Tots els articles
| Arbre de la família de les lauràcies (Laurus nobilis), de fulles coriàcies i lanceolades, flors petites groguenques i fruits negres en baia, cultivat com a ornamental i aromàtic. La plaça dels Llorers es troba situada a Can Deu, barri de places i carrers en què predominen els noms d'arbres. |
Historial toponímic
Llorers / Laureles (8.10.1970)Llorers (30.10.1985)
| L'actual travessia de l'Església formava part des del segle XIII de l'anomenat carreró de la Plaça a l'Església. El nom d'aquests carrers propers a Sant Salvador era força imprecís; a vegades eren anomenats, genèricament, carrers de l'Església. |
Historial toponímic
Hospital a l'Església (segle XIII)Església (1904), trav.de l'Almirall Marquet (6.1.1937)Iglesia (27.5.1939), travesía de laEsglésia (30.10.1985)
| Residència reial construïda per Martí l'Humà el 1408 a l'antiga torre de Vallblanc de Sant Gervasi, al peu de Collserola. El 1409, el rei Martí hi celebrà les noces amb Margarida de Prades, que van ser beneïdes pel papa Benet XIII. Mort Martí l'Humà, Bellesguard inicià la decadència i acabà a mans privades. Cinc-cents anys més tard, sobre les ruïnes de l'antiga residència reial, Gaudí hi projectà la torre de Bellesguard, construïda entre 1900 i 1909, amb pedra i maó, de formes verticals i aparença de castell medieval, que coronà amb una estilitzada torre troncocònica, rematada amb una creu de quatre braços de ceràmica vidrada. L'any 1969, Bellesguard va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Darrerament, la creu i la torre de suport han estat sotmesos a un llarg procés de restauració que ha culminat el maig del 2009 amb la reinstal·lació de la creu sobre el pinacle de la torre. |
Historial toponímic
Bellesguard (9.12.1965), rondaBellesguard (30.10.1985)
| La república és un forma de govern representativa en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta. Aquest carrer es va obrir l'any 1926 amb el nom d'Alfons XIII. El 1931 es va denominar Francesc Layret i l'any 1939 va tornar a prendre el nom d'Alfons XIII fins que la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Sabadell, en sessió del 9 de novembre de 2015, va aprovar el canvi de la denominació del carrer d'Alfons XIII pel de carrer de la República, amb efectes del 14 d'abril de 2016. L'any 2016, en aquest carrer hi havia 187 habitants empadronats, 137 unitats urbanes (cases, pisos i locals), 213 propietaris (entre les quals, 11 comunitats de propietaris), 45 activitats i 8 guals, amb 234 places. |
Historial toponímic
Alfons XIIIAlfonso XIII, av.Francesc Layret (24.4.1931)Alfonso XIII (27.5.1939), calleAlfons XIII (30.10.1985)
| Lev Nikolaievitx Tolstoi (Jasnaia Poliana, 9 de setembre de 1828 - Astapovo, 20 de novembre de 1910). Escriptor i pedagog rus cristianoanarquista. De família noble, estudià àrab i turc amb la idea de ser diplomàtic i inicià els estudis jurídics. Però deixà la universitat i, després d'un temps de vida social en què va contreure elevats deutes de joc, s'enrolà a l'exèrcit al Caucas i a la guerra de Crimea. És en aquesta època que començà a escriure, La infantesa, L'adolescència, La primera joventut. La realitat viscuda al Caucas es troba reflectida a novel·les com Els cosacs i Khadzi-Murat. El 1855 anà a Sant Pertersburg, on entrà en contacte amb els cercles literaris del país. Són anys de recerca de la pròpia identitat. S'interessa pel destí dels camperols, viatja a Europa, realitat que el portà a plantejar-se greus problemes morals i a lluitar contra la injustícia. Instal·lat a Jasnaia Poliana, es dedicà a l'ensenyament dels nens camperols. Fundà una escola a la seva propietat i una dotzena més a tot el districte, regides per veritables principis llibertaris. Publicà llibres per a l'ensenyament, en què treballà més d'una quinzena d'anys, algun dels quals, com Abecedari i Nou abecedari, van ser traduïts al català per Joan Sallarès abans de la guerra civil, impresos a l'obrador sabadellenc de Joan Sallent, Sucr. Durant aquests anys, la feina de l'escola l'ajudà a resoldre dubtes sobre la necessitat de l'art, la força de la paraula i la necessitat d'explicar la història. Així, el 1867 començà la publicació de Guerra i pau i el 