Tots els articles
| Riu mediterrani que neix a la Serralada Ibèrica, a l'Aragó, entra al País Valencià pel Racó d'Ademús, baixa fins a la comarca de l'Horta i desguassa als ravals meridionals de València, a la platja de Natzaret, després d'un curs de 243 km. La forta riada que va sofrir València la tardor de 1957 va propiciar el desviament del llit fluvial del Túria cap al sud de la ciutat. El carrer del Túria es troba al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Turia (24.11.1955), calleTúria (30.10.1985)
Joan Plans i Costa (Sant Joan d'Oló, 29 d'abril de 1815 - Sabadell, 12 de gener de 1900). Adroguer i alcalde. Després de cursar els estudis a Avinyó i a Manresa, es traslladà a Sabadell, on va obrir una adrogueria al raval de Dins. Va ser alcalde durant dos anys, del gener de 1865 al desembre de 1866, en què defensà el dret de Sabadell a les aigües de la riera de Rubí, de la font Rosella i de la riera de Sobarber; va construir un nou escorxador prop del Ripoll; va millorar el cementiri municipal, i va dotar la ciutat de servei telegràfic. Deixà l'alcaldia l'1 de gener de 1867 per motius de salut, en sofrir un despreniment de retina que el deixà cec. Va ser un administrador eficaç i honest. Mentre va ser alcalde, va presidir la Caixa d'Estalvis de Sabadell, quan n'era director Pere Oliver i Salt. El 14 d'abril de 1903, l'ajuntament presidit per l'alcalde Pere Viloca va acordar donar el nom de Plans a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Plans (14.4.1903), c.Plans (27.5.1939), callePlans (30.10.1985)Joan Plans (25.3.1987)
| Si el de l'Estrella va ser el primer nom d'un carrer que no tenia res a veure amb els camins i la propietat de la terra o l'advocació dels sants que la protegien, ben aviat es va estendre aquest criteri imaginatiu, més enllà de les realitats immobles, al carrer de la Lluna -fins aleshores anomenat carrer dels Reguerots- i al carrer del Sol. |
Historial toponímic
Reguerots (nom popular)Lluna (1841)Luna (27.5.1939), calleLluna (30.10.1985)
| Esteve Paluzie i Cantalozella (Olot, 26 de gener de 1806 - Barcelona, 9 de juliol de 1873). Pedagog, paleògraf i editor, de profundes conviccions liberals. Estudià pedagogia a València i exercí de mestre a Sabadell i a Barberà. Posteriorment, després de viure uns anys a València, s'instal·là a Barcelona i va fundar el diari El Pregonero (1844) i la revista El Instructor de la Juventud. Va muntar una impremta, dedicada a l'estampació litogràfica, i s'especialitzà en materials escolars i joguines didàctiques per a infants. A part de moltes obres pedagògiques i textos escolars, és autor dels títols Paleografía española (1846) i Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes (1860). |
Historial toponímic
Nueva (annexat de Barberà el 19.2.1959), calleEsteban Paluzie (18.2.1960), calleEsteve Paluzie (30.10.1985)
| Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (1415? - 1479). Poeta. Conegut sobretot pel poema de caire renaixentista "La glòria d'amor". Durant la guerra civil, fidel a Joan II, es revelà a més com un gran estrateg militar. |
Historial toponímic
Bernat de Rocabertí (30.10.1985)
| Planta bulbosa de la família de les liliàcies (Tulipa gesneriana), d'origen orinetal, de tronc curt i flor única campanulada, amb pètals ovals, molt apreciada en jardineria. El carrer de les Tulipes es troba al barri del Torrent del Capellà, en una zona amb vials que porten noms de plantes i flors. |
Historial toponímic
Los Tulipanes (27.5.1970), calleTulipes (30.10.1985)
| Amb el creixement de la Rambla cap al sud de la vila, el 1834 es va projectar el carrer de les Planes, que separava les partides anomenades plana d'en Roges, al nord, i plana de la Bruguera, al sud, entre la Rambla i el c. de Sant Pau. |
Historial toponímic
Planes (2n. quart del segle XIX)Las Planas (27.5.1939), callePlanes (30.10.1985)
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1493/1494 - Bruges, 6 de maig de 1540). Humanista, pedagog i filòsof. Fill de jueus conversos perseguits per la Inquisició, gairebé tota la seva família va morir a mans del Sant Ofici. Va estudiar a la universitat de València, on aprengué llatí, llengua amb la qual escrigué tota la seva obra, i a la Sorbona de París, de 1509 a 1512. De 1512 a 1523 va viure a Bruges, a Lovaina i a Anvers, dedicat a l'estudi i l'ensenyament; d'aquests anys prové l'amistat amb els grans humanistes europeus, com Erasme de Rotterdam. Gràcies a Thomas More va ser receptor de Maria Tudor i professor d'Oxford fins a 1528. Els darrers dotze anys passats a Bruges representen la maduresa dels diferents vessants intel·lectuals de Vives. Va ser un dels humanistes més destacats del Renaixement i un dels filòsofs més compromesos políticament i socialment. |
Historial toponímic
Luis Vives (9.12.1965), calleLluís Vives (30.10.1985)
| Estany Rodó, situat a 2.374 m d'altitud, forma part dels Estanys de Pessons, la conca lacustre d'Andorra que constitueix la capçalera de la Valira. Els estanys de Pessons són un seguit d'estanys i estanyols comunicats entre si i encerclats pel circ de Pessons, en què sobresurten el pic d'Ensagens (2.824 m), els pic de Pessons (2.782 m) i el pic de Montmalús (2.751 m). * * * El carrer de l'Estany Rodó es troba situat a Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Rodó (20.12.1955), calleEstany Rodó (30.10.1985)