Tots els articles
| Francisco Serrano y Domínguez, duc de la Torre (Isla de León, Cadis, 17 de desembre de 1810 - Madrid, 25 de novembre de 1885). Militar i polític liberal espanyol. Cap de la Unión Liberal, el 1867, es va sumar a les conspiracions antidinàstiques de progressistes i demòcrates, i el 1868 va participar decisivament en la Revolució de Setembre que va destronar Isabel II. Va ser nomenat president del govern provisional (1868-69). Fou el darrer president de la Primera República Espanyola. El carrer s'inicià a mitjan segle XIX com a passeig d'Isabel II. La Revolució de Setembre, però, el desdoblà en passeig de la Revolució i carrer de Latorre. Popularment fou conegut com a Rambleta des que el 1897 l'Ajuntament el transformà en passeig arbrat. |
Historial toponímic
Isabel II (meitat de segle XIX)Revolució (1868, a una banda de la via)Latorre (4.10.1868, a l'altra banda de la via)Rambleta (nom popular des de 1897)Pau Iglesias (6.1.1937)Latorre (27.5.1939), calleLatorre (30.10.1985)
Albert Einstein (Ulm, 14 de març de 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril de 1955). Físic alemany. Va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà. El 1916 publicà la famosa teoria de la relativitat i el 1921 rebé el Premi Nobel de Física pel seu treball sobre l'efecte fotoelèctric. És una de les figures més representatives del progrés científic del segle XX. |
Historial toponímic
Einstein (25.3.1987)
| Comarca situada a la Depressió Central Catalana, amb capitalitat a Manresa. La Serralada Prelitoral, amb Montserrat i Sant Llorenç del Munt, separa pel sud-est el Bages del Vallès. A llevant la comarca limita amb l'altiplà del Moianès, al nord amb el Berguedà i les terres altes del Lluçanès i a ponent amb la Segarra. La comarca és travessada de nord a sud pel riu Llobregat que té dos afluents importants, la riera Gavarresa i, sobretot, el Cardener. Ja des del segle XI destacà la ciutat de Manresa com a centre de comunicacions, especialment cap al Pirineu, l'antic camí ral que passant per Sabadell -encara conservat a la toponímia urbana-, el Bages i el Berguedà comunicava Barcelona amb l'alta muntanya catalana. Al llarg del segle XIX, mogudes per la força hidràulica, van anar apareixent fàbriques a la riba del Llobregat -Sallent, Sant Vicenç de Castellet i Monistrol- i del Cardener -Cardona, Súria i Manresa-, a prop dels pobles, i les nombroses colònies fabrils. * * * El carrer del Bages es troba a Ca n'Oriac, en una zona de vials amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Bages (30.10.1985)
| Camp propietat del Comú, a la partida de terres del Taulí, situat aproximadament a l'actual encreuament dels carrers de Vilarrúbias i de Bofí, que a principis de segle XIX acollí el cementiri de la vila. El 17 de novembre de 1974 s'inaugurà una remodelació de la plaça, amb el monòlit d'homenatge a Ferran Casablancas. |
Historial toponímic
Taulí (1925), pl. delTaulí (27.5.1939), plaza delTaulí (30.10.1985)
| Placeta formada quan amb la construcció d'un bloc de pisos a l'encreuament dels carrers del Pedregar i de la Borriana, la línia de façana d'aquest darrer va recular uns metres i va delimitar una petita plaça a ponent de la Casa Duran, que des de 1966 s'anomenà placeta del Pedregar. |
Historial toponímic
Pedregarplaceta del Pedregar (22.12.1966)
| Batalla de Las Navas de Tolosa, prop de La Carolina a la província de Jaén, que tingué lloc el 16 de juliol de 1212 entre l'exèrcit del califa almohade Muhammad al-Nasir i una coalició de reis peninsulars -Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç VII de Navarra-, cavallers hispanocristians i croats occitans, que van resultar vencedors. Una setmana després de la batalla, les forces de Pere I es van apoderar d'Úbeda, fet que li donà un gran prestigi. |
Historial toponímic
Las Navas (21.11.1955)Las Navas (30.10.1985)
| Antiga ciutat romana, originària de Terrassa. Segurament fou precedida per un poblat ibèric, del qual deriva el nom. |
Historial toponímic
Egara (24.11.1955), avenidaEgara (30.10.1985)
| Ciutat de la Baixa Àustria, situada al sud dels boscos de Viena. És una ciutat balneària, amb una llarga tradició vinícola i un considerable centre tèxtil i de la moda. * * * El carrer de Bad Vöslau es troba al barri de Nostra Llar, en què els vials porten noms de ciutats relacionades amb la indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Bad Voslau (24.11.1955), calleBad Vöslau (30.10.1985)
| El 1898, la Junta de l'Hospital i Casa de Beneficència, davant la necessitat de més espai per a aïllar els malalts contagiosos i per a atendre operacions quirúrgiques va acordar la construcció d'un nou hospital. L'acord va començar a prendre forma quan el 1901 Josep Cirera i Sampere va donar dues quarteres de terra al paratge que anomenaven el Taulí i la Junta hi va comprar algunes parcel·les més per al pavelló d'infecciosos. El 1902 s'enllestí el cos central de l'hospital del Taulí i l'abril de l'any següent s'acabaren les obres dels dos pavellons restants. Amb la compra de noves parcel·les, gràcies a l'herència del canonge Joncar, es va completar l'actual recinte hospitalari anomenat parc del Taulí, que els sabadellencs des de primers de segle havien conegut com "Els Eucaliptus", tot i que oficialment s'anomenava "Clínica de Ntra. Sra. de la Salud". |
Historial toponímic
Els Eucaliptus (primers segle XX) [nom popular]Taulí (1986)
| Carrer format al segle XIII, en allargar-se la vila cap a migdia, com a carrer d'en Sa Joura, per Jaume Sa Joura, un dels primers propietaris que hi bastí casa. La construcció de la casa Duran, a finals del segle XVI, per iniciativa de Feliu Duran, amb façana al Pedregar, donava un toc senyorial al carrer i avui constitueix un dels edificis nobles més antics de la ciutat. Del carrer del Pedregar sortia el camí que anava a l'horta del Pedregar, documentada des del segle XIV, que modernament és coneguda com a horta d'en Romau i es troba al peu de Torre-romeu. |
Historial toponímic
Sa Joura (segle XIII)Granollers (segle XIV)Pedregar Baix (segle XVIII)Hostal d'en Ferrer (6.1.1937)Baja Pedregar (27.5.1939), callePedregar (27.10.1960), callePedregar (30.10.1985)