Tots els articles
| Sa Dragonera és un illa de les Balears situada prop de la costa sud-occidental de Mallorca, de 4 km de llargada i una amplada màxima que no arriba a 1 km. La cara occidental és constituïda per un espadat que al punt culminant arriba a una alçària de 311 m, mentre que a la costa de llevant, molt accessible, hi ha una sèrie de planes conreables que expliquen que l'illa hagi estat habitada, tot i que amb intermitències, des de l'època talaiòtica fins avui. La cala de Lledó li serveix de port. El 1995, el Govern Balear va declarar sa Dragonera parc natural, juntament amb es Pantaleu i sa Mitjana. El passatge de sa Dragonera es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms d'illes. |
Historial toponímic
Dragonera (25.3.1987)
| Ciutat nord-americana, capital de l'Estat de Georgia. Situada al peu de la serralada dels Apalatxes, va ser fundada el 1837 en territori que era dels cherokee i dels creek i havia passat a mans de l'estat de Geòrgia el 1821. La ciutat va néixer de l'expansió d'una terminal del ferrocarril estatal i fins a 1845 s'anomenà Terminus. Avui, Atlanta és un gran centre industrial i administratiu, amb indústria tèxtil, alimentària, química i siderúrgica, i en la qual tenen la seu central les principals multinacionals. A la dècada de 1960 Atlanta va impulsar el moviment pels drets civils, encapçalat per Martin Luther King. |
Historial toponímic
Atlanta (9.12.1965), calleAtlanta (30.10.1985)
| Massís de Castella, a la Serralada Central, d'una altitud màxima de 2.129 m al pico del Lobo, que separa les conques del Duero i el Tajo. |
Historial toponímic
Somosierra (1987)
| Patrocini Agulló i Soler (Penàguila, Alcoià, 10 de febrer de 1909 - Sabadell, 10 de desembre de 1966). Defensora de l'ajut als més necessitats. Nascuda al País Valencià, als 14 anys arribà a Sabadell amb la família i començà a treballar de modista. No trigà gaire a crear l'Escola Nocturna de la parròquia de la Puríssima Concepció per a noies treballadores, que va animar i dirigir durant més de vint-i-cinc anys. Va promoure la construcció de la parròquia de Can Rull, on va impulsar moltes activitats en benefici de la gent del barri. Tota la vida va estar compromesa en la lluita per la convivència, la solidaritat i l'ajut als més necessitats, i ho féu amb una gran senzillesa i amb molta generositat. |
Historial toponímic
Patro Agulló (22.12.1993)
| Qualitat d'obrar segons dret i raó. Carrer de la promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa de Sabadell, segons el projecte dels arquitectes Casulleras, Bracons i Vila, de 1954. Tots els carrers de la promoció porten noms de virtuts i colors. |
Historial toponímic
Justicia (29.12.1955), calleJustícia (30.10.1985)
| Motí popular antifrancès, esdevingut a Madrid el 2 de maig de 1808, que iniciava la guerra contra Napoleó. |
Historial toponímic
Dos de Mayo (27.5.1939), paseoDos de Maig (30.10.1985)
| Ciutat d'Andalusia, a la vora del Guadalquivir. Antiga capital d'al-Andalus al segle VIII amb l'ocupació àrab, i del califat el 929. * * * La plaça de de Còrdova es troba a Can Llong, barri de carrers amb noms de ciutats d'Europa. |
Historial toponímic
Còrdova ( 24.9.1997)
| Massís de Castella, a la Serralada Central, d'una altitud màxima de 2.129 m al pico del Lobo, que separa les conques del Duero i del Tajo. |
Historial toponímic
Somosierra (24.11.1955), calleSomosierra (30.10.1985)
| Resclosa i petita central hidroelèctrica construïdes, el primer quart del segle XX, sobre el Ter, al congost del Pasteral, que es troba al municipi selvatà de la Cellera de Ter. El carrer del Pasteral és al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Pasteral (9.12.1965), callePasteral (30.10.1985)
| Serralada d'uns 250 km de longitud que, travessant el nord-oest de Suïssa, va del Roine fins al Rin. El pic més alt de la serralada és el Crêt de la Neige, de 1.723 m d'altitud. * * * El carrer del Jura es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Jura (24.1.1957), calleJura (30.10.1985)