Tots els articles
| Regió muntanyosa de Grècia, que s'estenia des del centre del Peloponès fins al golf d'Argòlida a l'est, lloada pels poetes clàssics com a lloc habitat per pastors que portaven una vida plàcida i serena. Va ser mitificada per la literatura europea del Renaixement. |
Historial toponímic
Arcadia, víaArcàdia (30.10.1985)
| Comarca de Catalunya, a la regió de Girona, entre la Serralada Transversal i la Costa Brava de migjorn, que té com a capital Santa Coloma de Farners. La Selva es reparteix en tres conques hidrogràfiques, les rieres, que desguassen directament al mar, la conca de la Tordera i la conca del Ter, amb el pantà de Susqueda. Quant al relleu, participa del Sistema Mediterrani Català amb la Serralada de Marina, la Depressió de la Selva, que uneix les dues serralades de la comarca, i els dos massissos de la Serralada Prelitoral, el sector nord-oriental del Montseny i les Guilleries, que comencen a la riera d'Arbúcies. |
Historial toponímic
Selva (29.12.1955), calleSelva (30.10.1985)
| Arbre de la família de les palmàcies, de l'espècie Phoenix dactylifera, de fulles pinnades i fruits en baia anomenats dàtils. El carrer de les Palmeres es troba al barri de Can Deu, zona de places i carrers amb noms d'arbres.
|
Historial toponímic
Palmeres / Las Palmeras (8.10.1970)Palmeres (30.10.1985)
| Josep Comas i Comadran (Montcada, 1867 - Barberà del Vallès, 1947). Alcalde de Barberà del Vallès, de 1923 a 1931. Juntament amb el comte de Fígols, va ser promotor de la urbanització del barri de la Creu de Barberà, agregat a Sabadell el 19 de febrer de 1959. |
Historial toponímic
Alcalde Comas (annexat de Barberà el 1959), calleJosé Comas (18.2.1960), calleJosep Comas (30.10.1985)
| Joan Baptista Codina i Formosa (Sabadell, 16 d'abril de 1860 - Barcelona, 11 de febrer de 1923). Filòleg i eclesiàstic. Doctor en Filosofia i Lletres i en Teologia. Cursà estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona simultàniament al batxillerat i Filosofia i Lletres, i el doctorat en lletres el va fer a la universitat de Madrid, on va ser deixeble de Menéndez y Pelayo. Va ser professor de llatí, grec i hebreu al Seminari de Barcelona, on formà diverses generacions de futurs clergues. Autor d'un primer intent de traduir la Bíblia al català, se'l considera un precursor de les versions bíbliques dels monjos de Montserrat i de la Fundació Bíblica Catalana. El 1906 participà en el I Congrés Internacional de Llengua Catalana, on va presentar una moció sobre qüestions ortogràfiques que fou inclosa a les conclusions del Congrés. Prèviament, el 1899 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El març de 1925, l'ajuntament presidit per l'alcalde Relat va prendre l'acord de donar el nom del doctor Codina a un carrer del barri de la Creu Alta. |
Historial toponímic
Doctor Codina (1925), c. delDoctor Codina (27.5.1939), calleDoctor Codina (30.10.1985)
| Poble del municipi de Lles, situat al límit occidental de la Baixa Cerdanya, a 1.493 m d'altitud, a la dreta del riu d'Arànser, emissari dels estanys de la Pera, que aboca les aigües al Segre prop de Martinet. * * * El carrer d'Arànser es troba situat al barri de la Roureda, en una zona amb noms de pobles i municipis catalans pirinencs. |
Historial toponímic
Arànser (29.1.1992)
| Riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra, de 265 km de llargària. Neix al vessant nord del pic de Segre, a més de 2.000 m d'altitud, a l'Alta Cerdanya. En direcció a ponent travessa la Cerdanya i l'Alt Urgell, a la Seu pren direcció sud i passa per Organyà, Ponts, Balaguer i Lleida, salvant per congostos les grans serralades transversals. Desaigua a l'Ebre, prop de Mequinensa. Les aigües del Segre són aprofitades per a la producció d'energia elèctrica, als pantans d'Oliana, Rialb i Llorenç de Montgai, i per al regatge, sobretot amb el canal d'Urgell i la xarxa de sèquies que fertilitzen la plana d'Urgell. |
Historial toponímic
Segre (24.11.1955), calleSegre (30.10.1985)
