Tots els articles
| Situada entre le províncies de la Corunya i Pontevedra, la ria d'Arousa és la més gran de les ries gallegues i de tot l'Estat. Forma part de les Ries Baixes i es troba limitada al nord per la península de Barbanza i al sud per la península de Salnés. Els principals rius que hi desemboquen són l'Ulla, a la capçalera de la ria, i l'Umia, a la cala formada a la costa de Cambados. La ria presenta nombroses illes; al centre hi ha la d'Arousa, que dóna nom a la ria, i les de Sálvora, A Toxa, Loaña, Mariña i Grove. És també la que compta amb més nuclis de població: O Grove, San Xulián de Arousa, Vilagarcia, Rianxo o Esteiro, que viuen de la pesca i de la indústria conservera. |
Historial toponímic
Arosa (29.12.1955), calleArousa (30.10.1985)
| Partida de terres a la part de ponent del terme de Jonqueres, documentada des de l'any 963, que donà nom a la riera de Sobarber. Als segles IX i X les terres de Jonqueres van ser dividides en masos i repartides entre pagesos lliures i aloers. Els Sobarber formaven part dels aloers ennoblits que al segle XI eren senyors de la Torre de Sobarber, avui castell de Can Feu, i del molí de la Garriga, predecessor del molí d'en Torrella, i, sembla, que al segle XV participaren en la conquesta de Nàpols. |
Historial toponímic
Alí Bei [fragment sud] (6.3.1925), c. d'Aviador García Morato (1.12.1939), calleSobarber (30.5.1979)
| Pere Parellada i Solà (Sant Pere de Terrassa, 8 de març de 1852 - 12 de desembre de 1902). Alcalde de Sant Pere de Terrassa. Parellada va ser alcalde de Sant Pere de Terrassa de 1899 a 1902. Era veí de Jonqueres i l'antic propietari de les terres originàries del carrer que porta el seu nom. Les primeres cases s'hi van començar a construir el 1885. |
Historial toponímic
Parellada (1885)Parellada (annexat de St. Pere el 1904), c.Parellada (27.5.1939), calleParellada (30.10.1985)
Josep Rosell i Casablancas (Sabadell, 17 de juny de 1891 - 10 de març de 1977). Excursionista i escriptor. President del Centre Excursionista Sabadell durant anys, va publicar molts articles sobre excursionisme i història de la ciutat a diversos diaris i revistes locals. El 1937 va editar el llibre El rodal de Sabadell, referència obligada per al coneixement del Sabadell agrícola i menestral de principis del segle passat. Rosell va ser un dels fundadors del Centre d'Esports Sabadell i és l'autor de l'opuscle Els primers capítols de la història del futbol a Sabadell, que va ser la ponència d'ingrés llegida a la sessió plenària de la Fundació Bosch i Cardellach, el 7 d'abril de 1956, ponència editada posteriorment per la mateixa Fundació. |
Historial toponímic
Josep Rosell (30.10.1985)
| Frederick Grant Banting (Alliston, Ontario, 1891 - Musgrave Harbour, Terranova,1941) i Charles Herbert Best (West Pembroke, Maine, 1899 - Toronto, 1978). Metges canadencs, autors d'estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees, que els portaren al descobriment de la insulina. |
Historial toponímic
Doctors Banting i Best (25.3.1987)
| Josep Maria Arnella i Gallego (Barberà del Vallès, 4 d'octubre de 1918 - 13 de gener de 1945). Periodista. Estudià als Escolapis de Sabadell i des de molt jove intervingué en les activitats culturals de la seva ciutat, col·laborant amb el Centre Cultural Avenç i amb la Biblioteca de Barberà del Vallès. Va militar en la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Acabada la guerra, entrà a treballar a l'Ajuntament de Barberà del Vallès i va ser delegat comarcal d'Educació Popular. Arnella va fer l'aprenentatge de les lletres guiat pel seu oncle, Pere Valls Garreta, primer a l'Acadèmia Catòlica i més endavant a la Fundació Bosch i Cardellach, de la qual havia estat un dels fundadors. La major part de la vida professional i social la passà a la nostra ciutat, com a director del diari Sabadell, entre 1941 i 1945, o bé intervenint en diverses activitats culturals, com l'organització de la Festa de les Lletres per la Festa Major de 1943. |
