PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Regió del sud-est d'Occitània, fronterera amb la Catalunya Nord, de parla llenguadociana, un dels dialectes occitans. Tolosa, Narbona i Montpeller són les ciutats més rellevants. Durant l'edat mitjana va ser la terra dels càtars, però l'anomenada "Croada contra els albigesos", decretada pel Papa Innocenci III, amb Simó de Montfort com a cap militar, anorreà la civilització occitana i les terres del Llenguadoc van ser annexionades a la Corona francesa.

Historial toponímic

Llenguadoc (29.12.1955), calle
Llenguadoc (30.10.1985)

Embassament de la capçalera del Tajo, a la província de Guadalajara. Inaugurat el 1956, ocupa una superfície de 3.213 ha i té una potència instal·lada de 36.680 kw. Juntament amb el pantà de Buendía, proveeix el transvasament Tajo-Segura. * * * El carrer d'Entrepeñas es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Entrepeñas (9.12.1965), calle
Entrepeñas (30.10.1985)

Nom posat en record de la "Casa del Baró", propera a l'església de Sant Salvador, on els sabadellencs pagaven els censos.

Historial toponímic

Rahona (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c. de
Arrahona (27.5.1939), calle
La Baronía (27.10.1960), calle
Baronia (30.10.1985)

En aquesta plaça hi va haver, del 1887 al 1971, el Vapor de Cal Borni Duc, que va ser el primer dels dos grans vapors del barri de l'Avinguda - Eixample. Borni Duc era el malnom de Francesc Duch Giró, el qual era borni de l'ull esquerre.

Les naus del vapor ocupaven tota l'illa urbana. De l'antic conjunt industrial se n'han reconstruït tres de senceres i una quarta a manera de porxada, que configuren l'actual supermercat. També se n'ha conservat i rehabilitat la xemeneia i se n'han conservat i senyalitzat algunes restes arqueològiques relacionades amb el nucli energètic (caldera, fumeral, màquina de vapor i gasòmetre). L'espai ha guanyat una nova plaça pública. La xemeneia té una alçària de 30,45 metres.

L'antic vapor tenia una caldera amb una força de 70 cavalls i una màquina de vapor de mitjana pressió de 35 cavalls nominals i de sistema de balancí. Les naus, amb cobertes a doble vessant i encavallades de fusta, comptaven amb tota la maquinària necessària: emborradores, repassadores, cardes metxeres, telers de filar i telers de teixir.

L'any 1892 s'hi establí l'empresa Harmel Hermanos, dedicada a la filatura d'estam. El 1908 aquesta societat ja era la propietària del vapor. La societat León Harmel, SA, hereva de l'anterior societat, cessà l'activitat l'any 1971. Aquesta empresa va ser la més important de l'establiment i la que més temps hi estigué funcionant.






Historial toponímic

Infància (05.09.2023)

Ciutat del Vallès Occidental, que comparteix amb Sabadell la capitalitat de la comarca. Terrassa es troba al sud del massís de Sant Llorenç del Munt damunt una plana força ondulada entre les rieres de les Arenes i de Palau. L'origen de Terrassa cal cercar-lo en l'Egara romana, prop del torrent de Vallaparadís i a tocar del poblat ibèric d'Egosa. Egara va arribar a la màxima esplendor al segle V amb la creació de la diòcesi, que va comportar la construcció del conjunt visigòtic de Sant Pere, i es va mantenir fins al segle VIII quan amb la invasió sarraïna la població es traslladà a la veïna vila de Terrassa, a redós del castell.



Durant el segle XIX, Terrassa va esdevenir una ciutat industrial tèxtil amb la introducció del vapor, la màquina de filar, el teler jacquard i d'altres innovacions tècniques, juntament amb la construcció de la carretera de Barcelona i la inauguració del Ferrocarril del Nord que l'apropava al port barceloní. D'aquesta època i de principis del segle passat, Terrassa ha sabut preservar un esplèndid llegat arquitectònic modernista, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover; la masia Freixa; la casa Alegre de Sagrera; la Casa de la Ciutat; l'Escola Industrial o el Parc de Desinfecció, i una trentena llarga d'habitatges i comerços, que mantenen la identitat i el caràcter de la ciutat.



El 1837 es va començar a parlar de fer la carretera de Barcelona a Terrassa, però fortes discrepàncies en el traçat van endarrerir-ne la construcció. La carretera arribà a Sabadell el 1847 i no s'acabà del tot fins al cap de cinc anys. Amb la nova carretera i el ferrocarril que l'unien a Barcelona, Terrassa va iniciar un període de creixença econòmica sense precedents.


Historial toponímic

Montcada a Terrassa (1852)
Hostafranchs (1860) [parcial], c. de
Viver (1885) [parcial], c. de
San José (1895) [parcial], c.
Tarrasa (1904) [annexada de St. Pere de Terrassa]
Terrassa (30.10.1985)

Pere d'Om (Sabadell, segle XIV). Apareix documentat el 1354 com a propietari d'un molí draper a l'Horta Major, un dels primers molins dedicats exclusivament a la draperia, especialment al batanatge per a l'acabat de les peces. El molí de Pere d'Om, el 1339 havia estat propietat dels Botet, però no sabem si aleshores ja tenia aquesta exclusivitat tèxtil.

Historial toponímic

Pere D'Om (9.12.1965), calle
Pere d'Om (30.10.1985)

Arbre de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de fulles asimètriques lanceolades, fruits negres comestibles i flors blanquinoses. * * * La plaça dels Lledoners es troba situada a Can Deu, barri en què els carrers porten noms d'arbres i arbusts.

Historial toponímic

Lledoners / Almezos (8.10.1970)
Lledoners (30.10.1985)

Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 12 de març de 1942). Músic, compositor i pedagog.

Va escriure òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts i una Missa de rèquiem, però sobretot és conegut per les sardanes corals, com La santa espina (amb lletra d'Àngel Guimerà), Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà (amb lletra de Joan Maragall). La seva obra s'adscriu a l'estètica neoromàntica al nacionalisme musical català.

Compositor prolífic, va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, com també 56 sardanes per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor.


Historial toponímic

Enric Morera (30.10.1985)

Ciutat i capital de Catalunya.

Historial toponímic

Barcelona (1925), pl. de
Barcelona (27.5.1939), plaza de
Barcelona (30.10.1985)

En aquest indret hi va haver un conjunt industrial conegut tradicionalment amb el nom de la Farinera. Es tracta del primer vapor fariner de Sabadell i estava molt ben situat: ben a la vora de l'estació de tren i prop del riu Ripoll, on hi havia els antics molins fariners hidràulics.

L'any 1877, es va començar a bastir en aquest emplaçament un edifici amb diferents plantes i soterranis, obra promoguda pels propietaris Pere Manich i Gabriel Romeu i projectada pels mestres d'obra Francesc Renom Romeu i Josep Antoni Obradors Poch. El 1912 es va abandonar la força de vapor i hi va entrar una nova font d'energia: l'electricitat. El 1917, Bartolomé Guasch Pla passà a ser-ne el propietari i a dedicar tot l'edifici a la indústria tèxtil, de manera que s'hi acabà la producció farinera. Més endavant, a la dècada dels anys 1970, l'empresa Lanifil, SA llogà la part sud del conjunt industrial, mentre que del 1980 al 2007, amb l'ensulsiada del tèxtil, part de l'espai es va dedicar a seu del centre d'estudis Vidal i Barraquer.


Historial toponímic

Farinera (26.2.2024)