| Regió natural i històrica de Catalunya, al vessant mediterrani del Pirineu central, entre la Ribagorça a ponent , l'Alt Urgell a llevant i la Noguera al sud. El territori pallarès es divideix en dues comarques amb diferents caracterísitiques físiques que incideixen en la població i la vida econòmica: el Pallars Sobirà, en zona plenament pirinenca, amb predomini de bosc i ramaderia bovina, reforçada pel turisme, i el Pallars Jussà, a l'àrea prepirinenca, amb agricultura mediterrània complementada amb activitats industrials i comercials. |
Historial toponímic
Pallars (29.12.1955), callePallars (30.10.1985)
| Josep Carner i Puig-oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, 4 de juny de 1970). Poeta, narrador, periodista i traductor. Carner mostrà de molt jove una inusual vocació literària; als 12 anys ja era col·laborador de la revista L'Aureneta, on publicà els primers poemes, i als quinze anys ja havia guanyat el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1902 i 1904 es llicencià en Dret i en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, dirigí la revista Catalunya i començà a col·laborar com a periodista polític a La Veu de Catalunya, diari de la Lliga Regionalista. El 1906 publicà Els fruits saborosos, reeditat per les Edicions La Mirada de Sabadell el 1928, que recollia els valors noucentistes de classicisme, civilitat, ironia i tendresa. Era un dels primers títols d'una extensa obra poètica, que continuà amb: Verger de galanies (1911), Les monjoies (1912), Auques i ventalls (1914), Bella terra, bella gent (1918), L'oreig entre les canyes (1920), La inútil ofrena (1924), Sons de lira i flaviol (1927), Cançons (1928), El veire encantat (1933), Lluna i llanterna (1935), Nabí (1938)... Carner ingressà en la carrera diplomàtica el 1921 i va ser cònsol a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. El 1939 s'exilià a Mèxic i retornà a Bèlgica al final de la Segona Guerra Mundial. A Brussel·les va ser professor de la Universitat Lliure i del Col·legi d'Europa de Bruges, i va formar part del Govern de la Generalitat a l'exili entre 1945 i 1947. Durant aquests anys de postguerra, Carner va revisar la seva obra i el 1957 va publicar els primer volum de les Obres completes, que recollia tota la poesia. El 1970, malalt, va complir el somni de retornar a Catalunya. Hi va fer una breu estada i quatre setmanes més tard, el 4 de juny, moria a Brussel·les. |
Historial toponímic
Josep Carner (1973), calleJosep Carner (30.10.1985)
Francesc de P. Bedós i Arnal (Xerta, Baix Ebre, 1867 - Sabadell, 22 de març de 1927). Metge, escriptor i bibliòfil. Cursà estudis de Medicina i als 22 anys ja s'havia doctorat. Tot seguit d'acabar la carrera va ingressar com a metge a la Companyia Transatlàntica i durant més de tres anys navegà per tots els mars i conegué molts països: Filipines, Argentina, Xile, Perú, Cuba, Nova York, Anglaterra, Xina, Egipte i Palestina, s'endinsà al Sàhara i resseguí tota l'Àfrica del Nord. Va ser membre actiu del Centre Català de Sabadell i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i, juntament amb Joan Montllor i Pujal, va ser un dels fundadors del Centre Excursionista del Vallès. Aficionat a la literatura, la música i la pintura, disposava d'una gran biblioteca, una de les més ben dotades de Sabadell, i ell mateix va escriure poesia i teatre. Amb La flor de la immortalitat, música de Miquel Ferrer, i Qui fa, desfà, assolí un cert èxit de públic. El 1914 va fundar la revista Ars, d'art i literatura i va organitzar unes vetllades literàries amb lectures públiques d'autors catalans al Centre Català. Bedós va ser el mecenes del seu amic d'infantesa, el pintor tortosí Francesc Gimeno, a qui retrobà casualment a Barcelona, el portà a Sabadell i l'hostatjà a casa seva. Fou un dels primers sabadellencs a disposar de màquina de fotografiar i amb Joan Vilatobà, en les sortides dominicals a plena natura, van substituir el cavallet i la paleta per la càmera fotogràfica. |
Historial toponímic
Doctor Bedós (30.10.1985)