PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 d'agost de 1918 - 2 d'octubre de 1991). Escriptora.

Va estudiar a l'Institut-Escola de la Generalitat republicana i es llicencià en Filosofia a la Universitat de Barcelona durant la postguerra. Literàriament es va donar a conèixer amb Necessitem morir, finalista del Premi Joanot Martorell, premi que guanyà l'any següent amb El cel no és transparent. Però la consagració com a novel·lista li arribà amb Un lloc entre els morts, que li valgué el Premi Sant Jordi de 1968. El 1959, amb Ricard Salvat, va fundar l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, en què va ser professora, actriu i directora, a part d'estrenar-hi tres obres pròpies. Entre la seva obra d'assaig destaca La dona a Catalunya (1966) i els llibres de memòries Pedra de toc, Mala memòria i Això era i no era. Va ser regidora de Cultura i d'Edicions a l'Ajuntament de Barcelona i presidenta del Pen Club català.


Historial toponímic

M. Aurèlia Capmany (25.10.1995)

Corneli Tàcit (?, 55 dC - ?, 116 dC). Historiador llatí que seguí la carrera política després dels preceptius estudis d'oratòria i lleis. [vegeu: c. de Tàcit]

Historial toponímic

Tàcit (30.10.1985)

Pau Colomer i Oliver (Sabadell, 9 d'octubre de 1851 - 7 de febrer de 1911). Industrial tèxtil i promotor cultural.

Va ser un dels fundadors del Centre Català de Sabadell i formà part de la junta de la Unió Catalanista que elaborà les Bases de Manresa. En l'àmbit cultural de la ciutat, destacà per presidir la primera junta de l'Orfeó de Sabadell.


Historial toponímic

Pau Colomer (30.10.1985)

Luis Roberto de Lacy y Gautier (San Roque, Camp de Gibraltar, 11 de gener de 1772 - Ciutat de Mallorca, 5 de juliol de 1817). Militar i polític liberal d'origen irlandès.

Va ser capità general de Catalunya durant la Guerra del Francès, de 1811 a 1813. El 1817 va encapçalar una revolta liberal i va dirigir l'exèrcit cap a Barcelona per reclamar la Constitució de 1812. Fracassat el complot, va ser condemnat a mort i executat a Mallorca, on l'havien traslladat per por que la protesta popular barcelonina no acabés en motí.


Historial toponímic

Colomer (mitjan segle XIX)
"Cabo" de Parrots (fins el 1855)
Lacy (1.9.1855)
General Sanjurjo (24.11.1939), calle
Lacy (30.5.1979)

Riu de la Península Ibèrica, que recull les aigües de la Meseta nord. Neix als Picos de Urbión, al Sistema Ibérico, a més de 2.000 m d'altitud, i en un recorregut de 850 km travessa l'altiplà castellanolleonès i el nord de Portugal, i desemboca a l'Atlàntic per la ciutat de Porto. Els afluents més importants són el Pisuerga, l'Esla, el Tera, el Valderaduey i el Tormes, en territori espanyol, i el Coa, el Tua, el Sabor, el Corgo, el Tavora, el Tamega, el Balsemao i el Sousa, en terra portuguesa. * * * El carrer del Duero es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona en què predominen els vials amb noms de rius.

Historial toponímic

Duero (24.11.1955), calle
Duero (30.10.1985)

Via romana construïda al segle III aC que, seguint la costa occidental de la península italiana i passant per Pisa, enllaçava Roma amb les antigues ciutats etrusques i les colònies de la costa. L'any 109 aC arribava a Gènova i, durant l'Imperi, fins a "Arelate", avui l'Arle provençal. A partir de Gènova prengué el nom de via Domícia i des dels Pirineus, seguint la preromana via Heràclia, s'anomenà via Augusta, que travessava Catalunya i el País Valencià i, per Despeñaperros, entrava a Andalusia i arribava a les Columnes d'Hèrcules, a l'estret de Gibraltar.

