PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

L'illa Bella forma part d'una promoció d'habitatges de l'empresa VISASA, construïts el 1962 al barri de les Termes. No es va donar nom als carrers de la nova urbanització, sinó a les illes delimitades per cada polígon, de manera que les adreces s'ordenaven per blocs. Com en altres promocions semblants, els noms responien a una visió idealitzada de la realitat urbana.

Historial toponímic

Illabella (9.12.1965), calle
Bella (30.10.1985)

La plaça del Pi-pi, situada al barri del Centre de Sabadell, a la intersecció del carrer de Calderón i del carrer de Gràcia, no tenia nom, atès que no hi ha números postals. Tanmateix, popularment se la coneixia amb aquest nom, gràcies als dos pins que hi ha plantats. El 20 de maig de 2019 l'Ajuntament va aprovar que oficialment dugués el nom que fins llavors era només popular.

S'escriu amb guionet, segons la normativa establerta per l'Institut d'Estudis Catalans, perquè es tracta d'un topònim compost a partir de dos elements repetitius.




Titus Livius (Pàdua, 59 aC - 17 dC). Historiador romà. Des dels 24 anys va residir a Roma consagrat a escriure la història del poble romà, que li valgué l'amistat d'August i la celebritat. La història de Roma, "Ab Urbe Condita", que comprenia des de la fundació llegendària de la ciutat el 753 aC fins al regnat d'August, constava de 142 llibres, dividits en dècades o grups de deu llibres, dels quals només 35 ens han pervingut, els que formen la primera dècada, la tercera, la quarta i la meitat de la cinquena, que ens descriuren els primers segles de Roma, des de la fundació fins al 292 aC, la segona guerra púnica, la conquesta de la Gàl·lia Cisalpina, de Grècia, de Macedònia i d'una part de l'Àsia Menor. De tota l'obra, un copista que ens és desconegut va redactar Epitomi, resums que ens informen del pla de l'obra i de l'ordre en què Titus Livi hi explicava els esdeveniments. El carrer de Titus Livi es troba al barri de Via Alexandra, en una zona on predominen els noms d'escriptors clàsssics grecs i llatins.

Historial toponímic

Tito Livio (9.12.1965), calle
Titus Livi (30.10.1985)

Joan Josep Permanyer i Ayats (Barcelona, 1848 - 12 d'abril de 1919). Polític i jurista.

Dirigent de la Unió Catalanista, el 1892 va intervenir com a ponent en la redacció de les Bases de Manresa, per a una Constitució Regional Catalana. Més endavant s'afilià a la Lliga Regionalista i col·laborà a La Renaixença. Va ser degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, president de l'Ateneu Barcelonès i catedràtic d'història del dret espanyol.


Historial toponímic

Permanyer, c.
Permanyer (27.5.1939), calle
Permanyer (30.10.1985)

Va néixer com a carrer de la Borromera i era el camí de Sabadell a Terrassa. El nom de Gràcia té l'origen en una marededéu trobada per uns llenyataires al torrent de Togores, portada a la vila i venerada com a Mare de Déu de Gràcia en una fornícula del portal Nou de l'Estudi, que aleshores tancava el carrer de la Borromera poc abans d'arribar al carrer de Sant Antoni.

Historial toponímic

Borromera (segle XIII)
Gràcia (segles XVII-XVIII)
Francesc Macià (1934)
Virgen de Gracia (27.5.1939), calle de la
Gràcia (30.10.1985)

Anomenat així pel nou col·legi dels escolapis que s'hi inaugurà l'any 1885, quan aquesta comunitat religiosa deixà l'edifici de la plaça de Sant Roc, l'actual seu de l' Ajuntament. Cap al final del carrer, a tocar de la Riereta, hi hagué la mina d'en Casalí, l'aigua de la qual procedia de les terres de can Borgonyó. La mina es va canalitzar el 1810 i abocava l'aigua per una canó en una bassa envoltada de canyes i joncs. El 1883 s'hi autoritzà la construcció d'un safareig públic per al veïnat que no disposava d'aigua corrent.

