PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Arbre de la família de les pinàcies (Albies alba), de forma piramidal, branques horitzontals i pinyes ovoides.



Nom popular, aprovat a proposta dels veïns, que havien plantat avets a la

plaça.


Historial toponímic

Avets (25.10.1995)

Municipi del Tarragonès situat a la riba mediterrània, al marge esquerre de la desembocadura del Francolí. És una ciutat amb una llarga tradició històrica i cultural. Tarragona és fruit de la conquesta romana del 218 aC i s'origina en un petit assentament entre el port i un petit poblat ibèric anomenat Kesse. La victòria romana sobre els cartaginesos i la incorporació d'Hispania a la República van accelerar el procés de consolidació de la ciutat, que amb Cèsar assolí el títol de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraconensis i ben aviat li fou concedida la capitalitat de la Hispania Citerior. El moment de màxima esplendor li arribà al segle II dC amb la construcció de l'amfiteatre. Avui encara es conserven les restes de l'amfiteatre, del circ i bona part de les muralles ciclòpies. Prop de la ciutat hi ha l'aqüeducte de Tarraco, popularment anomenat Pont del Diable; la Torre dels Escipions, sepulcre on no consta que hi fos enterrat cap Escipió, i l'Arc de Berà, que marcava l'entrada a la ciutat per la Via Augusta. El conjunt arquitectònic de Tarragona va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000.

Historial toponímic

Tarragona (29.12.1955), calle
Tarragona (30.10.1985)

Nom imposat en memòria de la pau de Bergara, del 1839, que posava fi a la Primera Guerra Carlina. Popularment s'anomenava "carrer de les Passes", catalanització fonètica del "Paces" que figurava a les plaques escrites amb el castellà administratiu de l'època.

Historial toponímic

Paces (1841), c. de las
Paces (27.5.1939), calle
Passes (popularment)
Paus (30.10.1985)

Illa nord-occidental de l'arxipèlag de les Canàries, situada 70 km al nord de Hierro i 85 a l'oest de Tenerife. Té una superfície de 708 km2 i el punt més elevat és el Roque de los Muchachos, de 2.426 m. Destaca pel gran sistema volcànic que comprèn el cràter de la Caldera de Taburiente, de 10 km de diàmetre, declarada parc nacional el 1954, i el Teneguia, l'última erupció del qual data de 1971. El 2002 la Unesco va declarar l'illa Reserva de la Biosfera de La Palma. Els primers habitants de l'illa, que l'anomenaven Benahoare, eren els benahoarites, aurites o awares i procedien de tribus berbers del nord-oest del continent africà. Eren pastors de cabres, porcs i ovelles, i recol·lectors de fruita i arrels, amb les quals fabricaven el "gofio", una farina d'arrels de falguera torrades i mòltes. * * * El carrer de La Palma es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb predomini de noms d'illes.

Historial toponímic

La Palma (24.11.1955), calle
La Palma (30.10.1985)

Edgardo Ricetti (La Plata, Argentina, 1901-1984). Pedagog anarquista. Arribà a Sabadell el 1927 on, molt influït per Ferrer i Guàrdia, va dirigir durant dotze anys l"Instituto Pedagógico Cultura y Solidaridad", que es feia seus els ideals de l'Escola Integral o Nova: una escola laica, antimilitarista i anticapitalista, i la identificació humana amb la natura, com a base per a una societat futura més justa i igualitària. Durant la Guerra Civil va ser cap de la FAI, president de la Federació Local de Grups Anarquistes i inspector de la Federació d'Escoles Racionalistes i de les Colònies Llibertàries.

Historial toponímic

Edgardo Ricetti (30.10.1985)

Antoni de P. Avellaneda i Manaut (Sabadell, 27 de maig de 1895 - 27 d'octubre de 1952). Teòric tèxtil i funcionari municipal.

De molt jove ingressà a l'Acadèmia Catòlica i col·laborà en els butlletins Joventut i l'Amic dels Lluïsos. El 1916 formà part de la redacció de la Fulla Salau, amb Francesc Trabal i Lluís Parcerisa -futurs components de la Colla de Sabadell-, i va escriure en diverses publicacions ciutadanes, com el Diari de Sabadell i l'Almanac de les Arts de 1924 i 1925. L'any 1922 entrà com a oficial a la secció de governació de l'Ajuntament, dissenyà la bandera de la ciutat i col·laborà en la fundació de l'Escola d'Orientació Professional i en el Consultori Municipal de Maternologia i Puericultura que fomentava els parts a les clíniques, de manera que el 1935 Sabadell havia assolit un dels índexs de mortalitat infantil més baixos d'Europa. Va ser membre de la Fundació Bosch i Cardellach i soci fundador de l'Aero Club Sabadell i de Ràdio Club Sabadell. Al final de la guerra es reincorporà a l'Ajuntament com a cap de secció d'Acció Social, des d'on ajudà la gent sense feina vinguda d'altres indrets de l'Estat.


