Tots els articles
| Coneguda com a Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat occitana travessada per la Garona, situada al sud-oest de l'Estat francès, a mig camí de l'Atlàntic i de la Mediterrània. Al segle XIV, Tolosa va ser el centre d'un moviment literari de renovació de la poesia trobadoresca, amb la creació de la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, que va tenir molta influència a Catalunya, fins al punt que Joan I va instituir la festa de la Gaia Ciència a Barcelona el 1393. Modernament, el 1859, la restauració de la Gaia Ciència pel consistori barceloní originà la festa dels Jocs Florals de Barcelona o de la Llengua Catalana. |
Historial toponímic
Tolosa (24.11.1955), calleTolosa (30.10.1985)
| País d'Amèrica del Sud fronterer amb l'Equador i Colòmbia al nord, Brasil i Bolívia a l'est, Xile al sud i l'oceà Pacífic a l'oest, i travessat de nord a sud per la serralada dels Andes. La capital és Lima. Va ser bressol de diverses cultures preincaiques i el centre de l'Imperi Inca, que es va estendre per tot el continent sud-americà de l'Equador al sud de Xile, fins que Pizarro va arribar a la costa peruana el 1532 i en pocs anys el país es va convertir en virregnat i en la major font d'or i plata de l'Imperi espanyol. El 1821, Perú declarava la seva independència. Actualment el castellà és la llengua oficial del Perú, però el quítxua i l'aimarà són llengües cooficials. * * * La plaça del Perú es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms de països americans. |
Historial toponímic
Perú (1975), plazaPerú (30.10.1985)
| Feliu Llonch i Mates (Sabadell, 22 de desembre de 1810 - 5 d'octubre de 1875). Industrial tèxtil. S'inicià en la indústria tèxtil com a teixidor i el 1839 ja havia adquirit el primer teler, que va instal·lar a casa seva. A poc a poc, i ajudat pels fills, anà creixent fins que es va veure obligat a traslladar part de la indústria al molí de l'Amat. El 1869 ja disposava d'una filatura, uns aprests i deu telers, repartits entre el seu domicili particular, el molí de l'Amat i el Vapor Brutrau, i acabaria creant una gran indústria. El 1843 formà part del grup promotor de la societat anomenada Amantes de la Agricultura e Industria de la Villa de Sabadell, amb l'objectiu de proveir la ciutat d'aigua corrent. Aquesta societat va originar l'actual Companyia d'Aigües de Sabadell (CASSA). En morir Feliu Llonch, el 1875, la vídua i els fills van crear la raó social Joan Llonch Germans, dedicada a la fabricació de teixits de llana. Dos anys més tard, Joan Llonch, el primogènit, va fer construir el Vapor Llonch, a la carretera de Barcelona, que actualment és la seu del servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sabadell. |
Historial toponímic
Llonch (1884)Llonch (27.5.1939), calleLlonch (27.5.1985)
| Antic escorxador de la vila, construït el 1866 en un edifici propietat de Josep Girabau, vora la timba del Ripoll. |
Historial toponímic
Escorxador (25.10.1995)
| Iniciada a l'extrem sud-oest de la Gran Via, la carretera de Bellaterra flanqueja l'aeroport de Sabadell i, salvant l'autopista, arriba al campus de la Universitat Autònoma i a Bellaterra, la urbanització del municipi de Cerdanyola, que es va construir el 1929 com a ciutat jardí i centre d'estiueig. |
Historial toponímic
ctra. de BellaterraBellaterra (30.10.1985)
| Poble de l'Àfrica septentrional, distribuït d'Egipte a l'Atlàntic i de la Mediterrània al sud del Níger. Històricament també se'ls ha anomenat berbers.
|
Historial toponímic
Poble Amazic (16.07.1918)
| Ermita i masia sabadellenques del segle XIV, situades a l'esquerra del Ripoll, a la vall del riu Tort, en una esplanada envoltada d'alzines. L'indret el trobem documentat des del 986, a vegades citat com a Togores Sobiranes, en contrast amb Togores Jussanes, que correspon a la Torre del Canonge. El llinatge dels Togores apareix documentat l'any 1159 i d'aquí es va estendre pel Vallès i el Barcelonès i arribà a Mallorca. Els Togores van ser un dels Tres Senyors de la vila de Sabadell i eren propietaris de la quadra de Togores, que s'estenia al nord del castell d'Arraona i comprenia les terres de la casa de Togores Jussanes, que era fortificada i per això s'anomenava torre, el mas Manent i el de Canyameres, i els desapareguts masos de la Tallada, d'en Carbó i d'en Prat. Mentre que Togores Sobiranes, santuari i ermita, depenien del monestir de Sant Llorenç del Munt. Amb la mort de Joan de Togores, el 1410, aquesta família s'extingí i els seus béns van passar a diverses mans fins que a mitjan segle XVIII van acabar formant part del patrimoni de Francesc Barata i Montanyà, canonge de la seu barcelonina. D'aquest darrer propietari prové el nom de Torre del Canonge amb què encara es coneix avui la Torre de Togores Jussanes, casa pairal dels Togores. |
Historial toponímic
Togores (1954), pasajeTogores (30.10.1985)
| Aulus Persius Flaccus (Volterra, Toscana, 4 de desembre de 34 dC - Roma, 24 de novembre de 62 dC). Poeta satíric llatí d'origen etrusc. Criticà els costums de la societat neroniana en què vivia i formà part del cercle estoic. Va escriure sis Saturae (Sàtires, traduïdes per Miquel Dolç el 1954). D'estil horacià remodelat pel pensament estoic i amb un llenguatge volgudament planer, hi combatia la superstició religiosa, la passió pel poder, l'orgull i altres passions, que comporten la pèrdua de la veritable llibertat. El carrer de Persi es troba al barri de Via Alexandra, en una zona de carrers amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Persio (9.12.1965), callePersi (30.10.1985)
| Riu del Principat que neix a les fonts del Llobregat, a 1.295 m d'altitud, situades a la pleta Roja del municipi berguedà de Castellar de N'Hug. Té un curs de 170 km orientat de nord a sud i desemboca a la Mediterrània pel Prat de Llobregat, 5 km al sud de Barcelona. Des del principi del segle XIX, el Llobregat donà vida al procés d'industrialització de Catalunya i encara fins ben entrat el segle XX va fer anar moltes turbines a les colònies fabrils de vora el riu. * * * El carrer del Llobregat es troba al barri de Torre-romeu, en una zona de carrers que porten noms de riu. |
Historial toponímic
Llobregat (24.11.1955), calleLlobregat (30.10.1985)
| Nom originat en unes escoles que hi havia al passatge. |
Historial toponímic
Escuelas (1968), pasajeEscoles (30.10.1985)