Tots els articles
| Ciutat d'Andalusia, a la província de Jaén, on el 1808 les tropes andaluses reunides per les juntes de defensa de Granada i Sevilla varen derrotar l'exèrcit de Napoleó. Va ser la primera derrota a camp obert soferta pels exèrcits napoleònics, que tingué un gran ressò a tot Europa. Durant la batalla van fer presos uns 9.000 soldats francesos, que foren deportats a l'illa de Cabrera, un captiveri que durà cinc anys durant els quals la fam i la set van delmar la tropa fins a reduir-la a una tercera part. |
Historial toponímic
Ponentcalle Poniente (27.5.1939)Bailén (27.10.1960), calleBailèn (30.10.1985)
| Volcà de l'illa de Tenerife, a les Canàries, que amb 3.718 m d'altitud és el pic més alt de l'Estat espanyol. Els guanxes, habitants de l'illa abans de la colonització castellana, l'anomenaven "Echeyde", que significa "infern". El carrer del Teide es troba al barri del Torrent del Capellà, en una zona de carrers amb noms de muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Teide (29.12.1955), calleTeide (30.10.1985)
| Els Rasos de Peguera són constituïts per un plec anticlinal de les serres prepirinenques que s'eleva al nord-oest de Berga i forma unes quantes ondulacions, ascendents de sud a nord i descendents cap a les valls del Llobregat. El plec més enlairat és el dels Rasos de Dalt, als vessants de la muntanya de Salabada, coronada pel pic del Pedró, de 2.067 m. L'inici de l'esquí a Catalunya va ser el 1908 als Rasos de Peguera, quan un grup de socis del Centre Excursionista de Catalunya hi va anar a practicar per primera vegada l'esport de la neu. El 1932, el Centre Excursionista Montserrat hi va impulsar la construcció del Xalet-Refugi dels Rasos, que s'inaugurà l'any següent. |
Historial toponímic
Peguera (29.12.1955), callePeguera (30.10.1985)
| Francisco Serrano y Domínguez, duc de la Torre (Isla de León, Cadis, 17 de desembre de 1810 - Madrid, 25 de novembre de 1885). Militar i polític liberal espanyol. Cap de la Unión Liberal, el 1867, es va sumar a les conspiracions antidinàstiques de progressistes i demòcrates, i el 1868 va participar decisivament en la Revolució de Setembre que va destronar Isabel II. Va ser nomenat president del govern provisional (1868-69). Fou el darrer president de la Primera República Espanyola. El carrer s'inicià a mitjan segle XIX com a passeig d'Isabel II. La Revolució de Setembre, però, el desdoblà en passeig de la Revolució i carrer de Latorre. Popularment fou conegut com a Rambleta des que el 1897 l'Ajuntament el transformà en passeig arbrat. |
Historial toponímic
Isabel II (meitat de segle XIX)Revolució (1868, a una banda de la via)Latorre (4.10.1868, a l'altra banda de la via)Rambleta (nom popular des de 1897)Pau Iglesias (6.1.1937)Latorre (27.5.1939), calleLatorre (30.10.1985)
Albert Einstein (Ulm, 14 de març de 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril de 1955). Físic alemany. Va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà. El 1916 publicà la famosa teoria de la relativitat i el 1921 rebé el Premi Nobel de Física pel seu treball sobre l'efecte fotoelèctric. És una de les figures més representatives del progrés científic del segle XX. |
Historial toponímic
Einstein (25.3.1987)
| Comarca situada a la Depressió Central Catalana, amb capitalitat a Manresa. La Serralada Prelitoral, amb Montserrat i Sant Llorenç del Munt, separa pel sud-est el Bages del Vallès. A llevant la comarca limita amb l'altiplà del Moianès, al nord amb el Berguedà i les terres altes del Lluçanès i a ponent amb la Segarra. La comarca és travessada de nord a sud pel riu Llobregat que té dos afluents importants, la riera Gavarresa i, sobretot, el Cardener. Ja des del segle XI destacà la ciutat de Manresa com a centre de comunicacions, especialment cap al Pirineu, l'antic camí ral que passant per Sabadell -encara conservat a la toponímia urbana-, el Bages i el Berguedà comunicava Barcelona amb l'alta muntanya catalana. Al llarg del segle XIX, mogudes per la força hidràulica, van anar apareixent fàbriques a la riba del Llobregat -Sallent, Sant Vicenç de Castellet i Monistrol- i del Cardener -Cardona, Súria i Manresa-, a prop dels pobles, i les nombroses colònies fabrils. * * * El carrer del Bages es troba a Ca n'Oriac, en una zona de vials amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Bages (30.10.1985)
| Camp propietat del Comú, a la partida de terres del Taulí, situat aproximadament a l'actual encreuament dels carrers de Vilarrúbias i de Bofí, que a principis de segle XIX acollí el cementiri de la vila. El 17 de novembre de 1974 s'inaugurà una remodelació de la plaça, amb el monòlit d'homenatge a Ferran Casablancas. |
Historial toponímic
Taulí (1925), pl. delTaulí (27.5.1939), plaza delTaulí (30.10.1985)
| Placeta formada quan amb la construcció d'un bloc de pisos a l'encreuament dels carrers del Pedregar i de la Borriana, la línia de façana d'aquest darrer va recular uns metres i va delimitar una petita plaça a ponent de la Casa Duran, que des de 1966 s'anomenà placeta del Pedregar. |
Historial toponímic
Pedregarplaceta del Pedregar (22.12.1966)
| Batalla de Las Navas de Tolosa, prop de La Carolina a la província de Jaén, que tingué lloc el 16 de juliol de 1212 entre l'exèrcit del califa almohade Muhammad al-Nasir i una coalició de reis peninsulars -Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç VII de Navarra-, cavallers hispanocristians i croats occitans, que van resultar vencedors. Una setmana després de la batalla, les forces de Pere I es van apoderar d'Úbeda, fet que li donà un gran prestigi. |
Historial toponímic
Las Navas (21.11.1955)Las Navas (30.10.1985)
| Antiga ciutat romana, originària de Terrassa. Segurament fou precedida per un poblat ibèric, del qual deriva el nom. |
Historial toponímic
Egara (24.11.1955), avenidaEgara (30.10.1985)