Historial toponímic

Vicenç Moliner (meitat segle XIX)
Padilla (1.9.1855)
Avellaneda (27.10.1960), calle
Avellaneda (30.10.1985)

Ciutat de Finlàndia. És la segona ciutat industrial del país, amb una gran indústria tèxtil -la més important dels països nòrdics- i paperera, que els últims anys han anat sent desplaçades per les noves indústries de les telecomunicacions i les tecnologies de la informació. És també un centre productor d'energia hidroelèctrica, aprofitant el desnivell entre els dos llacs de la ciutat. Carrer situat al barri de Nostra Llar, zona de vials amb noms de ciutats amb indústria tèxtil.

Historial toponímic

Tampere (24.11.1955), calle
Tampere (30.10.1985)

Pau Vila i Dinarès (Sabadell, 29 de juny de 1881 - Barcelona, 16 d'agost de 1980). Pedagog i geògraf.

De família de teixidors, va deixar els estudis per seguir l'ofici familiar, però el 1905, agullonat per la vocació pedagògica, i en contacte amb Ferrer i Guàrdia, va fundar l'Escola Horaciana. Aviat el seu caràcter inquiet el va dur a Ginebra, on el 1912 es diplomà a l'École des Sciences de l'Éducation; allà va descobrir l'escola geogràfica francesa de P. Vidal de la Branche i J. Brunhes, que el decantà decisivament cap a la geografia. El 1918 va ensenyar geografia als Estudis Normals de la Mancomunitat i el 1923 anà a Grenoble, a l'Institut de Géographie Alpine, a consolidar la seva formació científica.

A partir de 1926 s'orientà cap a l'àmbit comarcal i publicà obres com La Cerdanya, Les marques de Ponent, Comarca del Vallès i, sobretot, el Resum de geografia de Catalunya. Fruit de la col·laboració amb la Generalitat va ser la seva obra cabdal, La divisió territorial de Catalunya, publicada entre 1932 i 1937. Al final de la Guerra Civil s'exilià a Bogotà, on va ser professor de l'Escuela Normal Superior, però el 1946 va ser reclamat per l'administració veneçolana perquè fundés el departament de geografia i història de l'Instituto Pedagógico de Caracas. A Veneçuela, hi va viure molts anys, fins que, jubilat, va tornar a Catalunya el 1965, i encara va encetar una nova etapa centrada en la geografia urbana de Barcelona. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1976 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.


Historial toponímic

Sur, ronda
Pau Vila (26.5.1977)

Editorial creada per la Colla de Sabadell, la tardor de 1924, al Marquet de les Roques, una masia fortificada d'estil modernista, propietat dels Oliver, en un sopar fundacional en què es varen reunir els joves de la Colla, Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal, amb els poetes Josep Carner, Guerau de Liost i Carles Riba, que avalaren la iniciativa. La Mirada es va estrenar el 1925 amb "L'any que ve", llibre d'acudits d'aparença gratuïta, amb il·lustracions deliberadament infantilitzants i maldestres, que revelava l'humor provocatiu que practicà el grup sabadellenc. El llibre va constituir un veritable escàndol i fins i tot algun diari va prohibir als redactors de parlar-ne. En la resta de títols editats, La Mirada apostava pels joves de la segona generació noucentista, al costat de les plomes més prestigioses del país que havien apadrinat la iniciativa editorial. Els divuit títols apareguts van ser impresos, amb el bon gust que l'acreditava, a l'obrador de Joan Sallent, sobre la maqueta i amb el logotip de Ricard Marlet.

Historial toponímic

Mirada (25.3.1987)

Riu del NE de la Península Ibèrica, el més cabalós de Catalunya, després de rebre les aigües del Cinca i el Segre. Ronda situada al barri de Torre-romeu, en una zona de carrers amb noms de rius.

Historial toponímic

Ebro (24.11.1955), ronda
Ebre (30.10.1939)