Tots els articles

Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1493/1494 - Bruges, 6 de maig de 1540). Humanista, pedagog i filòsof.

Fill de jueus conversos perseguits per la Inquisició, gairebé tota la seva família va morir a mans del Sant Ofici. Va estudiar a la universitat de València, on aprengué llatí, llengua amb la qual escrigué tota la seva obra, i a la Sorbona de París, de 1509 a 1512. De 1512 a 1523 va viure a Bruges, a Lovaina i a Anvers, dedicat a l'estudi i l'ensenyament; d'aquests anys prové l'amistat amb els grans humanistes europeus, com Erasme de Rotterdam. Gràcies a Thomas More va ser receptor de Maria Tudor i professor d'Oxford fins a 1528. Els darrers dotze anys passats a Bruges representen la maduresa dels diferents vessants intel·lectuals de Vives. Va ser un dels humanistes més destacats del Renaixement i un dels filòsofs més compromesos políticament i socialment.

A la part nord d'aquest passeig hi havia hagut la plaça Major de Sabadell, amb el mercat medieval, que va ser el cor i origen de la ciutat.

Lluís Parcerisa i Serra (Rubí, 4 de setembre de 1896 - Barcelona, 3 d'agost de 1989). Publicista, promotor musical i un dels primers components de la Colla de Sabadell.

Va entrar a treballar de molt jove al Diari de Sabadell, com a corrector i més endavant com a redactor d'esports. Ben aviat, però, es revelà com a humorista a la Fulla Salau i al mateix Diari de Sabadell amb unes cròniques molt personals, entre l'absurd i el costumisme, que van enlluernar els seus companys de Colla Oliver i Trabal. Va ser el gran gestor de l'Associació de Música. En morir el seu pare, va haver de deixar els estudis de Medicina i entrà a treballar a la Federació Catalana de Futbol, feina que l'ocupà tota la vida professional.