Tots els articles
| Pere Llobet i Font (Sabadell, ca. 1761 - 1825). Paraire, alcalde de Sabadell els anys 1805 i 1806 i un dels contribuents principals de la vila. El carrer de Llobet va aparèixer a mitjan segle XIX. El 1897 s'hi edificà l'edifici escolar decorat amb majòliques de Marian Burguès que encara avui podem contemplar a la cantonada amb el carrer de les Paus, l'actual Escola Enric Casassas. |
Historial toponímic
Llobet (1841)Llobet Sanjuán (24.11.1939), calleLlobet (30.10.1985)
| Escola Industrial i d'Arts i Oficis, fundada el 1902 pel Gremi de Fabricants, la Caixa d'Estalvis, l'Ajuntament i l'Acadèmia de Belles Arts. El 1910 va ocupar l'edifici modernista obra de Jeroni Martorell, actualment seu de l'Obra Social de la Caixa de Sabadell, que va acollir la Biblioteca de l'entitat d'estalvis des de l'any 1965 fins al 2007. El carrer s'inicià el tercer quart del segle XIX com a carrer de les Basses, sobre el que havia estat "camí que roda vila". |
Historial toponímic
Basses (3r quart del segle XIX)ColomColomEscuela Industrial (1910), calleEscola Industrial (30.10.1985)
| Basílica de la Verge de Begoña, a Bilbao, patrona de Biscaia. Construïda al segle XVI, sobre una primitiva ermita, per Martínez de Arago, és un temple basilical amb tres naus sense creuer, d'estil gòtic basc. L'altar major acull un retaule neoclàssic amb el cambril de la verge. La portada és de tall renaixentista, amb un gran arc triomfal, i el campanar, d'espadanya, és de principis del segle XX. Destruït parcialment durant la primera guerra carlina, va ser reconstruït entre 1902 i 1907, segons el projecte de José M. Basterra. * * * El carrer de Begoña es troba situat al Poblenou, en una zona de carrers on predominen els noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Begoña (29.12.1955), calleBegoña (30.10.1985)
Patricio Peñalver Martínez (Múrcia, 7 d'abril de 1944 - Sabadell, 27 de març de 1998) va ser un sastre i activista veïnal compromès amb el moviment d'alliberament LGBTI. Va arribar a Sabadell el 1952 provinent de Múrcia. President de l'Associació de Veïns de Ca n'Oriac als anys 1980, va organitzar diverses festes majors i “Febrers culturals” del barri i va treballar per millorar Ca n'Oriac. Va participar en el secretariat de la Federació d'Associacions de Veïns de Sabadell. A més, fou un conegut activista pels drets dels homosexuals i representant del Front d'Alliberament Gai de Catalunya a la nostra ciutat. L'Associació de Veïns de Ca n'Oriac el reivindica com “el primer homosexual declarat públicament de Sabadell”. Va fer moltes gestions per al reconeixement dels drets de gais i lesbianes. També fou militant del PSUC a la clandestinitat. El 8 de juny de 2018 Ca n'Oriac va homenatjar-lo dins el programa d'actes del Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia. I va demanar una plaça (situada entre el carrer del Penedès i el carrer del Moianès) dedicada a la seva persona, amb el suport de diferents partits polítics. A la plaça on en demanaven el nom, l'entitat hi va decorar una persiana pintada amb la seva cara i un arc de Sant Martí per recordar-lo. El 13 de juny de 2014 diverses entitats van organitzar un acte de reconeixement a la seva figura al Centre Cívic de Ca n'Oriac. |
Historial toponímic
Patricio Peñalver (20.05.2019)
| Obra de Joanot Martorell, és considerada la millor novel·la catalana de tots els temps. |
Historial toponímic
Tirant lo Blanc (25.3.1987)
