PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Ausiàs Marc (Gandia?, 1397 - València, 3 de març de 1459). Poeta valencià.

Conreà poesia de tema amorós, lluny de l'estil trobadoresc, que tingué una gran repercussió sobre la lírica castellana dels segles XVI i XVII.

Ordenat cavaller, participà en la vida militar de la corona al servei d'Alfons el Magnànim, a les campanyes de Còrsega i Sardenya, i del nord d'Àfrica.




Historial toponímic

Ausiàs March (últim quart del segle XIX)
Ausias March (27.5.1939), calle
Ausiàs Marc (30.10.1985)

Francesc de Tamarit i de Rifà (Barcelona, segle XVII). Polític, membre del Consell de Cent, el 1638 va ser escollit diputat militar de la Generalitat. El 1640 va ser empresonat per no oposar-se a la resistència de la població catalana a sostenir l'exèrcit reial, però el 22 de maig cinc-cents pagesos revoltats contra l'allotjament de tropes entraren a Barcelona i alliberaren Tamarit, la revolta culminà el 7 de juny amb el Corpus de Sang. Aquests fets provocaren la ruptura amb el comte-duc d'Olivares i la formació d'un consell de guerra per fer front a l'amenaça castellana. Proclamada la República Catalana per Pau Claris, president de la Generalitat, l'exèrcit català amb l'ajut de les tropes franceses va assolir la victòria el 26 de gener de 1641 a la batalla de Montjuïc. Tamarit va ser un dels principals artífexs d'aquesta victòria.

Historial toponímic

Tamarit, c. de
Tamarit (27.5.1939), calle
Tamarit (30.10.1985)

Pau Trullà i Burrut (Sant Vicenç de Calders, 1890 - Sabadell, 1971). Pagès de Sant Vicenç de Calders, al municipi del Vendrell, que el 1938, en plena Guerra Civil, va venir amb tota la família a refugiar-se a casa d'uns parents de la Creu Alta i aviat es va establir a Ca n'Oriac, quan al futur barri hi havia només algunes cases de pagès i extensos camps de secà. Trullà es dedicà a cultivar les escasses quarteres d'ametllers que anaven de l'actual ronda de Collsalarca fins al torrent del Capellà. A poc a poc van anar arribant nous veïns al barri provinents de les terres més pobres de l'Estat espanyol. La casa de Pau Trullà va ser un referent per als nouvinguts a un incipient barri mancat del mínim servei que el fes habitable, els oferí aigua del pou i cobert i els ajudà en tot el que estava les seves mans.

Historial toponímic

Pau Trullà (30.10.1985)

Els laietans eren un poble ibèric preromà, documentat des del segle II aC en fonts grecoromanes, que s'havia establert al Vallès, al Maresme, al Barcelonès i al Baix Llobregat, amb capital a la mítica ciutat de Laie.

Historial toponímic

Laietana (1925), pl.
Layetana, plaza
Laietana (30.10.1985)

Riu més cabalós de Catalunya, que històricament ha estat un obstacle natural a les comunicacions amb la Península. Passatge del barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius.

Historial toponímic

Ebro (9.12.1965), pasaje
Ebre (30.10.1985)

Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 29 d'octubre de 1899 - Berga, 3 de setembre de 1974). Escriptora.

En acabar l'escola a Girona volia dedicar-se a la literatura, però, davant la negativa del seu pare, l'escriptor Prudenci Bertrana, s'inicià en l'aprenentatge de la música a Barcelona. El 1923 se n'anà a Ginebra per continuar els estudis musicals. Hi va sobreviure tocant en hotels dels Alps i fins i tot arribà a crear una jazz band formada exclusivament per dones. Casada amb l'enginyer Denis Chauffat, el 1926 decidiren anar-se'n a viure a Tahití. D'aquella experiència en van sortir els reportatges que enviava a la revista D'Ací i d'Allà i el primer llibre, Paradisos oceànics. Retornada a Catalunya el 1930, continuà escrivint, fent conferències i col·laborant a Mirador, La Humanitat i a diverses publicacions. A quatre mans amb el seu pare, van escriure L'illa perduda, novel·la d'aventures amb elements propis del romanticisme. El 1935 se n'anà tota sola al Marroc per conèixer, deia, l'ànima de la dona musulmana. Fruit del viatge és El Marroc sensual i fanàtic. En esclatar la guerra torna a Barcelona i participa en la vida pública i en medis culturals i literaris afins a la República. És redactora en cap de Companya, la revista femenina del PSUC, en què col·laboren Mercè Rodoreda, Anna Murià, Carme Montoriol i M. Teresa Vernet. El 1938 emprèn el camí de l'exili, a Suïssa, i hi sobreviu amb tota mena de feines fins que aconsegueix col·laborar en la premsa i en la ràdio a Ginebra i a Lausana. L'experiència bèl·lica i la postguerra europea són recollides a les novel·les Camins de somni, Tres presoners i Entre dos silencis.