Historial toponímic

Aurelia (9.12.1965), vía
Aurèlia (30.10.1985)

Corneli Tàcit (?, 55 dC - ?, 116 dC). Historiador llatí que seguí la carrera política després dels preceptius estudis d'oratòria i lleis. Amb una notable fama d'orador arribà a senador, pretor i cònsol. Paral·lelament al seu ascens polític, es lliurà a la literatura. Entre 112-113 dC, quan era procònsol a l'Àsia Menor, va començar a escriure les seves grans obres històriques, la crònica intitulada anomenada "Històries" i, dos anys més tard, el 115 dC, una altra crònica coneguda com els "Annals". La seva obra mostra el pas de l'eloqüència a la història, que elaborava valent-se de testimonis orals i escrits amb la intenció d'assolir un cert grau d'imparcialitat.

Historial toponímic

Tácito (9.12.1965), calle
Tàcit (30.10.1985)

Pau Claris i Casademunt (Barcelona, 1 de gener de 1586 - 27 de febrer de 1641). Polític i eclesiàstic.

Doctorat en dret i lleis, va ser nomenat síndic a les corts de Barcelona el 1632 i s'oposà a la pretensió reial de cobrar el delme sobre els eclesiàstics. El 1638 va ser elegit president de la Generalitat i aviat s'enfrontà a les autoritats reials. El Corpus de Sang de 1640 desencadenà la ruptura definitiva entre la Generalitat i el govern del comte duc d'Olivares. Aleshores, davant la imminent invasió castellana, demanà ajut militar a França i el 16 de gener de 1641 proclamà la República Catalana sota protecció francesa, però hagué de reconèixer Lluís XIII com a comte de Barcelona, i el 26 de gener de 1641 les tropes francocatalanes van derrotar les castellanes a Montjuïc. Claris morí sobtadament poc després de la victòria.


Historial toponímic

Claris (1886), c. de
Clarís (27.5.1939), calle
Onésimo Redondo (23.8.1940), calle
Pau Claris (30.5.1979)

Grup d'escriptors sabadellencs, liderats pel triumvirat Obiols-Oliver-Trabal, renovadors de la literatura catalana d'entreguerres, que es movien entre les accions i els muntatges de caire dadaista i l'ideari de la Catalunya-ciutat promogut pels noucentistes. "L'any que ve", primer títol de les Edicions La Mirada creades per la Colla, és el llibre col·lectiu que revelà el seu humor iconoclasta i provocà un gran enrenou en els reductes culturals del país. La Mirada va publicar divuit títols entre 1925 i 1930, a part de romanços il·lustrats per Ricard Marlet, Josep Vives i A. Vila Arrufat. Amb criteris força eclèctics quant a la tria d'autors, va editar obres de Carner, Riba, Pla, Guerau de Liost, Sagarra, Soldevila, Millàs-Raurell, Esclassans, Rovira i Virgili, Feliu Elias, C. A. Jordana, Joan Oliver i Francesc Trabal. Tenia també en cartera una sèrie de llibres d'art amb dibuixos de Picasso, Dalí i Miró. I al costat d'actes de provocació com els campaments a la Font del Saüc i a Cala Pola o les activitats del Casino dels Senyors, veritables "happenings" dadaistes, van crear l'Associació de Música, que van estendre a divuit capitals de comarca en una veritable xarxa d'associacions que va permetre portar a Catalunya els concertistes europeus més interessants de l'època i van donar a conèixer l'avantguarda musical francesa, amb Erik Satie i el Grup dels Sis. Al final de la dictadura de Primo de Rivera, l'activitat del Grup s'havia desplaçat a Barcelona i durant la República i la Guerra Civil van participar activament en la creació i la gestió de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, el Servei de Biblioteques al Front i la Institució de les Lletres Catalanes, i van ser peces fonamentals per al menteniment de les institucions culturals del país fins al darrer moment.

Historial toponímic

Colla de Sabadell (25.3.1987)

Alfons de Gandia i de Foix (1332 - 5 de març de 1412). Duc de Gandia.

Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Aragó i Foix, el Vell, també conegut com a Alfons de Gandia), marquès de Villena, comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i comte de Dénia, fou candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp. Primogènit de l'Infant Pere d'Aragó, el 1399 rebé de Martí l'Humà el títol de duc, amb Gandia com a centre del ducat, i hi establí una cort famosa a l'època.




Historial toponímic

Duque de Gandía (9.12.1965), calle
Duc de Gandia (30.10.1985)