Tots els articles
| Ciutat de Polònia, primer centre tèxtil del país, indústria que des de la dècada dels noranta del segle passat ha anat declinant i s'ha anat fragmentant en petites empreses tèxtils, la majoria de les quals exporten la seva producció a Rússia i a les antigues repúbliques soviètiques. * * * El carrer de Lodz es troba situat a Nostra Llar, barri en què els vials porten noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Lodz (24.11.1955), calleLodz (30.10.1985)
| Capital i ciutat principal d'Alsàcia, al nord-est de França, tocant a la frontera alemanya. Estrasburg -Strossburi en alsacià- és avui un important centre industrial i de comunicacions, i és la seu del Tribunal Europeu de Drets Humans, del Consell d'Europa i del Parlament Europeu. Antic campament romà devastat al segle V per les hordes germàniques, va reaparèixer al segle VI amb el nom de Stratisburgum, que vol dir "ciutat del camí". Formà part de l'Imperi Carolingi i del Germànic i el 1262 assolí l'estatus de ciutat lliure imperial. Al segle XVII, per la Pau de Westfàlia passà a França, però els prussians se n'apoderaren el 1870. Tornà a mans franceses el 1918 pel Tractat de Versalles i, ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, fou recuperada per França el 1944. Acabada la guerra, esdevinguda símbol de la reconciliació francoalemanya i europea, va ser escollida com a seu dels organismes relacionats amb el projecte de l'Europa comunitària. * * * L'avinguda d'Estrasburg forma l'eix transversal del barri de Can Llong, on tots els carrers són dedicats a ciutats europees. |
Historial toponímic
Estrasburg 24.9.1997)
| Bernat Desclot (Segona meitat del segleXIII). Cronista, autor del "Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats". Va ser tresorer reial amb Pere II el Gran i cambrer reial amb Alfons II. |
Historial toponímic
Bernat Desclot (3.2.1970), calleBernat Desclot (30.10.1985)
| Torrent esmentat a l'acta de consagració de Sant Pau de Riu-sec, de l'any 1054. |
| Riu mediterrani que neix a la Serralada Ibèrica, a l'Aragó, entra al País Valencià pel Racó d'Ademús, baixa fins a la comarca de l'Horta i desguassa als ravals meridionals de València, a la platja de Natzaret, després d'un curs de 243 km. La forta riada que va sofrir València la tardor de 1957 va propiciar el desviament del llit fluvial del Túria cap al sud de la ciutat. El carrer del Túria es troba al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Turia (24.11.1955), calleTúria (30.10.1985)
Joan Plans i Costa (Sant Joan d'Oló, 29 d'abril de 1815 - Sabadell, 12 de gener de 1900). Adroguer i alcalde. Després de cursar els estudis a Avinyó i a Manresa, es traslladà a Sabadell, on va obrir una adrogueria al raval de Dins. Va ser alcalde durant dos anys, del gener de 1865 al desembre de 1866, en què defensà el dret de Sabadell a les aigües de la riera de Rubí, de la font Rosella i de la riera de Sobarber; va construir un nou escorxador prop del Ripoll; va millorar el cementiri municipal, i va dotar la ciutat de servei telegràfic. Deixà l'alcaldia l'1 de gener de 1867 per motius de salut, en sofrir un despreniment de retina que el deixà cec. Va ser un administrador eficaç i honest. Mentre va ser alcalde, va presidir la Caixa d'Estalvis de Sabadell, quan n'era director Pere Oliver i Salt. El 14 d'abril de 1903, l'ajuntament presidit per l'alcalde Pere Viloca va acordar donar el nom de Plans a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Plans (14.4.1903), c.Plans (27.5.1939), callePlans (30.10.1985)Joan Plans (25.3.1987)
| Si el de l'Estrella va ser el primer nom d'un carrer que no tenia res a veure amb els camins i la propietat de la terra o l'advocació dels sants que la protegien, ben aviat es va estendre aquest criteri imaginatiu, més enllà de les realitats immobles, al carrer de la Lluna -fins aleshores anomenat carrer dels Reguerots- i al carrer del Sol. |
Historial toponímic
Reguerots (nom popular)Lluna (1841)Luna (27.5.1939), calleLluna (30.10.1985)
| Esteve Paluzie i Cantalozella (Olot, 26 de gener de 1806 - Barcelona, 9 de juliol de 1873). Pedagog, paleògraf i editor, de profundes conviccions liberals. Estudià pedagogia a València i exercí de mestre a Sabadell i a Barberà. Posteriorment, després de viure uns anys a València, s'instal·là a Barcelona i va fundar el diari El Pregonero (1844) i la revista El Instructor de la Juventud. Va muntar una impremta, dedicada a l'estampació litogràfica, i s'especialitzà en materials escolars i joguines didàctiques per a infants. A part de moltes obres pedagògiques i textos escolars, és autor dels títols Paleografía española (1846) i Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes (1860). |
Historial toponímic
Nueva (annexat de Barberà el 19.2.1959), calleEsteban Paluzie (18.2.1960), calleEsteve Paluzie (30.10.1985)
| Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (1415? - 1479). Poeta. Conegut sobretot pel poema de caire renaixentista "La glòria d'amor". Durant la guerra civil, fidel a Joan II, es revelà a més com un gran estrateg militar. |
Historial toponímic
Bernat de Rocabertí (30.10.1985)