| Pere Serra (Barcelona, segle XIV). Pertany a una família de pintors barcelonins del segle XIV, l'obra dels quals deriva de les fórmules de Ramon Destorrents, que creen la imatge més estesa de la pintura catalana d'aquest segle, i també s'hi detecta la influència d'un corrent italià derivat dels Lorenzetti d'Assís. De l'obrador dels Serra sorgí bona part de l'art medieval de la corona catalanoaragonesa. Són de Pere Serra els retaules de l'Esperit Sant, de la seu de Manresa, i els de Sant Bartomeu i Sant Bernat de Claravall. També són atribuïts a Pere Serra el retaule de La Mare de Déu, d'Abella de la Conca, el de La Mare de Déu, de la seu de Tortosa, i el de Tots Sants, de Sant Cugat del Vallès. |
Historial toponímic
Pere Serra (9.12.1965), pasajePere Serra (30.10.1985)
| Municipi de la Baixa Cerdanya, situat a la vall del Segre, que forma un enclavament dins l'Alta Cerdanya, sota administració francesa pel Tractat dels Pirineus. Llívia és una fèrtil plana, oberta a ponent i a migdia, i arrecerada al nord-est pel turó del Castell, de 1.357 m, i pel Tudó, de 1.428 m, formant una serreta que es prolonga cap a Angostrina i Targasona. El Segre, nascut a l'Alta Cerdanya travessa el terme de Llívia, hi recull les aigües del riu d'Estaüja i del riu d'Er, i surt pel SW cap a Puigcerdà. El municipi comprèn, a més del poble de Llívia, el poblet de Gorguja, amb els llogarets de la Gorguja Petita i de Cereja. * * * La plaça de Llívia es troba situada al barri de la Roureda, en una zona de carrers amb noms de municipis pirinencs. |
Historial toponímic
Llivia (18.3.1971), plazaLlívia (30.10.1985)
| Publi Corneli Escipió, dit l'Africà (235 aC - 185 aC). General romà, cap de l'exèrcit d'Hispània durant la Segona Guerra Púnica. El 210 desembarcà a Tàrraco i la convertí en la seva base durant tota la guerra. S'alià amb els caps ibers, com els ilergetes Indíbil i Mandoni, i aviat conquerí Cartago Nova i continuà l'ofensiva per la vall del Guadalquivir, fins que el 206 aconseguí expulsar els cartaginesos de la Península. Nomenat governador de Sicília el 205, portà la guerra a territori cartaginès i derrotà Anníbal a la batalla de Zama o Naraggara, que suposà la fi de la Segona Guerra Púnica. |
Historial toponímic
Escipión (24.11.1955), calleEscipió (30.10.1985)
Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770 - Viena, 26 de març de 1827). Compositor i pianista alemany d'origen flamenc. Reformà l'estructura clàssica de la simfonia i tingué una gran influència sobre les noves generacions de músics europeus. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès, Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del Romanticisme i motivar-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i en la música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.). El carrer de Beethoven es troba situat a Cifuentes, en una zona on predominen noms de compositors. |
Historial toponímic
Beethoven (29.12.1955), calleBeethoven (30.10.1985)
| La indústria tèxtil ha tingut una presència cabdal a Sabadell des de mitjan segle XVIII fins bona part del segle XX. Tant als primers vapors com més tard a les grans fàbriques electrificades, però també a les quadres i a les cases particulars, milers de ciutadans i ciutadanes hi han treballat. I ho han fet homes, però també milers de dones i molts infants, tot i que el treball infantil i femení no ha sigut tan visible com el masculí. Són pocs els estudis publicats sobre el treball femení, però ratifiquen que les dones han estat majoritàries en alguns sectors de la indústria tèxtil llanera sabadellenca i que han treballat pràcticament en totes les fases del procés de producció -i molt sovint cobrant menys que no pas els homes. Les dones del tèxtil treballaven, entre altres, de teixidores, nuadores, cosidores, ordidores, filadores, passadores, modistes, brodadores, planxadores i bugaderes. |
Historial toponímic
Alcalde MarcetHospital [parcial] (dècada 1850)Alcalde MarcetDones del Tèxtil (20.05.2019)