PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Àsdrubal (Cartago -al nord de l'actual Tunis-, 270 aC - ?, 221 aC). General cartaginès de la família dels Barca. Va acompanyar Amílcar i Anníbal a la campanya per colonitzar el sud i l'est de la península Ibèrica. El 228 aC, en morir Amílcar en una emboscada dels ibers, Àsdrubal el va succeir com a cap de les forces púniques a la península i va seguir una política d'aliança amb les tribus ibèriques. El 227 aC, sobre l'antiga ciutat ibera de Màstia, va fundar Qart Hadashat -anomenada Cartago Nova pels romans-, en un dels enclavaments més rics i estratègics de la Mediterrània, envoltat de jaciments de plata i amb un port de mar excepcional, que va convertir en una poderosa i temuda metròpolis del Mediterrani. El 226 aC, va firmar amb els romans el Tractat de l'Ebre, segons el qual es reconeixia la sobirania púnica al sud del riu. Àsdrubal va ser assassinat en circumstàncies no aclarides i Anníbal va ser aclamat pels soldats com a successor.

Historial toponímic

Asdrúbal (1960), pasaje
Àsdrubal (30.10.1985)

Relació de fraternitat en la pertinença a una comunitat d'interesos i de responsabilitats. El carrer de la Solidaritat forma part de la promoció d'habitatges construïts el 1954 per la Caixa d'Estalvis de Sabadell, segons el projecte dels arquitectes Santiago Casulleras, Gabriel Bracons i Josep Vila. Tots els carrers de la urbanització porten noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Solidaritat (30.10.1985)

Ciutat d'Itàlia, a la regió de l'Emília, entre els últims contraforts dels Apenins i el Po. És una ciutat amb una notable arquitectura medieval i un centre cultural de primer ordre, amb biblioteques, museus i teatres. Entre els palaus del centre històric destaca el Palazzo della Pilotta, del segle XVI, que acull l'Acadèmia de Belles Arts, la Biblioteca Palatina, la Galeria Nacional, el Museu Arqueològic, el Museu Bodoni i el Teatre Farnesio. Parma és també un gran centre comercial, amb una potent indústria agroalimentària.

Historial toponímic

Parma (9.12.1965), calle
Parma (30.10.1985)

Julián Grimau García (Madrid, 18 de febrer de 1911 - 20 d'abril de 1963). Polític comunista.

Exiliat a França i a l'Amèrica Llatina en acabar la Guerra Civil, el 1959 va entrar clandestinament al país per fer-se càrrec de la direcció del PCE. Va ser detingut el novembre de 1962 i sotmès a un consell de guerra sense les mínimes garanties judicials, per la seva actuació durant la guerra. Fou executat el 20 d'abril de 1963. La mort de Grimau va aixecar moltes protestes de la comunitat internacional contra el règim de Franco.


Historial toponímic

Julián Grimau (28.4.1999)

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 - 27 de desembre de 1923). Arquitecte, historiador i polític. És un dels màxims representants del modernisme.


Historial toponímic

Domènech i Muntaner (1925), c. de
Pau Iglesias (6.1.1937)
Doménech y Montaner (27.5.1939), calle
Domènech i Montaner (30.10.1985)

Gabriel Clausellas i Aymerich (Sabadell, 15 de juny de 1883 - 17 de març de 1928). Arxiver.

Ordenat sacerdot el 1906, va ser nomenat vicari de la Tinença de la Santíssima Trinitat de Sabadell i el 1910 li encarregaren la càtedra de llatí del Seminari Conciliar de Barcelona, on havia estudiat, però l'hagué d'abandonar el 1916 a causa del seu delicat estat de salut. El 1924, per encàrrec municipal, va elaborar un estudi documental sobre el santuari de la Salut, arran del qual la corporació municipal, presidida per l'alcalde Relat, va acordar nomenar-lo arxiver cronista de la ciutat. Ja com a arxiver, va proposar a l'ajuntament l'adquisició de la capella de Sant Nicolau, proposta que fou atesa i que va permetre la conservació d'aquest patrimoni històric, testimoni dels orígens de la ciutat. El 1926 va ser nomenat capellà de la Casa de Caritat, tasca que compaginà amb la d'arxiver. Gràcies a Clausellas s'inicià la gran tasca d'ordenar l'arxiu històric de la ciutat, però malauradament la seva mort prematura li va impedir de dur-la a terme. Va ser Miquel Carreras, el seu successor a l'arxiu, l'encarregat de fer-ho.














Historial toponímic

Anselm Turmeda
Mosen Clausellas (24.11.1939), calle
Mn. Gabriel Clausellas, calle
Arxiver Clausellas (30.10.1985)

Advocació mariana en record de la soledat i el dolor de la Verge Maria després de la mort de Jesús. La devoció a la Verge de la Soledat es féu molt popular als Països Catalans des del segle XVI. El carrer de la Soledat es començà a construir entre els anys 30 i 40 del segle XIX.

Historial toponímic

Soledat (1841)
Guerriller Alzina (6.1.1937)
Virgen de la Soledad (24.11.1939), calle
Soledat (30.10.1985)

Ciutat i capital de França, principal centre intel·lectual, artístic, econòmic i financer, i amb un prestigi internacional que ultrapassa la simple capitalitat de l'Estat per devenir una veritable metròpoli europea. Originada a l'illa de la Cité, París s'anà expandint per les ribes del Sena i en successives onades anà ocupant els turons i les planes al·luvials de l'entorn fins que el 1860 assolí els límits assenyalats per les antigues portes de la ciutat:

Historial toponímic

París (18.2.1960), calle
París (30.10.1985)

Després de la victòria sobre els pobles dels Alps del sud, el 6 aC l'emperador August va continuar la construcció de la Via Aurèlia, que anava de Roma a Gènova, fins a "Arelate" (l'Arle provençal actual). Va ser aleshores que la via va prendre el nom de Julia Augusta.

Historial toponímic

Julia (desembre 1965), vía
Júlia (30.10.1985)

Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 10 de juliol de 1845 - 31 de març de 1919). Novel·lista, poetessa, autora teatral i periodista.

Premiada diverses vegades als Jocs Florals, va recollir els seus poemes als volums Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Però on realment destacà va ser en el camp de la narrativa. Les seves novel·les, en què es barregen costumisme, realisme i romanticisme, des d'una perspectiva femenina gens habitual a l'època, constitueixen una visió crítica de la burgesia barcelonina i de la condició de la dona en la societat de final de segle. Destaca La fabricanta (1904), retrat d'una dona que puja l'escala social gràcies al seu treball. Va publicar també Tasques socials (1910), recull d'articles i conferències en defensa de la dona treballadora, des d'una perspectiva moral de base cristiana, i Estudi feminista (1909), sobre la participació de la dona treballadora en els fets de la Setmana Tràgica.

   




Historial toponímic

Dolors Monserdà (25.10.1995)