Tots els articles
| Bernat Boades (Salitja, la Selva, a 1370 - Blanes 1444). Rector de Blanes a qui ha estat atribuïda l'autoria del "Llibre dels feits d'armes de Catalunya", escrit realment pel frare Joan Gaspar Roig i Jalpí el 1673. |
Historial toponímic
Bernat Boades (9.12.1965), calleBernat Boades (30.10.1985)
| Ciutat de Mèxic, amb una important indústria tèxtil que s'ha especialitzat en les fibres tècniques. El carrer de Tulancingo es troba al barri de Nostra Llar, en una zona de vials amb noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Tulacingo (24.11.1955), calleTulancingo (30.10.1985)
| A la part nord d'aquest passeig hi havia hagut la plaça Major de Sabadell, amb el mercat medieval, que va ser el cor i origen de la ciutat. |
Historial toponímic
Plaça (segle XIII)Escrivania [parcial] (segle XIV)Davant Forn [parcial] (segle XIV)Carnisseria [parcial] (segle XIV)Blat [parcial] (segle XIV)Alls i les Cebes [parcial] (segle XIV)Oli [parcial] (segle XIV)Gallines [parcial] (segles XV i XVI)Draperia [abans, del Blat] (segle XV)Pou (segle XV)MajorGeneral Primo de Rivera (9.9.1928), plazaGalán i García Hernández (24.4.1931)General Primo de Rivera (27.5.1939), plazaPlaça Major (30.5.1979)
Lluís Parcerisa i Serra (Rubí, 4 de setembre de 1896 - Barcelona, 3 d'agost de 1989). Publicista, promotor musical i un dels primers components de la Colla de Sabadell. Va entrar a treballar de molt jove al Diari de Sabadell, com a corrector i més endavant com a redactor d'esports. Ben aviat, però, es revelà com a humorista a la Fulla Salau i al mateix Diari de Sabadell amb unes cròniques molt personals, entre l'absurd i el costumisme, que van enlluernar els seus companys de Colla Oliver i Trabal. Va ser el gran gestor de l'Associació de Música. En morir el seu pare, va haver de deixar els estudis de Medicina i entrà a treballar a la Federació Catalana de Futbol, feina que l'ocupà tota la vida professional. |
Historial toponímic
Lluís Parcerisa (21.12.1984)
| Els estampadors són operaris o artesans que estampen dibuixos sobre teixits. * * * El carrer dels Estampadors es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona de carrers amb noms d'oficis manuals. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoEstampadors (29.1.1986)
| Capital de l'Alemanya unificada i del land homònim. S'originà pels volts del 1200 en dos pobles -Berlín i Kölln-, establerts sobre dues petites illes del riu Spree, que el 1307 s'unificaren en una sola ciutat, abans d'expandir-se per les ribes de l'Spree i la plana circumdant. Però la importància de la ciutat prové de 1415 quan va ser proclamada capital de Brandenburg, un dels estats del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1740, convertida en capital del regne de Prússia, es va transformar en un important centre artístic i cultural i arribà als 90.000 habitants. Va ser capital de l'Imperi Germànic el 1871 i va mantenir l'estatus de capital durant la República de Weimar -1919-1933- i sota el nazisme. A la fi de la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser dividida en dos sectors, el Berlín Est, que va esdevenir capital de la República Democràtica Alemanya, i el Berlín Oest, veritable illa occidental enllà del teló d'acer. El 1961 la RDA va construir el mur que feia visible la divisió de la ciutat en dos blocs. Amb la caiguda del mur el 1989 i la posterior reunificació alemanya el 1990, Berlín va recuperar la capitalitat del país. Avui, el Gran Berlín és una aglomeració urbana de tres milions i mig d'habitants, amb una excepcional renovació urbanística, política i cultural que l'han convertida en una veritable capital europea. * * * El carrer de Berlín es troba situat a Can Llong, barri en què els carrers porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Berlín (28.4.1999)
| Nom originat en el dipòsit que la Companyia d'Aigües de Sabadell hi té instal·lat. El parc de les Aigües es troba al barri de Can Llong, envoltat de carrers amb noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Aigües (24.9.1997)
| Francisco Pizarro González (Trujillo, 16 de març de 1478 - Lima, 26 de juny de 1541). Conqueridor extremeny. El 1531, Pizarro i Alamagro, amb 180 homes, iniciaren la conquesta del Perú, aprofitant la guerra civil que dividia l'Imperi Inca. Pizarro aconseguí empresonar l'emperador Atahualpa i, després de rebre el rescat en or i plata, el féu executar. Aliat amb la noblesa de Cuzco, partidària de Huáscar, el germà d'Atahualpa, Pizarro completà la conquesta del Perú i fundà la ciutat de Lima. La disputa per Cuzco va encendre la guerra civil entre pizarristes i almagristes, que acabà amb la derrota i l'execució d'Almagro, el 1538. Pizarro es dedicà aleshores a consolidar la colonització, però els partidaris d'Almagro, agrupats al voltant del seu fill, van assaltar el palau de Lima i assassinaren Pizarro, fet que desencadenà la segona guerra peruana. |
Historial toponímic
Pizarro (1965), callePizarro (30.10.1985)