PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Els tintorers són operaris que tenen per ofici tenyir matèries tèxtils. * * * El carrer dels Tintorers es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona de vials amb noms d'oficis manuals.

Historial toponímic

Espronceda [parcial] (1963-64), polígono
Tintorers (29.1.1986)

Pere Serafí (?, 1505/10 - Barcelona, 1567). Poeta i pintor, anomenat "lo Grec" a causa del seu origen hel·lènic. Documentat a Barcelona des del 1534, queden pocs testimonis de la seva pintura, tan sols els retaules d'Arenys de Munt (1543), encara amb influències gòtiques, i el de Sant Romà de Lloret (1548), i les portes dels orgues de les catedrals de Barcelona i Tarragona (1563). La seva poesia, recollida a "Dos llibres", el 1565, és clarament renaixentista, influïda per Petrarca, Ausiàs March i Joan Boscà. Serafí és el petrarquista més significat del Renaixement català.

Nom de diverses plantes ornamentals cultivades en jardineria, d'espècies i gèneres diferents que en l'aspecte coincideixen força amb el del gènere lillium, que és pròpiament el lliri. * * * El carrer dels Lliris es troba situat al Torrent del Capellà, en una zona amb noms de plantes i flors.

Historial toponímic

Los Lirios (27.5.1970), calle
Lliris (30.10.1985)

Les Escaldes d'Andorra i Engordany són dos pobles d'Andorra units per un pont romànic sobre la Valira d'Encamp. Des del 1978 formen la setena parròquia del Principat d'Andorra, que constitueix un continu urbà amb la població d'Andorra la Vella. La nova parròquia inclou també els barris més propers dels Vilars d'Engordany -que conserva l'església preromànica de Sant Romà-, Engolasters -amb l'església de Sant Miquel, de probable origen preromànic amb un campanar llombard del segle XII-, el Ferrer i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües.

Historial toponímic

Escaldes-Engordany (19.8.1976)

Beatriu, comtessa de Dia (segles XII - XIII). Poetessa provençal.

D'aquest misteriós personatge només sabem que era casada amb Guillem de Peitieus i que Beatriu era un nom clau per dedicar cançons al seu amant Raimbaut IV d'Aurenga. Beatriu de Dia podria amagar la identitat d'Isoarda, filla del comte Isoard de Dia. De la seva obra tan sols ens n'han restat cinc cançons d'amor apassionades, en què no falten els temes recurrents de la infidelitat i la gelosia.


Historial toponímic

Beatriu de Dia (25.10.1995)

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una advocada, escriptora i política, que va defensar dels drets de la dona.

Es va llicenciar en Dret el 1924. Va començar a militar al Partit Republicà Radical el 1929 i, dos anys més tard, va ser elegida al Congrés de Diputats durant la Segona República Espanyola (1931-1933). Com a diputada, va destacar en la defensa dels drets de la dona, va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen i va participar en l'elaboració i defensa de la Llei del Divorci. Va treballar per aconseguir la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona a l'Estat espanyol, com va quedar plasmat en l'article 36 de la Constitució republicana.

Com a escriptora, va publicar, entre altres, els títols El derecho de la mujer en España  (1931), El voto femenino y yo: mi pecado mortal  (1939), El pensamiento vivo de Concepción Arenal  (1943) i Sor Juana Inés de la Cruz  (1944).




Historial toponímic

Antoni Llonch
Antoni Llonch, plaza
Antoni Llonch (30.10.1985)
Clara Campoamor (20.05.2019)

És la capital i la ciutat més poblada d'Albània, amb una població estimada en uns 400.000 habitants. Fundada el 1614 pel general otomà Suleiman Paixà, es va convertir en capital de l'estat el 1920 i és aleshores que començà a experimentar un cert creixement industrial i urbanístic i avui constitueix el principal centre econòmic i cultural d'Albània. El carrer de Tirana es troba al barri de Can Llong, on els vials porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Tirana (28.4.1999)

Pere Santfeliu i Comes (Santa Maria de Barberà, 1853-1924). Propietari de

Can Santfeliu, masia de la partida de Riu-sec.

Va patrocinar la construcció d'escoles a Barberà i va contribuir al manteniment de l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell. Amb el llegat que deixà a l'Hospital del Taulí, el 1925 es va construir el pis dels pavellons de la Clínica, segons els plànols de l'arquitecte municipal Josep Renom. En atenció al donatiu de Pere Santfeliu, es va concedir als veïns de Santa Maria de Barberà el benefici de ser atesos a l'hospital sabadellenc.


Historial toponímic

San Pedro (annexat de Barberà el 1959), pasaje
Pedro Sanfeliu (18.2.1960), pasaje
Pere Santfeliu (30.10.1985)

Condició del qui no està subjecte a cap domini, poder o servitud. Nom proposat pels veïns de la Concòrdia quan s'urbanitzà la plaça després d'una llarga reivindicació veïnal.




Historial toponímic

Llibertat (30.10.1985)

Port dels Pirineus andorrans que tanca a llevant el Circ d'Envalira, d'origen glacial. Situat entre Soldeu i el Pas de la Casa, a 2.409 m d'altitud, és el port de muntanya més alt del Pirineu i l'únic accés a França des d'Andorra.

Historial toponímic

Envalira (29.4.1998)