PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

És el setè planeta del Sistema Solar per la seva proximitat al Sol i el tercer quant al diàmetre. En condicions normals no és visible a ull nu, per això no fou conegut en l'antiguitat i és el primer que es va descobrir gràcies al telescopi. Urà és una esfera blavosa, amb un nucli de roques i gel i una gruixuda atmosfera gasosa. Se li han descobert una quinzena de llunes i un sistema d'anells molt tènue compost de partícules fosques. Tot i ser descobert el 1781, rebé el nom d'un dels déus primigenis de la mitologia grega, Urà, la personificació del cel.

Historial toponímic

Uranio (6.12.1956 ), calle
Urà (30.10.1985)

Gai Plini Segon (Como, 24 dC - Estàbia, 79 dC). Escriptor llatí, més científic que literat, conegut com a Plini el Vell. Va passar dotze anys a l'exèrcit, al Rin, durant els quals va escriure diversos tractats de tàctica de cavalleria i cròniques de Germània, avui desaparegudes. En època de Vespasià, un càrrec de confiança el portà a la Hispania Tarraconense (73 dC), on va redactar una història de Roma, avui perduda, i la "Naturalis Historia", publicada el 77 dC, l'única obra seva conservada, en 37 llibres, que conté importants dades cosmològiques, geogràfiques, antropològiques, mèdiques, botàniques, biològiques i arquitectòniques. El 79 dC, Plini era a Misè, a la badia de Nàpols, com a almirall de la flota romana. D'aquí va partir el 24 d'agost per anar a prendre notes de l'erupció del Vesuvi, però, segons testimoni del seu nebot Plini el Jove, va morir sepultat per les cendres volcàniques a Estàbia, ciutat veïna de Pompeia. El carrer de Plini el Vell es troba al barri de Via Alexandra, en una zona on predominen els noms d'escriptors clàssics grecs i llatins.

Historial toponímic

Plinio el Viejo (9.12.1965), calle
Plini el Vell (30.10.1985)

Ciutat italiana de la regió de les Marques, centre de pelegrinatge marià. El santuari de Loreto va ser construït al voltant de la casa de la Verge Maria a Natzaret que, segons la tradició cristiana, va ser transportada a terres italianes pels àngels en un núvol, la nit del 9 al 10 de desembre del 1294, quan Palestina havia estat envaïda pels sarraïns i Natzaret corria perill de ser destruïda. La devoció a la Santa Casa de Loreto fou molt viva als Països Catalans durant els segles XVII i XVIII. El carrer de Loreto es troba situat al Poblenou de la Salut, en una zona de carrers dedicats a santuaris marians.

Historial toponímic

Loreto (29.12.1955), ronda
Loreto (30.10.1985)

Nom originat en una antiga escola que hi havia al passatge.

Historial toponímic

Estudio (9.12.1965), pasaje
Estudi (30.10.1985)

Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa, cap de l'antic comtat de Besalú. La vila té l'origen en el castell de Besalú, documentat des del segle X i construït damunt d'un turó. Als peus dels murs del castell encara queden restes de la primitiva església de Santa Maria del Castell, esdevinguda col·legiata de Santa Maria. De la vila medieval es conserven uns quants carrers porticats, cases de construcció romànica i gòtica, la sala gòtica del Palau de la Cúria Reial, els banys de la sinagoga del call, el pont fortificat sobre el Fluvià, l'església romànica del monestir de Besalú, la de Sant Vicenç, de tres naus i amb un gran finestral gòtic a la façana, a més de la ja esmentada de Santa Maria de Besalú, col·legiata avui enrunada. El 1966 fou declarat conjunt historicoartístic per les diverses construccions romàniques i gòtiques que s'hi conserven.

Historial toponímic

Besalú (1969), pasaje
Besalú (30.10.1985)

Masia documentada ja al segle XV.




Historial toponímic

Can Borrell (4.2.2011)

El carrer de la Unió va aparèixer a mitjan segle XIX, en l'expansió de la ciutat cap a ponent.

Historial toponímic

Unió (mitjan segle XIX)
María Cristina (1929), calle
Unió (1930)
Blasco Ibáñez (24.4.1931)
Reina María Cristina (24.11.1939), calle
Unió (30.10.1985)

Titus Maccius Plautus (Sarsina, Úmbria, 251 aC - Roma, 184 aC). Comediògraf llatí. Actor d'una companyia de comediants, es convertí en empresari i començà a escriure imitant la nova comèdia grega. Assolí en vida una fama extraordinària, de manera que un cop mort començaren a circular per Roma més de 130 comèdies apòcrifes. L'èxit s'explica perquè escrivia per al poble baix, amb un llatí molt col·loquial, vigorós i espontani, que anava de l'obscenitat i la grolleria fins a l'estil líric sovint d'una gran bellesa. S'han conservat vint-i-una comèdies seves, entre les més conegudes: "Aulularia" (La comèdia de l'olla), "Miles gloriosus" (El soldat fanfarró), "Amphitruo" (Amfitrió), "Bacchides" (Les Baquis)... A partir del Renaixement augmentà la seva influència en les literatures europees, des de Shakespeare i Molière molts escriptors han recreat els seus personatges.

Historial toponímic

Plauto (1965), calle
Plaute (30.10.1985)

Félix Lope de Vega y Carpio (Madrid, 25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635). Poeta i dramaturg castellà.

Estudià a les universitats de Salamanca i d'Alcalà, i participà en l'Armada Invencible. De les 1.500 peces teatrals que va arribar a escriure, ens n'han pervingut unes 460; entre les més conegudes: Fuenteovejuna, El caballero de Olmedo, La dama boba, Los melindres de Belisa i El villano en su rincón. Va escriure també poemes èpics, burlescos, històrics i mitològics, com La gatomaquia, i narracions i novel·les en prosa com La Arcadia o La Dorotea.


Historial toponímic

Lope de Vega (plànol 1864)
Lope de Vega (27.5.1939), calle
Lope de Vega (30.10.1985)

És el primer nom d'imaginació donat a un carrer de Sabadell, que no depenia ni de camins ni de partides de terra ni de famílies i propietaris ni d'advocacions marianes o de sants.


Historial toponímic

Estrella (1841)
Pérez Galdós (1920), calle
Estrella (30.10.1985)