PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

La República de Lituània és un estat del nord-est d'Europa, a la riba de la mar Bàltica, fronterera amb Letònia, Bielorússia, Polònia i Kaliningrad. La capital és Vílnius, amb un centre històric proclamat patrimoni mundial per la Unesco el 1994. Històricament ocupada per Polònia i Rússia, el setembre del 1991 va assolir la sobirania, proclamada el març del 1990 pel Parlament lituà. Des del 2004 és membre de la Unió Europea. La llengua oficial és el lituà, antiga llengua indoeuropea de la família bàltica. Es parlen també altres llengües veïnes eslaves com el rus, el polonès, el bielorús i l'ucraïnès, i el letó, el jiddish i un dialecte turc parlat pels tàtars de Lituània. El carrer de Lituània és al barri de Can Gambús, amb noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Lituània (15.9.2006)

Subregió natural i històrica de Catalunya. Vegeu: plaça del Vallès.

Historial toponímic

Vallés (1955), pasaje
Vallès (30.10.1985)

Santuari de la Mare de Déu del Prat, documentat des del segle XVII, situat a Figuerola d'Orcau, que avui pertany al municipi pallarès d'Isona i Conca Dellà.



Carrer situat al barri del Poblenou, on la majoria de carrers porten noms de santuaris marians.


Historial toponímic

Prado (29.12.1955), calle
Prat (30.10.1985)

Magdalena Calonge i Panyella (Castellbell i el Vilar, 19 de març de 1872 - Sabadell, 5 d'agost de 1955).

Fundadora i presidenta de la Societat Teosòfica Rama Fides i propietària de la torre de la Serra d'en Camaró, d'estil hel·lenitzant, que era la seu de la societat. El 1995, i segons els estatuts, en dissoldre's l'entitat, la torre passà a mans del barri com a equipament social.




Historial toponímic

Magdalena Calonge (29.4.1998)

Fernán Caballero era el pseudònim de Cecila Böhl de Faber y Larrea (Morges, Suïssa, 24 de desembre de 1796 - Sevilla, 7 d'abril de 1877).

Novel·lista en llengua castellana, d'origen suís.

La seva novel·la més coneguda és La gaviota. Va escriure també narracions curtes, contes i quadres de costums.




Historial toponímic

Fernán Caballero (9.12.1965), calle
Fernán Caballero (30.10.1985)

La Mare de Déu de la Bona-sort es venera a l'església romànica de Sant Sadurní de Collsabadell, a Llinars del Vallès. Es tracta d'una església originàriament romànica amb planta de creu llatina i arqueries cegues del segle XII, que va ser ampliada amb un presbiteri rectangular i capelles laterals als segles XVI i XVII. El campanar és gòtic de tres cossos amb una mitja torre adossada per la qual puja una escala de cargol fins al segon cos. De la destrucció soferta durant la Guerra Civil, es van salvar els retaules del Roser i parcialment el de sant Isidre i el de la Mare de Déu de la Bona-sort. A la rectoria del segle XVI s'hi establí, l'any 1977, una petita comunitat de monges cistercenques procedents de Vallbona de les Monges, sota l'advocació de la Mare de Déu de la Bona-sort. * * * El carrer de la Bona-sort es troba al barri del Poblenou de la Salut, en una zona en què predominen els carrers amb noms de santuaris marians.

Historial toponímic

Bonasort (29.12.1955), calle
Bona-sort (30.10.1985)

República de l'Europa mediterrània, situada a l'extrem meridional de la península balcànica, que comprèn també un gran nombre d'illes. Al nord té frontera amb Albània, Macedònia i Bulgària; a l'est limita amb Turquia i la mar Egea; al sud amb la Mediterrània, i a l'oest amb la mar Jònica. La capital és Atenes, que amb 3.300.000 d'habitants inclou gairebé un terç de tota la població del país i s'estén per tota la plana de l'Àtica. L'Antiga Grècia ha estat considerada el bressol de la civilització occidental. La llengua oficial és el grec, de la gran família de les llengües indoeuropees. Grècia forma part de la Unió Europea des del 1981. * * * El carrer de Grècia es troba al barri de Can Gambús, on tots els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Grècia (15.9.2006)

Subregió natural i històrica de Catalunya. Vegeu: plaça del Vallès. * * * El carrer del Vallès, amb el de Clavé i el de Puigcerdà, es van iniciar al darrer quart del segle XIX.

Historial toponímic

Vallès (últim quart del segle XIX)
Vallés (27.5.1939), calle
Vallès (30.10.1985)

Ciutat de Bohèmia, situada a les ribes del Vltava, capital de la República de Txèquia i, fins el 1993, de l'antiga República de Txecoslovàquia. Praga va acollir molts exiliats republicans després de la Guerra Civil, entre els quals Josep Moix, que havia estat ministre de treball el 1938 i alcalde de Sabadell. El carrer de Praga es troba situat al barri de Can Llong, zona de places i carrers amb noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Praga (24.9.1997)

Magí Marcé i Segarra (Vilanova i la Geltrú, 29 d'abril de 1880 - Sabadell, 3 de febrer de 1967). Alcalde.

Va estudiar als Escolapis i a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova i als 12 anys el seu pare el portà a Sabadell per fer d'aprenent de manyà. Començà treballant en un petit taller metal·lúrgic i després als que serien Tallers Desveus. Format en l'ideari narcosindicalista, sota el mestratge de Piotr Kropotkin, Elisée Reclus i Ferrer i Guàrdia, va ser company de militància de Teresa Claramunt, Ángel Pestaña, Salvador Seguí, Francesc Layret, Joan Peiró i molts d'altres.

Després de la Setmana Tràgica de 1909, Marcé decidí anar-se'n a París, i s'hi estigué dos anys. Quan tornà a Sabadell deixà l'ofici de manyà i es dedicà un temps a la venda ambulant de cafè a domicili fins que traspassà el negoci al seu nebot del Cafè Líric. Aleshores Marcé arrendà el cafè El Diluvio, a la cruïlla de la carretera de Barcelona i la de Rubí, que era centre de trobada de gent d'esquerres i va ser refugi estratègic durant els fets de l'Obrera de 1917, i el va regentar durant molts anys. Fins i tot va llogar una part de l'immoble al Bloc Obrer i Camperol quan s'acabava de constituir. En representació del Círcol Republicà Federal, l'1 de febrer de 1934 va ser nomenat alcalde per unanimitat del Consistori, amb un equip de govern que, a part del CRF, era format per gent d'ERC i un representant de la USC. Va ser la primera vegada que una dona, Fidela Renom pel CRF, assolia una regidoria municipal. Però va durar poc aquest consistori, perquè com a conseqüència dels fets d'Octubre del 1934 fou suspès de les seves funcions per l'autoritat militar. Després del triomf de les esquerres a les eleccions del 16 de febrer de 1936, Marcé tornà a l'alcaldia, però a penes passats tres mesos demanà ser rellevat del càrrec per motius de salut i el substituí Joan Miralles. El gener de 1939, Marcé s'exilià a França. Va tornar el 1940, per insistència de l'alcalde Josep M. Marcet, que avalava el seu retorn, perquè durant la guerra havia acollit i protegit a casa seva diverses persones que eren objecte de persecució per les seves creences.


Historial toponímic

Magí Marcé (22.12.1993)