Tots els articles
| Antic propietari de terres. |
Historial toponímic
Fatjó (18.2.1960), calleFatjó (30.10.1985)
| És un dels carrers de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa d'Estalvis de Sabadell, segons el projecte dels arquitectes Santiago Casulleres, Gabriel Bracons i Josep Vila. Tots els vials de la nova urbanització, aprovada el desembre de 1955, portaven noms de virtuts i colors. |
Historial toponímic
Blanca (29.12.1955), calleBlanc (30.10.1985)
Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995). Poeta, cantant i actor valencià. Des de molt jove, dues inquietuds van marcar la seva vida: la política, amb militància a l'esquerra i una insubornable consciència reivindicativa del seu país, i l'artística. Debutà al teatre als vint anys amb el grup La Cazuela, al seu Alcoi natal. Als 24 se n'anà a Barcelona i actuà amb grups de teatre independent, primer, i amb les companyies de Núria Espert i Adrià Gual. El 1968, influït per Brassens i Léo Ferré, s'inicià com a cantant, molt sovint acompanyat a la guitarra per Toti Soler, i actuà també com a rapsoda. Musicà poemes de Salvador Espriu, Salvat Papasseit, Pere Quart, Blai Bonet, Josep M. de Sagarra, Vicent Andrés i Estellés i molts d'altres. I el 1975 va cantar per primera vegada a l'Olympia de París. Com a actor va intervenir en diverses pel·lícules del nou cinema espanyol, com Furtivos (1975), de J. L. Borau; La verdad sobre el caso Savolta (1979), d'Antonio Drove; La portentosa vida del padre Vicente (1978), de Carles Mira; La teranyina (1990), d'Antoni Verdaguer, i El llarg hivern (1991), de Jaume Camino. Com a poeta, la seva obra és recollida a Poemes i cançons (Barcelona, 1978), amb pròleg de Joan Fuster i epíleg de Montserrat Roig, i a Poemes i dibuixos (Barcelona, 1985). |
Historial toponímic
Ovidi Montllor (29.2.2008)
| Els Usatges són els usos i costums que constitueixen la base del dret comú català. Ja a la Catalunya Vella el dret comú es basava en els Usatges de Barcelona, que és un dels primers codis feudals escrits de tot Europa i que són un conjunt de disposicions legislatives d'època i procedència diversa. El nucli inicial del Usatges fou promulgat per Ramon Berenguer I l'any 1058, però no va ser fins al segle XIII que els Usatges van adquirir la forma definitiva quan a les Corts de 1251 Jaume I va establir la prioritat dels Usatges de Barcelona per damunt de la llei gòtica i del dret romà. |
Historial toponímic
Usatges (1925), placeta delsUsajes (27.5.1939), plazaUsatges (30.10.1985)
| L'avinguda de Polinyà forma part de l'antic camí que sortia de la vila pel carrer de la Creueta, baixava a l'Horta Major i, després de travessar la palanca que salvava el riu, s'enfilava a la serra de Sant Iscle i es dirigia a Polinyà. |
Historial toponímic
Polinyá (29.12.1955), avenidaPolinyà (30.10.1985)
| Titus Lucretius Carus (Campània, 94 aC - ? 55 aC). Poeta i filòsof llatí. És autor de "De rerum natura" (De la naturalesa de les coses), un llarg poema en hexàmetres inspirat en la doctrina d'Epicur. Considerat com un dels mestres de les lletres llatines, fou un model per a l'Humanisme. El carrer de Lucreci es troba al barri de Via Alexandra, en una zona de vials amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Lucrecio (9.12.1965), calleLucreci (30.10.1985)
| Santuari portuguès de Fàtima, a la Beira Litoral. Fou construït després que, el 1917, la nena Lucia dos Santos i els seus cosins Francisco i Jacinta Martos van manifestar que havien presenciat sis aparicions de la Mare de Déu prop de Cova d'Iria, mentre pasturaven un petit ramat d'ovelles. Va ser en aquest indret on es construí la basílica que es convertí en un important centre de pelegrinatge marià. |
Historial toponímic
Fátima (29.12.1955), calleFàtima (30.10.1985)
| Ciutat del País Basc, capital de Biscaia, a la riba del Nerbion. |
Historial toponímic
Prolongació d'Illa (3r quart del segle XIX), c.Bilbao, c. deBilbao (27.5.1939), calleBilbao (30.10.1985)
| El Vapor Gorina va ser un vapor tèxtil de Sabadell fundat per la família Gorina. En enderrocar-lo, el 2009, al seu lloc es va dissenyar una plaça que mostra les diverses seccions de què constava la fàbrica, de la qual es va conservar la xemeneia i el perfil de les tres naus. |
Historial toponímic
Vapor Gorina (20.6.2008)
| País de l'Amèrica del Sud, fronterer amb el Brasil al nord i a l'est, amb l'Argentina a l'oest, frontera marcada pel riu Uruguai, mentre al sud limita amb l'Oceà Atlàntic a l'estuari del Riu de la Plata. La capital és Montevideo. Abans de la colonització europea, el territori uruguaià era habitat per pobles nòmades indoamericans, els més antics dels quals eren els "charrúa" i durant la conquesta d'espanyols i portuguesos la cultura guaraní era la predominant. Després de l'establiment dels espanyols a Montevideo, el 1730, l'Uruguai va formar part del Virregnat de la Plata, que tenia la capital a Buenos Aires. Però amb el sorgiment dels moviments independentistes d'Amèrica del Sud, a principis del segle XIX, el territori argentí de la "Banda Oriental", va proclamar la independència i el 1828 es convertí en el nou país de l'Uruguai. * * * El carrer de l'Uruguai es troba al barri dels Merinals, prop de Can Feu, en una zona de carrers amb predomini de noms de països americans. |
Historial toponímic
Uruguay (1965), calleUruguai (30.10.1985)