Tots els articles

Josep Bruguera i Canela (Sabadell, 16 de setembre de 1894 - Barcelona, 5 d'abril de 1980). Actor i director teatral.

Dotat per a les arts, Bruguera estudià dibuix i pintura amb el mestre Joan Vila Cinca i, atret pel cant i la música, ingressà a l'Orfeó de Sabadell sota el mestratge de Cebrià Cabané. S'inicià com a actor al teatre de la Societat Coral Centre Sabadellès Gelats i el 1912 debutà amb la Companyia Pubill, a Granollers, amb Els savis de Vilatrista, de Santiago Rusiñol. Quan s'incorporà al món professional, actuà al costat de grans actrius com Margarida Xirgu, Maria Guerrero, Lola Membribes... i actors com Enric Borràs i Antonio Vico. De tots els papers que va interpretar, era del de Jesús que en guardava més bon record, perquè en restaren unes imatges gràfiques que van arribar al Vaticà. Una d'aquestes fotografies interpretant Jesús agonitzant, per la seva expressivitat i el seu verisme, van ocupar un lloc a la biblioteca personal de Pius XII.

Bruguera va deixar escrites unes memòries de la seva singladura professional que han restat inèdites.

Ramon Balcells i Basomba (la Guàrdia Lada, Montoliu de Segarra, 8 de març de 1901 - Sabadell, 18 d'abril de 1946). Metge.

Va estudiar el batxillerat a Manlleu i la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on es doctorà.  El 1925, es matriculà a l'Institut Bodelogne de París per especialitzar-se en Tocologia i un cop acabada l'especialitat se n'anà a Brussel·les a estudiar Medicina Tropical. De retorn a Barcelona, acceptà l'oferiment de formar part de la Federació de Germandats, integrada per un grup de metges sabadellencs. És així com, incorporat a l'entitat mèdico-assistencial, s'instal·là a Sabadell i molt aviat es guanyà la confiança dels sabadellencs. Home de profundes conviccions liberals i democràtiques, aconseguí l'amistat de significats militants sindicals i polítics d'esquerres, com Josep Moix, Miquel Beltran o Josep Rosas,  i de personalitats de la burgesia sabadellenca, com Domènec Codina. L'any 1929 es casà a Itàlia amb Eduvigis Squassini, a qui havia conegut durant un viatge a Sud-amèrica en què s'havia enrolat voluntari quan feia el servei militar. Durant la dictadura de Primo de Rivera i sobretot durant el franquisme sofrí la repressió del règim autoritari pel sol fet de dispensar assistència mèdica a persones compromeses en la lluita contra la dictadura. Balcells era un gran lector i un apassionat melòman, home d'una vasta cultura que disposava d'una de les biblioteques més importants del Sabadell de l'època.

Josep Aparici i Fins (Caldes de Montbui, 1 de maig de 1654 - Barcelona, 16 de desembre de 1731). Funcionari reial, home de negocis i geògraf.

Estigué al servei de Carles II, com a ajudant de tresorer, i després de la monarquia borbònica. En els seus escrits sobre geografia i economia propugnà la millora de la gestió financera dels organismes catalans, la creació d'un port franc a Barcelona i diverses millores per a la irrigació i la industrialització del país com també la conquesta de la ribera de l'Amazones pels catalans. Fruit dels seus viatges pel Principat, elaborà un mapa de Catalunya, amb les fronteres dels corregiments sobre les demarcacions de vegueries, que el 1720 dedicà a Felip V.

Josep Balari i Jovany (Barcelona, 11 de novembre de 1844 - 1 de juliol de 1904). Filòleg, historiador i taquígraf.

Va ser deixeble de Milà, Rubió i Bergnes de las Casas, a qui substituí a la càtedra de grec de la Universitat de Barcelona. Va escriure diverses obres de caràcter històric, la més important de les quals és "Orígenes históricos de Cataluña" (1899), i estudis sobre documents de l'època comtal catalana (segles IX-XII). D'altra banda, dedicà una especial atenció als estudis filològics, especialment sobre el català: "Etimologías catalanas", "Influencia de la dominación romana en Cataluña comprobada por la orografía". Deixà inacabat el "Diccionari Balari", lexicogràfic, i esborranys per a una gramàtica històrica. Va ser mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1875 i presidí els de 1894.