Tots els articles
| Ciutat de la Baixa Àustria, situada al sud dels boscos de Viena. És una ciutat balneària, amb una llarga tradició vinícola i un considerable centre tèxtil i de la moda. * * * El carrer de Bad Vöslau es troba al barri de Nostra Llar, en què els vials porten noms de ciutats relacionades amb la indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Bad Voslau (24.11.1955), calleBad Vöslau (30.10.1985)
| El 1898, la Junta de l'Hospital i Casa de Beneficència, davant la necessitat de més espai per a aïllar els malalts contagiosos i per a atendre operacions quirúrgiques va acordar la construcció d'un nou hospital. L'acord va començar a prendre forma quan el 1901 Josep Cirera i Sampere va donar dues quarteres de terra al paratge que anomenaven el Taulí i la Junta hi va comprar algunes parcel·les més per al pavelló d'infecciosos. El 1902 s'enllestí el cos central de l'hospital del Taulí i l'abril de l'any següent s'acabaren les obres dels dos pavellons restants. Amb la compra de noves parcel·les, gràcies a l'herència del canonge Joncar, es va completar l'actual recinte hospitalari anomenat parc del Taulí, que els sabadellencs des de primers de segle havien conegut com "Els Eucaliptus", tot i que oficialment s'anomenava "Clínica de Ntra. Sra. de la Salud". |
Historial toponímic
Els Eucaliptus (primers segle XX) [nom popular]Taulí (1986)
| Carrer format al segle XIII, en allargar-se la vila cap a migdia, com a carrer d'en Sa Joura, per Jaume Sa Joura, un dels primers propietaris que hi bastí casa. La construcció de la casa Duran, a finals del segle XVI, per iniciativa de Feliu Duran, amb façana al Pedregar, donava un toc senyorial al carrer i avui constitueix un dels edificis nobles més antics de la ciutat. Del carrer del Pedregar sortia el camí que anava a l'horta del Pedregar, documentada des del segle XIV, que modernament és coneguda com a horta d'en Romau i es troba al peu de Torre-romeu. |
Historial toponímic
Sa Joura (segle XIII)Granollers (segle XIV)Pedregar Baix (segle XVIII)Hostal d'en Ferrer (6.1.1937)Baja Pedregar (27.5.1939), callePedregar (27.10.1960), callePedregar (30.10.1985)
Mariano José de Larra y Sánchez Castro (Madrid, 24 de març de 1809 - 13 de febrer de 1837). Crític i escriptor castellà. Publicà articles a diversos diaris amb el pseudònim de Fígaro, articles lúcids i crítics sobre política, literatura, teatre i costums, en un castellà considerat modèlic, que van ser recollits en volum a Colección de artículos dramáticos, literarios, políticos y de costumbres. La Generació del 98 el prengué com a model i precursor. |
Historial toponímic
Larra (plànol Can Rull 1926), calleLarra (30.10.1985)
Eduard Brossa i Trullàs (Sabadell, 13 d'octubre de 1848 - 15 d'octubre de 1924). Cartògraf. Nascut accidentalment a Sant Andreu de Palomar, fou empadronat a Sabadell, a la casa paterna del carrer de la Borriana. Als 14 anys començà d'aprenent de dibuixant litògraf a la casa Tarragó de Barcelona i als vespres anava a Llotja. Quatre anys després entrà a l'editorial d'Esteve Paluzie, on es dedicà plenament a la cartografia, i més tard va ser dibuixant gravador de la casa Henrich i Companyia. El 1883 publicà el seu primer mapa de Catalunya i tot seguit, amb el geòleg Jaume Almera, van confeccionar el Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona, del qual Brossa va fer la topografia i tots els processos litogràfics i de tiratge dels cinc fulls publicats; el sisè full, tot i que Brossa hi continuà treballant, no s'arribà a publicar mai. Va ser un treball pioner. Sense mitjans tecnològics, fruit del treball de camp amb la brúixola i el baròmetre, el mapa a gran escala recollia