Historial toponímic

Moratín (1872)
Escola Pia (1885?)
Escola Nova (6.1.1937)
Escuelas Pías (27.5.1939), calle
Escola Pia (30.10.1985)

Ciutat de Lleó, a la província de Salamanca, situada en un altiplà sobre el riu Cuerpo de Hombre, de la conca del Tajo. És un centre agrícola que compta, però, amb una indústria tèxtil de vella tradició, mecanitzada des del segle XIX. Amb molta relació amb el tèxtil sabadellenc, durant els anys de postguerra i fins als anys setanta del segle passat va experimentar un notable creixement i va proveir l'exèrcit de roba per als uniformes militars. * * * El carrer de Béjar es troba situat al bari de Nostra Llar, on els vials porten noms de centres industrials tèxtils.

Historial toponímic

Béjar (24.11.1955), paseo
Béjar (30.10.1985)

Cipriano Martos Jiménez (Huétor-Tájar, 9 de desembre de 1942 - Reus, 17 de setembre de 1973) va ser un obrer i sindicalista d'origen andalús mort a causa de tortures.

Va emigrar del seu poble de Granada per buscar feina i va passar per diversos municipis, entre els quals Morón de la Frontera i Terrassa. Va viure un temps al barri de la Plana del Pintor de Sabadell. Finalment es va establir a Reus.

Membre del FRAP, quan estava a punt de fer 31 anys la Guàrdia Civil el va detenir, juntament amb altres companys, acusat d'haver repartit propaganda i d'haver fet pintades a Igualada. Després de dos dies d'intensos interrogatoris i tortures sense revelar dades de ningú, el 27 d'agost li van fer ingerir una combinació corrosiva d'àcid sulfúric i gasolina. El mateix dia i davant del seu estat gravíssim, el van portar a l'hospital. Una mica recuperat, el 29 d'agost el van presentar davant del jutge, que no va poder prendre-li declaració a causa de la gravetat de les lesions que tenia. El 17 de setembre de 1973 -19 dies després-, amb l'aparell digestiu destruït, va morir d'una "hemorràgia interna", segons la partida de defunció. El van enterrar en una fossa de beneficència propietat de l'Ajuntament de Reus.

Antonio Martos, germà de Cipriano, va registrar l'any 2014 una querella per aquell assassinat davant d'un jutjat argentí. El 30 d'agost de 2016, el jutjat número 4 de Sabadell va prendre declaració a Antonio en el marc de la querella argentina contra els crims del franquisme. El 22 de febrer de 2023 es va fer públic que el cos de Martos estava enterrat en una fossa comuna del cementiri de Reus.






Historial toponímic

Cipriano Martos (20.05.2019)

Nom amb què és conegut Gabriel Téllez (Madrid, 24 de març de 1584 - Almazán, 12 de març de 1648), poeta i dramaturg castellà del Barroc, un dels més prolífics del segle d'Or.

Destaca com a autor teatral que abraça tots els gèneres, des del drama teològic, com El condenado por desconfiado, fins a la comèdia, com Don Gil de las calzas verdes. D'entre la seva producció cal fer esment de la creació del mite de don Juan a El burlador de Sevilla y convidado de piedra, que va tenir una gran repercussió a la cultura europea.




Historial toponímic

Tirso de Molina (final segle XIX), pg.
Tirso de Molina (27.5.1939), paseo
Tirso de Molina (30.10.1985)

Antoni Pérez i Moya (València, 13 de juny de 1884 - Barcelona, 3 de març de 1964). Músic, organista i director de cors.

Ingressà a l'escolania de la Mercè de Barcelona i el 1901 ja n'era l'organista. Aviat s'inicià en la direcció coral. Dirigí la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel (1904), un cor de presoners de la Model de Barcelona (1915-1925), l'Orfeó Montserrat (1919-1936), l'Orfeó de Sants (1925-1955) i l'Orfeó de Santa Llúcia (1943-1955), a més, fundà la Schola Cantorum Universitària. Va compondre un miler d'obres, la majoria religioses i corals, harmonitzà cançons tradicionals i en compongué de noves amb textos de Verdaguer, Maragall, López-Picó, Carner, Gassol i Marià Manent.


Historial toponímic

calle Anselmo Clavé (annexat de Barberà el 1959)
Pérez Moya (18.2.1960), calle
Pérez Moya (30.10.1985)