Historial toponímic
Arnella, calleArnella (30.10.1985)
| Simone Weil (París, 3 de febrer de 1909 - Ashford, 24 d'agost de 1943). Escriptora francesa. Es llicencià en Filosofia i treballà com a professora d'institut, però, fidel als seus ideals anarquistes, va prendre el compromís de l'acció, primer treballant de peó a la fàbrica Renault i després participant a la Guerra Civil Espanyola enrolada en la columna Durruti, al front d'Aragó, o col·laborant en la Resistència Francesa. D'origen jueu, s'apropà al cristianisme seguint l'empremta existencialista de Kierkegaard. Les seves obres, publicades pòstumament, són un viu reflex de les seves inquietuds socials i religioses: La pesanteur et la grâce, La conaissance surnaturelle, La condition ouvrière, Attente de Dieu i Oppression et liberté. Va morir de tuberculosi al sanatori d'Ashford, a Anglaterra. El carrer de Simone Weill es troba a Castellarnau, barri en què els vials porten noms de persones que han lluitat per la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Simone Weil (28.4.1999)
| Fidel Fita i Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1836 - Madrid, 13 de gener de 1917). Historiador. El 1850 ingressà a la Companyia de Jesús, estudià a Bèlgica i a Loiola, on va ser professor d'humanitats, gramàtica i idiomes fins al 1860. A Lleó ensenyà llengües orientals i se li desvetllà l'interès per la història. L'expulsió dels jesuïtes el portà a l'Alvèrnia, on estudià els dominis dels templers i publicà Tablettes historiques de la Haute Loire (1870). De retorn a Catalunya residí a Manresa i a Banyoles, i organitzà un hospital de sang per als ferits de la guerra carlina. El 1876 se n'anà a Madrid, on va ser membre i director de l'Academia de la Historia, membre de l'Academia Española, de l'Academia de las Bellas Artes de San Fernando, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i dels i instituts d'arqueologia de Berlín i Coïmbra. És autor de moltes publicacions dedicades a la història eclesiàstica, a l'epigrafia romana, hebrea i celtibèrica, i a col·leccions de documents; entre les de tema català destaquen: Los reis d'Aragó i la seu de Girona, Lápidas hebreas de Gerona, El Libre Verd de Manresa, El Principado de Cataluña o Epigrafía visigótica en Barcelona. A l'Academia de la Historia es conserven molts manuscrits seus encara inèdits. |
Historial toponímic
Pare Fita (1925), c.Padre Fita (27.5.1939), callePare Fita (30.10.1985)
Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931). Arquitecte. Va fer la primera ensenyança als Escolapis i el batxillerat al col·legi del Collell, a la Garrotxa. El curs 1896-97 es matriculà a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, on va ser deixeble de Lluís Domènech i Montaner i de Josep Puig i Cadafalch. Aconseguí el títol el 1907 i entrà a treballar al l'estudi de Puig i Cadafalch. El 1909 va ser nomenat arquitecte municipal de Mollet i l'any següent, l'abril de 1910, ho era de Sabadell, càrrec que va exercir durant vint-i-un anys. Entre les obres públiques que va projectar durant aquest vast període destaca la urbanització dels Jardinets, amb el quiosc modernista (1910-1911), que disposava d'un nivell elevat per estatjar-hi els músics quan la Banda Municipal feia concerts públics i uns baixos per despatxar refrescos. També és obra d'en