Tots els articles

Francesc Baygual i Bas (Sabadell, 21 de març de 1899 - Granollers, 15 de juny de 1936). Industrial tèxtil.

Cursà estudis als Escolapis i de molt jove s'incorporà a l'empresa del seu pare, la raó social Baygual i Llonch, en què feien companyia Miquel Baygual Casanovas i Antoni Llonch Roca. Francesc s'ocupà de feines administratives. Més tard, i encarregat dels viatges comercials, recorregué tota la geografia peninsular amb el mostrari a la maleta. El 1921, en retirar-se el seu pare del negoci, Francesc i el seu germà Joan compartiren la gerència amb Antoni Llonch. Durant els anys anteriors a la Guerra Civil l'empresa havia prosperat i projectaren la construcció d'una gran fàbrica en terrenys de Can Feu adquirits al marquès de Montsolís. Acabada de construir el 1936, la fàbrica fou confiscada per la República en esclatar la Guerra Civil i la convertiren en factoria per a la indústria de guerra, on es fabricà tota mena de material bèl·lic; fins i tot s'hi construïren avions, raó per la qual fou coneguda com a Tallers de l'Aviació.

Al marge de la indústria tèxtil, Francesc Baygual destacà dins el món social catòlic de Sabadell. Va ser president de l'Apostolat de l'Oració de la parròquia de Sant Fèlix; membre del consell d'administració de El Siglo Futuro, òrgan de la Comunión Tradicionalista; promotor del Patronato Social Católico de Sabadell i membre del consell d'administració del diari El Correo Catalán.

Al principi de la Guerra Civil, durant el  mes d'agost de 1936, Francesc Baygual va ser detingut i assassinat a la rodalia de Granollers.

En aquesta illa del barri de Covadonga, situada entre els carrers de Quevedo, Brujas, Romeu i Covadonga, es va construir la fàbrica Artèxtil, l'any 1941. Es tracta d'un edifici projectat per l'arquitecte Santiago Casulleras i Forteza, per encàrrec del fabricant Josep Garcia-Planas Cladellas. La xemeneia data del 1945, és obra de l'enginyer Francesc Isard i té una alçada de 48,17 metres. El conjunt està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Era una fàbrica tèxtil llanera que va estar en funcionament fins a l'any 2007. Popularment la fàbrica també es coneixia per Cal Garcia i per Cal Garcia-Planas.

El carrer del Teatre Sant Vicenç és el que va de l'avinguda de l'Onze de Setembre al carrer de Maria de Bell-lloc, al barri de la Creu Alta.

Aquest era un tram del carrer de Montllor i Pujal fins al 2 de maig de 2023, moment en què aquest segment es va segregar i va adoptar el nom que té avui. L'Ajuntament va decidir introduir el nom de carrer del Teatre Sant Vicenç en el nomenclàtor perquè el tram en qüestió no segueix la línia que té la resta de carrer de Montllor i Pujar, perquè des del 2017 aquest segment és de pas exclusiu per a vianants i pel fet que és aquí on hi ha l'entrada principal del Teatre Sant Vicenç des del dia que es va construir, l'any 1955. Aquest canvi de nom va venir propiciat per l'Associació de Veïns de la Creu Alta, que és l'entitat que en va proposar el canvi.

Pere Gomar (Sabadell, segle XIV). Apareix documentat al darrer terç del segle XIV com a teixidor. En aquells temps, els teixidors treballaven per encàrrec dels drapaires, els quals, al seu torn, sotmetien els draps a les operacions d'acabat i els comercialitzaven.