Tots els articles
| Lluís Mimó i Espinalt (Sabadell, 11 d'agost de 1913 - 1 de maig de 1986). Esperantista. Va cursar els estudis primaris als Escolapis i els completà a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. S'inicià en el món laboral com a aprenent al taller d'ebenisteria que hi havia al carrer del Pedregar i després s'incorporà a la indústria tèxtil, a la fàbrica de J. Gumbert del carrer de la Unió. La seva formació s'anà forjant, com tants d'altres treballadors sabadellencs, a l'entorn del Círcol Republicà Federal, la Cooperativa la Sabadellenca i l'Aplec Esperanta Grupo. Als divuit anys començà a estudiar l'esperanto, llengua de la qual arribà a publicar una gramàtica i un diccionari Castellà-Esperanto, en què treballà més de vint anys. A part, va descriure una sèrie de regles gramaticals complementàries que Zamenhof no havia contemplat, que donà a conèixer als llibres Perfekteco de la Esperantaj verboj i Kompleta lernolibro de regula Esperanto. En esclatar la Guerra Civil Mimó s'incorporà al front d'Aragó, amb les milícies del POUM, partit en què militava. Al final de la guerra s'exilià a França i va ser internat al camp de Sept-Fonts, s'incorporà a un batalló de treballadors i finalment va ser ingressat a l'hospital. Quan va retornar a Catalunya a finals de 1941, va ser detingut i traslladat a la presó de Miranda de Ebro i d'allí a la Model de Barcelona, on s'estigué uns vuit mesos, malalt, fins que arribat a Sabadell s'anà incorporant a una certa normalitat. |
Historial toponímic
Lluís Mimó (25.10.1995)
| Estació del Nord. Primera estació de ferrocarril de Sabadell, de la línia Barcelona-Sabadell, que va ser inaugurada el 1855 i el 1861 ja arribava a Saragossa. |
Historial toponímic
Luisa Fernanda (banda oest, 1865)Santiago Rusiñol (1934)Maria Luisa Fernanda (1.12.1939), calleEstació (30.10.1985)
| Ciutat de Noruega, la segona més important del país, amb més de 250.000 habitants. Situada a la costa sud-occidental, en una petita plana litoral envoltada de set turons, és un important centre industrial, comercial i portuari, en què destaquen la indústria tèxtil, la naval i la pesquera. El barri de Bryggen sobre el port, amb les seves cases de fusta acolorides, va ser declarat patrimoni mundial per la Unesco. * * * El carrer de Bergen es troba situat al barri de Nostra Llar, zona amb noms de ciutats que tenen indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Bergen (24.11.1955), calleBergen (30.10.1985)
| És l'antic camí del molí de les Tres Creus, que es troba situat al marge dret del Ripoll, molt a prop del curs del riu i a tocar del pont de Torre-romeu. El molí de les Tres Creus és documentat des del segle XVII com a molí paperer, propietat de Ramon Roqueta, que al segle XVIII passà a mans dels Arderiu i més endavant l'adquirí Anton Casanovas per fabricar-hi paper blanc. A principis del segle XIX s'hi instal·là una filatura i des d'aleshores es dedicà al tèxtil. El nom prové de les creus de terme que hi havia al final del carrer, i el topònim de Tres Creus es va fer extensiu al torrent, al molí i al camí que hi portava. |
Historial toponímic
Tres Creus (segon quart del segle XIX)Carles Marx (6.1.1937)Tres Cruces (27.5.1939), calleTres Creus (30.10.1985)
| Sistema muntanyós de la península Ibèrica que s'estén des de la costa cantàbrica, al golf de Biscaia, fins a la mediterrània, al cap de Creus. Té una llargada d'uns 440 km i l'amplada màxima no supera els 100 km. Els cims més alts, que superen els 3.000 m, són: l'Aneto (3.404 m), els Posets (3.375 m), el Mont Perdut (3.355 m), el Vinhamala (3.298 m), la Pica d'Estats (3.143 m) i el Besiberri (3.030 m). El Pirineu català, d'uns 230 km de longitud, ocupa aproximadament la meitat de la serralada. |
Historial toponímic
Pirineus (1925), c.Pirineos (27.5.1939), callePirineus (30.10.1985)
| Lluís Mas i Gomis (Barcelona, 21 de juny de 1890 - Sabadell, 26 de gener de 1971). Teòric tèxtil i historiador. Mas fou alumne i després professor de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. Va ser un dels fundadors del Museu d'Història, que va presidir de 1931 a 1939 i del qual fou director honorari fins que morí. Fou membre fundador de la Fundació Bosch i Cardellach i president de l'Acadèmia de Belles Arts. Va col·laborar assíduament en la premsa i en diverses revistes locals. |
Historial toponímic
Lluís Mas (30.10.1985)
| José de Espronceda Delgado (Almendralejo, 1808 - Madrid, 1842). Escriptor. |
Historial toponímic
Espronceda, paseoEspronceda (27.5.1939), paseo deEspronceda (30.10.1985)
| Ramon Berenguer III de Barcelona, dit el Gran (Rodés, Roergue, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, 23 de gener de 1131). Comte de Barcelona (1096-1131). El 1112 es casà amb Dolça de Provença, que li cedí els seus dominis. Amb la incorporació de Provença, Catalunya assolí un lloc destacat en la política europea i un gran avenç cultural. |
Historial toponímic
Berenguer el Gran (1925), c. deBerenguer el Grande (27.5.1939), calleBerenguer el Gran (30.10.1985)
| Giovanni Bosco (Becchi [Castelnuovo don Bosco], Piemont, 16 d'agost de 1815 - Torí, 31 de gener de 1888). Eclesiàstic i pedagog italià, conegut popularment per Don Bosco. El 1841 inicià la tasca pastoral entre els infants. Posteriorment, el 1859, fundà la futura congregació salesiana. El 1886 visità Barcelona i rebé una donació de terrenys al Tibidabo, on s'alçà una petita ermita. Escriví unes 150 obres de divulgació, principalment històrica, didàctica i apologètica. Com a pedagog fou partidari del sistema preventiu, de la participació completa del mestre en la vida dels alumnes i de l'educació postscolar; donà molta importància a la formació pel treball (tallers a les escoles, escoles professionals, etc.) i humanitzà la disciplina escolar. També fou el primer que envià els religiosos a les universitats de l'estat. Fou canonitzat el 1934, i és venerat als Països Catalans amb el nom de sant Joan Bosco. És patró dels editors (1936) i dels aprenents (1958). |
Historial toponímic
SabadellSabadell (24.11.1955), avenidaSabadell (30.10.1985)Don Bosco (25/02/11)