Renom l'edifici del Mercat Central (1927-30), construït a l'anomenat camp de la Sang. En col·laboració amb l'arquitecte sabadellenc Joaquim Manich, va redactar el Pla General de l'Eixampla i Reforma de la Ciutat (1928), que preveia entre d'altres actuacions, la conservació del bosc de Can Feu com a parc urbà. Cal remarcar també la remodelació de la Casa de la Caritat (1928-30); els safareigs públics de la Creu Alta (1913) i els del carrer de la Reina Elionor (1926-30); la Torre de l'Aigua (1915-19), en col·laboració amb l'enginyer Francesc Izard; l'ampliació de l'Escorxador Municipal (1930); el Parc de Bombers (1930-31); el pavelló antituberculós Victòria Eugènia (1919 i 1928), a l'Hospital del Taulí; el Consultori de Maternologia i Puericultura, del carrer de l'Illa, 2 (1922-26), i diferents fonts públiques amb escultures, a la Rambla i a d'altres indrets urbans. Pel que fa a habitatges particulars cal esmentar la Torre Claramunt (1919-20), del c. de Latorre, 67; la Casa Arimon (1911), al c. d'Arimon, 24; la Casa Trullàs (1915), al c. del Convent, cantonada Sant Francesc; la Casa Buxó (1913-14), del c. de l'Illa; la Casa Àngels Solà (1918-19), al c. de les Planes, 39; la Casa Costajussà (1919-20), al c. de Gràcia, 4-6; la Casa Renom (1912), casa seva, a la via de Massagué, 83; o les cases barates per a Eugeni Salat (1912) al c. de Roger de Flor, cantonada Rosales. Entre els projectes no realitzats hi havia la construcció d'una ciutat jardí al pla de Ca n'Oriac. Encara que la majoria d'obres les projectà a Sabadell, també en va portar a terme en altres indrets de Catalunya com Sant Quirze, Barberà, Castellvell, Sitges, Camprodon i Santa Maria del Collell, on projectà el monumental santuari, iniciat el 1915, que mai no s'arribà a acabar. Renom va ser molts anys professor de dibuix de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i va formar part de la Junta de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, entre 1909 i 1931, per a la qual dissenyà el mobiliari de la biblioteca pública que la institució inaugurà el 1928. Dins el Modernisme, l'obra de Josep Renom s'adscriu als corrents pròxims a la Secessió vienesa que va proliferar entre els joves arquitectes catalans a la primeria del segle XX. Això no obstant, la seva obra es va adaptar a l'austeritat sabadellenca i, sempre que li ho permetia l'encàrrec, va destacar sobretot en detalls com vitralls, reixes, fusteria o esgrafiats, que donaven caràcter a les seves obres. |
Historial toponímic
Meléndez (finals del segle XIX)José Renom (1.12.1939), calleJosep Renom (30.10.1985)
| Pau Roges i Tristany (Sabadell, després de 1636 - entre el 7 i el 28 d'octubre de 1716). Metge. Catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, gaudia d'un gran prestigi professional reconegut pels seus col·legues, que sovint el consultaven per qüestions relacionades amb l'exercici mèdic. En jubilar-se es retirà a viure a Sabadell, on tenia el patrimoni familiar, casa i terres, que més tard adquirí el capellà sabadellenc Josep Puiggener. El 1687, Pau Roges va ser nomenat conseller segon de la vila, càrrec que refusà al·legant raons personals. Segons Bosch i Cardellach, possiblement Roges considerava que per la representació del seu ofici i pels seus mèrits personals li corresponia el càrrec de conseller primer, i aquest hauria estat el motiu de la renúncia. El 1925, l'Ajuntament presidit per Esteve M. Relat va acordar donar el nom del doctor Roges a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Doctor Rojas (1925), c. delDoctor Rojas (27.5.1939), calleCristóbal de Rojas (1.12.1939), calleDoctor Rojas, calleDoctor Roges (30.10.1985)
