable com Agramunt, Guimerà, Verdú, Maldà o Vallbona de les Monges. La base de l'economia comarcal és l'agricultura i la ramaderia, que es complementen amb la indústria alimentària, concentrada sobretot a Tàrrega, Agramunt i Bellpuig d'Urgell. El carrer d'Urgell es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Urgell (29.12.1955), calle
Urgell (30.10.1985)

Monestir cistercenc del municipi de Vimbodí, a la Conca de Barberà. Poblet constitueix un dels conjunts monàstics més importants d'Europa, que ha estat declarat "Patrimoni de la Humanitat" per la Unesco. Es va fundar al segle XII en terres donades per Ramon Berenguer IV de Catalunya-Aragó i la primera comunitat monàstica s'hi constituí el 1153. Protegit pels reis, gaudí d'una gran prosperitat entre els segles XII i XVIII, amb possessions i dependències que s'estengueren per tota la corona catalanoaragonesa. Pere III al segle XIV hi ordenà la construcció de les tombes reials i donà els seus llibres d'història per iniciar-hi una biblioteca pública que recollís les gestes de la dinastia. Després de la decadència i l'exclaustració del segle XIX, el monestir fou restaurat i el 1940, amb el retorn dels monjos cistercencs, s'hi tornà a establir una comunitat monàstica.

Historial toponímic

Poblet (29.12.1955), calle
Poblet (30.10.1985)