PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Lluís Mimó i Espinalt (Sabadell, 11 d'agost de 1913 - 1 de maig de 1986). Esperantista.

Va cursar els estudis primaris als Escolapis i els completà a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. S'inicià en el món laboral com a aprenent al taller d'ebenisteria que hi havia al carrer del Pedregar i després s'incorporà a la indústria tèxtil, a la fàbrica de J. Gumbert del carrer de la Unió. La seva formació s'anà forjant, com tants d'altres treballadors sabadellencs, a l'entorn del Círcol Republicà Federal, la Cooperativa la Sabadellenca i l'Aplec Esperanta Grupo. Als divuit anys començà a estudiar l'esperanto, llengua de la qual arribà a publicar una gramàtica i un diccionari Castellà-Esperanto, en què treballà més de vint anys. A part, va descriure una sèrie de regles gramaticals complementàries que Zamenhof no havia contemplat, que donà a conèixer als llibres Perfekteco de la Esperantaj verboj i Kompleta lernolibro de regula Esperanto.

En esclatar la Guerra Civil Mimó s'incorporà al front d'Aragó, amb les milícies del POUM, partit en què militava. Al final de la guerra s'exilià a França i va ser internat al camp de Sept-Fonts, s'incorporà a un batalló de treballadors i finalment va ser ingressat a l'hospital. Quan va retornar a Catalunya a finals de 1941, va ser detingut i traslladat a la presó de Miranda de Ebro i d'allí a la Model de Barcelona, on s'estigué uns vuit mesos, malalt, fins que arribat a Sabadell s'anà incorporant a una certa normalitat.


Historial toponímic

Lluís Mimó (25.10.1995)

Estació del Nord. Primera estació de ferrocarril de Sabadell, de la línia Barcelona-Sabadell, que va ser inaugurada el 1855 i el 1861 ja arribava a Saragossa.

Historial toponímic

Luisa Fernanda (banda oest, 1865)
Santiago Rusiñol (1934)
Maria Luisa Fernanda (1.12.1939), calle
Estació (30.10.1985)

Ciutat de Noruega, la segona més important del país, amb més de 250.000 habitants. Situada a la costa sud-occidental, en una petita plana litoral envoltada de set turons, és un important centre industrial, comercial i portuari, en què destaquen la indústria tèxtil, la naval i la pesquera. El barri de Bryggen sobre el port, amb les seves cases de fusta acolorides, va ser declarat patrimoni mundial per la Unesco. * * * El carrer de Bergen es troba situat al barri de Nostra Llar, zona amb noms de ciutats que tenen indústria tèxtil.

Historial toponímic

Bergen (24.11.1955), calle
Bergen (30.10.1985)

És l'antic camí del molí de les Tres Creus, que es troba situat al marge dret del Ripoll, molt a prop del curs del riu i a tocar del pont de Torre-romeu. El molí de les Tres Creus és documentat des del segle XVII com a molí paperer, propietat de Ramon Roqueta, que al segle XVIII passà a mans dels Arderiu i més endavant l'adquirí Anton Casanovas per fabricar-hi paper blanc. A principis del segle XIX s'hi instal·là una filatura i des d'aleshores es dedicà al tèxtil. El nom prové de les creus de terme que hi havia al final del carrer, i el topònim de Tres Creus es va fer extensiu al torrent, al molí i al camí que hi portava.

Historial toponímic

Tres Creus (segon quart del segle XIX)
Carles Marx (6.1.1937)
Tres Cruces (27.5.1939), calle
Tres Creus (30.10.1985)

Sistema muntanyós de la península Ibèrica que s'estén des de la costa cantàbrica, al golf de Biscaia, fins a la mediterrània, al cap de Creus. Té una llargada d'uns 440 km i l'amplada màxima no supera els 100 km. Els cims més alts, que superen els 3.000 m, són: l'Aneto (3.404 m), els Posets (3.375 m), el Mont Perdut (3.355 m), el Vinhamala (3.298 m), la Pica d'Estats (3.143 m) i el Besiberri (3.030 m). El Pirineu català, d'uns 230 km de longitud, ocupa aproximadament la meitat de la serralada.

Historial toponímic

Pirineus (1925), c.
Pirineos (27.5.1939), calle
Pirineus (30.10.1985)

Lluís Mas i Gomis (Barcelona, 21 de juny de 1890 - Sabadell, 26 de gener de 1971). Teòric tèxtil i historiador.

Mas fou alumne i després professor de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. Va ser un dels fundadors del Museu d'Història, que va presidir de 1931 a 1939 i del qual fou director honorari fins que morí. Fou membre fundador de la Fundació Bosch i Cardellach i president de l'Acadèmia de Belles Arts. Va col·laborar assíduament en la premsa i en diverses revistes locals.


Historial toponímic

Lluís Mas (30.10.1985)

José de Espronceda Delgado (Almendralejo, 1808 - Madrid, 1842). Escriptor.

Historial toponímic

Espronceda, paseo
Espronceda (27.5.1939), paseo de
Espronceda (30.10.1985)

Ramon Berenguer III de Barcelona, dit el Gran  (Rodés, Roergue, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, 23 de gener de 1131).

Comte de Barcelona (1096-1131). El 1112 es casà amb Dolça de Provença, que li cedí els seus dominis. Amb la incorporació de Provença, Catalunya assolí un lloc destacat en la política europea i un gran avenç cultural.


Historial toponímic

Berenguer el Gran (1925), c. de
Berenguer el Grande (27.5.1939), calle
Berenguer el Gran (30.10.1985)

Giovanni Bosco (Becchi [Castelnuovo don Bosco], Piemont, 16 d'agost de 1815 - Torí, 31 de gener de 1888). Eclesiàstic i pedagog italià, conegut popularment per Don Bosco.

El 1841 inicià la tasca pastoral entre els infants. Posteriorment, el 1859, fundà la futura congregació salesiana. El 1886 visità Barcelona i rebé una donació de terrenys al Tibidabo, on s'alçà una petita ermita. Escriví unes 150 obres de divulgació, principalment històrica, didàctica i apologètica. Com a pedagog fou partidari del sistema preventiu, de la participació completa del mestre en la vida dels alumnes i de l'educació postscolar; donà molta importància a la formació pel treball (tallers a les escoles, escoles professionals, etc.) i humanitzà la disciplina escolar. També fou el primer que envià els religiosos a les universitats de l'estat. Fou canonitzat el 1934, i és venerat als Països Catalans amb el nom de sant Joan Bosco. És patró dels editors (1936) i dels aprenents (1958).


Historial toponímic

Sabadell
Sabadell (24.11.1955), avenida
Sabadell (30.10.1985)
Don Bosco (25/02/11)