Tots els articles
| Pantà construït el 1935 al congost de Terradets, per on la Noguera Pallaresa s'obre pas a través del Montsec, entre la conca de Tremp, al Pallars Jussà, i la vall d'Àger, a la Noguera. Pel congost de Terradets, hi passa el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur i la carretera de Lleida a Esterri d'Àneu engorjada entre parets de més de 300 m d'alçària. El carrer de Terradets es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i embassaments. |
Historial toponímic
Terradets ( 9.12.1965), calleTerradets (30.10.1985)
| Estany del municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes. Es troba situat a la Ribera de Sant Nicolau, a 1.617 m d'altitud. Format per un gran despreniment que va barrar el pas de l'aigua, és l'únic estany de la vall que no té un origen glacial. * * * El carrer de la Llebreta és al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Llebreta (24.11.1955), calleLlebreta (30.10.1985)
| Josep Playà i Suñer. Vegeu el carrer de l'Enginyer Playà. |
Historial toponímic
Enginyer Playà (1987)
| Ciutat i capital de Catalunya. La carretera de Barcelona a Terrassa, que passa per Sabadell, s'acabà de construir a mitjan segle XIX.
|
Historial toponímic
Barcelona a Terrassa (1852)Cruz (sector Creu de Barberà. 1959), avenida de laBarcelona (sector Creu de Barberà.18.2.1960)Barcelona (30.10.1985)
Ramon Berenguer IV (?, aprox. 1113 - Borgo San Dalmazzo,1162) va ser comte de Barcelona. Va jugar un paper fonamental en l'expansió territorial catalana i va participar en la conquesta de terres musulmanes. El seu casament amb Peronella va unir els comtats de Barcelona i Aragó. Va contribuir a l'auge de la ciutat de Barcelona. Aquest carrer es va incorporar a Sabadell l'any 1959, de resultes de l'agregació del barri de la Creu de Barberà. De fet, és compartit entre els dos termes municipals: d'una banda és Sabadell i de l'altra, Barberà del Vallès. A Barberà el nom era "calle de Ramón Berenguer"; ben aviat, a Sabadell es va passar a dir "calle del Conde Ramón Berenguer" i, l'any 1985, "carrer del Comte Ramon Berenguer". |
| El nom de les Termes s'originà en les fites que marcaven els límits territorials de Sabadell i Barberà, col·locades el 1610 per pèrits d'ambdues poblacions, dos per part dels Pinós, senyors de Barberà, i dos nomenats pel Consell de Sabadell. Amb el temps, aquestes fites o pedres de terme acabaren donant nom a l'indret, que fou conegut com a les Termes. La plaça de les Termes és el centre del barri, format per set grups d'habitatges anomenats illes, que al principi dels anys 60 va construir l'empresa VISASA per encàrrec del Gremi de Fabricants Tèxtils, amb la intenció d'allotjar-hi els seus treballadors. |
Historial toponímic
Termes (9.12.1965), plaza de lasTermes (30.10.1985)
José María de Pereda y Sánchez Porrúa (Polanco, 6 de febrer de 1833 - Santander, 1 de març de 1906). Escriptor castellà. Va ser diputat carlí, el 1873, i membre de la Real Academia Española, el 1897. Iniciat en la literatura dins el realisme, començà escrivint breus quadres de costums com Escenas montañesas (1864), Tipos y paisajes (1871). A part d'un primer intent poc afortunat de novel·la ideològica, la seva gran creació és la novel·la regional sobre el paisatge, l'ambient, els tipus i els costums de la seva terra. Destaquen Sotileza (1885), en què retrata la vida dels pescadors cantàbrics, i Peñas arriba (1895), una visió dels habitants de la muntanya santanderina. |
Historial toponímic
Pereda (9.12.1965), callePereda (30.10.1985)
| La fàbrica de la Llanera es va començar a construir el 1915 arran de la carretera de Castellar, just abans de la baixada que enfilava el pont sobre el Ripoll. La va construir la Asociación de Ganaderos del Reino per proveir directament les fàbriques de filats i teixits que es concentraven a Sabadell i Terrassa. La fàbrica treballava amb la llana dels seus associats ramaders, la triava, la rentava i la venia. Entre els principals accionistes de La Lanera Española, SA, hi havia el rei Alfons de Borbó, la mateixa Asociación de Ganaderos, la SA Marcet i Joan Saus, el propietari de Ca n'Oriac que havia cedit els terrenys. L'empresa va plegar a la dècada dels seixanta i el 1971 la va adquirir el grup Casanovas. |
Historial toponímic
La Lanera (29.12.1955), calleLlanera (30.10.1985)
| Josep Playà Suñer (Manresa, 1860 - Barcelona, 1924). Enginyer dels Ferrocarrils de Catalunya, que van arribar a Sabadell el 1922. Playà va rebre l'encàrrec de la Barcelona Tractions, Light and Power Company, la companyia canadenca que havia electrificat la indústria catalana, de projectar l'arribada del tren a Sabadell. Playà va traçar el trajecte fins a la Rambla per damunt del carrer de l'Horta Novella, però davant la protesta dels federals, la companyia va haver de modificar el projecte i va construir el túnel que s'inaugurà el setembre de 1925. Playà és autor també d'altres obres d'enginyeria, entre les quals, seguint les tendències que havia marcat Gustave Eiffel, el pont per a vianants, construït el 1909, a l'estació de Centelles sobre la línia de Barcelona a Puigcerdà. |
Historial toponímic
Ingeniero Playá (1925), c.Ingeniero Playá (27.5.1939), calleEnginyer Playà (30.10.1985)