amb molt de detall la geologia, les corbes de nivell, la hidrografia, els camins i fins i tot molts topònims menors de la zona. El 1904, Brossa va presentar una nova edició totalment refeta del mapa de Catalunya, que assolí diverses edicions i va ser el millor mapa del nostre país durant molt de temps. Durant la dictadura de Primo de Rivera, l'ajuntament presidit per Esteve M. Relat va donar el nom d'Eduard Brossa a un carrer de la Creu Alta. Però el 1939, en confondre Eduard Brossa per l'escriptor anarquista Jaume Brossa, l'ajuntament va substituir el nom de l'il·lustre cartògraf pel d'Alto de León, en record d'un episodi de la Guerra Civil esdevingut en aquest port del Guadarrama. No va ser fins al febrer de 1960 que l'ajuntament de Josep M. Marcet va restituir el nom d'Eduard Brossa a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Verdaguer (annexat de Barberà el 19.2.1959), calleEduardo Brossa (18.2.1960), calleEduard Brossa (30.10.1985)
| Nom amb què és conegut Francesc Macià i Ambert (Roda de Ter, 28 de maig de 1658 - Vic, 2 de novembre de 1713), polític austriacista i guerriller de la Guerra de Successió contra Felip V de Castella. Bac de Roda va ser penjat sense procés pels borbònics, per la qual cosa la seva personalitat aviat adquirí un gran ressò popular. |
Historial toponímic
Bach de Roda (1925), c.Bach de Roda (27.5.1939), calleBac de Roda (30.10.1985)
| Partida de terres que a principis del segle XIX acollí el cementiri de la vila. |
Historial toponímic
Taulí (annexat amb la Creu Alta el 1904), c. delTaulí (27.5.1939), calleTaulí (30.10.1985)
| El massís del Pedraforca es troba situat a la comarca del Berguedà, entre els municipis de Gósol i Saldes. Té una forma molt peculiar, constituït per dues carenes paral·leles, els Pollegons, unides per un coll, l'Enforcadura. El Pollegó Superior fa 2.497 m i el Pollegó Inferior 2.436, mentre que l'Enforcadura, amb una tartera a cada vessant, se situa a 2.348 m. El Pedraforca forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró des de 1983, prèviament, però, ja havia estat protegit amb la declaració de Paratge Natural d'Interès Nacional. * * * El carrer del Pedraforca es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de muntanyes. |
Historial toponímic
Pedraforca (29.12.1955), callePedraforca (30.10.1985)
| Estany de l'Alta Cerdanya d'origen glacial, situat a 2.154 m d'altitud, al vessant nord-occidental del massís del Carlit. L'estany va ser engrandit amb una resclosa de 45 m d'alt, que aporta aigües a la capçalera de l'Arieja per moure dues centrals hidroelèctriques. * * * El carrer de Lanós es troba situat a Torre-romeu, en una zona de vials amb noms de llacs, estanys i pantans. |
Historial toponímic
Lanós (24.11.1955), calleLanós (30.10.1985)
| Ciutat i capital d'Escòcia, anomenada Dúnedin en gaèlic. La ciutat va créixer al voltant del turó de Castle Rock i va es expandir cap a mar per l'est, on hi ha el port de Leith i l'àrea residencial de Portobello, i a l'interior cap als Braid Hills. La ciutat prengué el nom d'Edwinsburg al segle VII pel rei Edwin de Northumberland i fou conquerida pels escots sota el regnat de Kenneth II. Des del final del segle XI va ser la residència dels reis d'Escòcia i el 1437 es convertí en la capital en substitució de Perth. Ocupada per Cromwell el 1650 i acatada l'acta d'unió el 1707, inicià una llarga etapa de decadència i es veié superada pel gran nucli industrial de Glasgow al segle XIX. Tot i així, conservà la capitalitat d'Escòcia. * * * El carrer d'Edimburg es troba a Can Llong, barri en què totes les vies urbanes porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Edimburg (24.9.1997)