1877 apareixia Anna Karènina, amb una admirable anàlisi psicològica dels personatges, que Andreu Nin traduí al català. Ambdues novel·les són dos pilars bàsics de la literatura russa. Després de publicar La confessió, el 1884, s'oposà obertament a la seva classe social, a l'església oficial i a la burocràcia. Actitud que es veu reflectida a les obres de l'última etapa de la seva vida, La mort d'Ivan Ílitx, Sonata a Kreuzer i Resurrecció, obra que li valgué l'excomunió. A l'hivern de 1910, després d'abandonar la família i l'estatus social amb què se sentia en contradicció, inicià una vida errant, però va morir al cap de pocs dies a l'estació d'Astapovo a causa d'una pneumònia. El carrer de Tolstoi es troba a Castellarnau, un barri on la majoria dels carrers porten noms de pacifistes i de lluitadors per la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Tolstoi (25.3.1987)
| Francesco Petrarca (Arezzo, 20 de juliol de 1304 - Arquà Petrarca, Vèneto, 19 de juliol de 1374). Poeta i humanista italià, de cultura vasta i refinada, més literària que filosòfica i amb un gran coneixement dels clàssics. Va escriure en llatí i en toscà. Les obres llatines responien a l'actitud humanística de Petrarca i, tot i que li van procurar un cert èxit, no li van donar la fama futura com ell creia. Al poemari en toscà del Canzoniere hi predominen les poesies líriques, amb dos temes cabdals, el de l'amor per Laura i el de la fugacitat de la vida i l'efímera condició de la bellesa. Gràcies al Canzoniere la influència de Petrarca, el petrarquisme, al món occidental s'estengué des del segle XIV fins al segle XVIII. |
Historial toponímic
Petrarca (9.12.1965), callePetrarca (30.10.1985)
| Joan Llonch i Salas (Sabadell, 9 de febrer de 1902 - 14 de novembre de 1976). Industrial tèxtil i mecenes. Era besnét de Feliu Llonch i Matas, que va ser l'iniciador de la nissaga tèxtil dels Llonch. Llonch i Salas va ser president del Banc de Sabadell i de la Mútua Sabadellenca; presidí també l'Acadèmia de Belles Arts i va ser membre de la Lliga Regionalista. Va ser un home culte i un generós mecenes que afavorí les arts i les lletres sabadellenques. Gràcies a ell es van publicar els Almanac de les Arts de 1924 i 1925 i casa seva va ser durant molts anys centre de tertúlies i d'iniciatives culturals, en les reunions setmanals que es conegueren com als "dilluns de cal Llonch", en què eren tertulians habituals Miquel Carreras, Joan Sallarès Castells, Joan Costa i Deu, Ricard Marlet, Bartomeu Soler, entre d'altres. Disposà també d'una fabulosa biblioteca, amb algun incunable, i una nodrida hemeroteca. Llonch i Salas formà part activa de molts dels centres econòmics, industrials, cívics i culturals de la ciutat. |
Historial toponímic
Llonch i Salas (25.10.1995)
| Església de Sant Salvador, a redós de la qual se celebrava el mercat que originà la vila de Sabadell. |
Historial toponímic
Església (segle XVI)Cementiri (segle XVIII?)Carnisseries (1844)Carles i Serra (6.1.1937)Arciprestal (1939), calleCarnisseries (18.7.1979)Església (30.10.1985)
| Urbanització del municipi de Cerdanyola del Vallès, propera a Sabadell, que es va començar a construir el 1929 com a ciutat jardí i centre d'estiueig, per iniciativa del farmacèutic Bartomeu de Cerdanyola. Bartomeu va parcel·lar uns terrenys de propietat familiar i aconseguí que la companyia de ferrocarrils hi fes una estació. El 1968, a la vall de Moronta, entre Bellaterra i el barri cerdanyolenc de Serraperera, es començà a construir la Universitat Autònoma de Barcelona, que s'inaugurà el curs 1971-72. Actualment, Bellaterra ha iniciat un procés jurídic per esdevenir un municipi independent de Cerdanyola. |
Historial toponímic
Bellaterra (9.12.1965), pasajeBellaterra (30.10.1985)
| Plaça que havia restat innominada després de la remodelació de la zona. El 30 de d'octubre de 1985 es va batejar com a plaça dels Avis, per la presència d'avis (gent gran) que van fer de la nova plaça un lloc habitual de trobada. Posteriorment, el 26 de setembre de 2016, es va nominar com a plaça de les Àvies i els Avis per tal de garantir el sentiment d'identificació i representació de les dones àvies. |
Historial toponímic
AvisAvis (30.10.1985)