Retornada a Catalunya el 1949, escriu una biografia del seu pare, Una vida, i les pròpies memòries en dos volums, Memòries fins a 1935 i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya, que va aparèixer pòstumament. Bertrana, esperit inquiet, va ser una personalitat insòlita en la literatura catalana del seu temps, pel seu esperit d'aventura i el caràcter cosmopolita, i per una visió del món que l'allunyava de l'encarcarada moral imperant a l'època.


Historial toponímic

Aurora Bertrana (29.4.1998)

Sobrenom amb què eren coneguts els habitants de la Creu Alta. Sembla que el nom s'originà en les carnisseries que, juntament amb altres comerços de queviures, tavernes i hostals, s'havien instal·lat just passada la frontera del terme per escatimar el pagament dels arbitris sabadellencs, ja que la Creu Alta pertanyia al municipi de Sant Pere de Terrassa, que carregava a aquests productes uns impostos molt més reduïts. És, doncs, el comerç de la carn el que hauria originat l'apel·latiu de tallarets.

Historial toponímic

Tallarets (29.4.1998)

Pau Rigalt i Fargas (Barcelona, 1778 - 1845). Pintor, decorador i escenògraf, format a Llotja. Durant la Guerra del Francès s'establí a Vilanova i la Geltrú, on decorà moltes cases de l'aristocràcia vilanovina i féu d'escenògraf a la companyia de Josep Robreño. De retorn a Barcelona, s'encarregà de les decoracions del Teatre Principal i durant la febre groga, el 1821, es refugià a Manlleu, on pintà els decorats per al teatre de Torelló. És considerat un dels impulsors del neoclassicisme plàstic a Catalunya.

Historial toponímic

Pau Rigalt (1925), c.
Pablo Rigalt (27.5.1939), calle
Pau Rigalt (30.10.1985)

L'estiu de 1919, l'anomenada Colla de Sabadell, encapçalada aleshores per Francesc Trabal i Joan Oliver, es donà a conèixer a la Font del Saüc, tocant al cim de la Mola, amb un campament en què se succeïren, com un teatre viu, les activitats lúdiques i provocatives reveladores del seu peculiar humor, molt proper a les avantguardes europees, que els emparentà amb els dadaistes.

Historial toponímic

Font del Saüc (25.3.1987)

Josep Duran i Sors (Sabadell, 25 de febrer de 1793 - Sabadell, 11 d'agost de 1871). Industrial tèxtil.

S'inicià en el món de la indústria  tèxtil treballant com a abaixador. L'any 1825 s'establí de fabricant formant companyia amb Miarons i Dòria en la societat J. Duran y Cñía, empresa que el 1843 va construir un dels primers vapors de Sabadell, a la zona sud de la ciutat, conegut popularment com el Vapor de Cal Pissit. L'empresa, que va ser la primera a confeccionar mostraris per als viatjants, continuà molts anys fins que Duran va desfer la companyia per associar-se amb el seu fill, Calassanç.

Duran i Sors va ser dues vegades alcalde de Sabadell, president del Gremi de Fabricants i un dels fundadors de la Casa de la Caritat, al manteniment de la qual sempre va contribuir.

El 25 d'abril de 1874, l'ajuntament presidit per Joan Sallarès Gorina, a petició del Centre Industrial de Sabadell, va acordar donar el nom de Duran i Sors a un carrer de la ciutat que anava des del capdavall de la Rambla fins a la carretera de Barcelona.


Historial toponímic

Alfons (meitat del segle XIX)
Pierrard (4.10.1868)
Duran (25.4.1874)
Durán (27.5.1939), calle
Durán y Sors (27.10.1960), calle
Duran i Sors (30.10.1985)