PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, 7 de febrer de 1916). Eclesiàstic i escriptor, llicenciat en Teologia.

El 1899 va ser nomenat bisbe de Vic, però abans havia portat una gran activitat a Barcelona: va ser consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc, fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, va presidir la secció de Propaganda religiosa de la Unió Catalanista i va intervenir en la redacció de les Bases de Manresa en qualitat de delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. Com a escriptor és conegut sobretot per La tradició catalana, rèplica, de caire conservador, de Lo catalanisme de Valentí Almirall.


Historial toponímic

Torras y Bages (27.2.1958), calle
Torras i Bages (30.10.1985)

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 25 d'octubre de 1881 - Mougins, Provença, 8 d'abril de 1973). Pintor, dibuixant, gravador, ceramista i escultor.

Més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que signava amb el segon cognom, fou un dels més reconeguts del segle XX. Va fundar el cubisme, juntament amb Georges Braque. En la seva dilatada carrera va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines, com la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage i, fins i tot, la poesia. Va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.

Picasso va fer estada a Horta de Sant Joan (la Terra Alta) i va tenir amistat amb molts artistes catalans, aplegats al voltant dels Quatre Gats.

Durant la guerra civil, va estar políticament compromès amb el govern republicà.


Historial toponímic

Picasso (27.5.1981)

Agustí Lluís i Llobet (Sant Llorenç de Morunys, 1752 - Sabadell, 1824/26). Adroguer i alcalde de Sabadell en dues ocasions, la primera de 1807 a 1809 i la segona, al final de la Guerra del Francès (1808-1814), amb el retorn de Ferran VIIè, que va dissoldre les Corts i els ajuntaments constitucionals i va imposar els que exercien els càrrecs el 1808 abans de ser desposseït de la corona. Agustí Lluís serà provisionalment alcalde fins al març de 1815, quan el substituirà, a proposta seva, Pau Turull, fabricant de llana.

Historial toponímic

Lluís (9.6.1910), c. de
Lluís (27.5.1939), calle
Lluís (30.10.1985)

Ciutat de Turquia, situada a la costa de la mar Egea. Fundada pels volts de l'any 3000 aC, va formar part de l'imperi Hitita abans de passar a mans gregues cap a l'any 1000 aC, primer dels eòlics i dels jonis després. Conquerida pel rei de Lídia, pels perses i per Alexandre Magne, al segle I aC formà part de la província romana d'Àsia. Durant cinc segles va ser una ciutat bizantina i del s. XIV fins al 1919 va formar part de l'imperi Otomà. I encara va passar per mans gregues abans de retornar als turcs el 1922 després de la guerra grecoturca. Avui, Esmirna és la tercera ciutat més gran de Turquia i la més occidentalitzada. Després d'Istanbul, és el segon port del país per on passa tota l'exportació a la Mediterrània. És també un important nucli industrial, amb una potent indústria tèxtil, especialment de la seda i el cotó, però també de la llana, que nodreix una afamada producció artesanal de catifes. * * * El carrer d'Esmirna es troba al barri de Nostra Llar, zona amb noms de ciutats amb indústria tèxtil.

Historial toponímic

Esmirna (24.11.1955), calle
Esmirna (30.10.1985)

Bonaventura Bellsolà i Rovira (Sabadell, 1788 - 7 de novembre de 1832). Prevere sabadellenc.

Bellsolà va ser administrador de l'Hospital de Beneficència, que ell va fer ampliar amb la construcció d'un nou cos d'edifici, en terrenys de la casa del Retir, entre l'església dels pares missioners i el carrer Baix del Pedregar. El nou edifici fou estatge de l'Hospital fins que no el van traslladar al carrer del Convent, el 1856.


Historial toponímic

Bellsolá (9.12.1965), calle
Bellsolà (30.10.1985)

Ciutat del Canadà, a la vora del llac Ontario. Centre important de negocis amb un sector industrial en què destaquen la indústria electrònica, la tipogràfica-editorial, l'automobilística, l'aeronàutica i la indústria tèxtil, de caire més tradicional. La ciutat és considerada el motor econòmic del Canadà. L'avinguda de Toronto es troba situada al barri de Nostra Llar, zona de carrers que porten noms de ciutats amb indústria tèxtil.

Historial toponímic

Toronto (24.11.1955), avenida
Toronto (30.10.1985)

Joan Picañol i Aldavert (Monistrol de Calders, ? d'agost de 1855 - Sabadell, 4 de març de 1931). Forner, propietari de terres i alcalde.

Joan Picañol, forner de Monistrol de Calders, arribà a Sabadell amb la seva dona cap al 1883 i tres anys després se n'anà a viure a la Creu Alta, primer al carrer de Manresa, que avui és carrer Major, i més endavant al carrer Nou de Jonqueres, que ha acabat anomenant-se avinguda de l'Onze de Setembre.

La casa del carrer Nou, que era cantonera i tenia un solar a l'eixida posterior, l'havia comprada el 1900 Maria Quintana, la muller de Picañol, i ell mateix va demanar llicència municipal per tancar el solar del darrere, que donava a un carrer innominat acabat d'obrir. Des d'aleshores el carrer constà documentat com a carrer de Picañol, per ser el primer a parcel·lar el terreny, tot i que a dreta llei no n'era el propietari.

Picañol s'hi establí com a forner i el 1903 arribà a ser alcalde de Sant Pere de Terrassa, municipi al qual pertanyia la Creu Alta. De fet, va ser el darrer alcalde de Sant Pere, perquè el 1904 la Creu Alta passava a pertànyer a Sabadell i, amb el canvi de jurisdicció, Picañol fou nomenat tinent d'alcalde del nou Ajuntament.






Historial toponímic

Picanyol (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c.
Picañol (27.5.1939), calle
Picañol (30.10.1985)

Subcomarca de l'Altiplà Central Català, al nord-oest d'Osona, que comprèn també sectors fronterers del Berguedà i del Bages i s'estén entre les conques del Ter i del Llobregat. * * * El carrer del Lluçanès es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Llusanés (29.12.1955), calle
Lluçanès (30.10.1985)

Hilarión Eslava y Elizondo (Burlada, Navarra, 1807 - Madrid, 1878). Compositor navarrès. Mestre de capella de la catedral de Sevilla. El carrer d'Eslava es troba a Cifuentes, en una zona amb noms de músics i compositors.

Historial toponímic

Eslava (9.12.1965), calle
Eslava (30.10.1985)