Tots els articles
| Operaris especialitzats en l'aprest o tractament d'acabat dels teixits. * * * El carrer dels Aprestadors es troba al barri d'Espronceda, en una zona de carrers amb noms d'oficis manuals. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoAprestradors (29.10.1986)
| Franz Schubert (Viena, 31 de gener de 1797 - 19 de novembre de 1828). Compositor austríac, deixeble de Salieri. La seva obra, impregnada d'un intens lirisme, renovà les formes musicals tradicionals dins el marc d'un romanticisme amb elements classicitzants. Els darrers anys de la seva vida va compondre obres per a piano d'una profunda bellesa, com la Sonata en sol major, els Impromptus i les extraordinàries sonates pòstumes. |
Historial toponímic
Schubert (29.12.1955), calleSchubert (30.10.1985)
| Port de muntanya del Sistema cantabroastur, de 1.364 m d'altitud, entre el Principat d'Astúries i la província de Lleó. El carrer de Pajares es troba al barri del Torrent del Capellà, en una zona amb noms de muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Pajares (29.12.1955), callePajares (30.10.1985)
| Monestir femení d'obediènia benedictina, fundat el 1214 a Sant Vicenç de Jonqueres. El 1273 una part de la comunitat es traslladà a Sabadell i el 1293 s'establí a Barcelona, prop de l'antiga muralla, a l'actual carrer de Jonqueres. Adoptà aleshores la regla de l'orde militar d'Uclés o de Sant Jaume de l'Espasa i prosperà com a recer de filles de la noblesa. A l'indret on s'havia aixecat el primitiu convent prop del Ripoll, s'hi va edificar a mitjan segle XVI l'església parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres i la rectoria, a la qual més endavant s'afegí la galeria. Fins que el 1889, amb el creixement experimentat per la Creu Alta, que pertanyia al terme de Jonqueres, es decidí traslladar l'església parroquial al nucli urbà, davant la creu que havia donat nom a la població. |
Historial toponímic
Jonqueres (9.12.1965), plazaJonqueres (30.10.1985)
| Jaume Almera i Comas (Vilassar de Mar, 5 de maig de 1845 - Barcelona, 15 de febrer de 1919). Geòleg i eclesiàstic. Autor de diversos estudis monogràfics de geologia local i comarcal. Confeccionà els primers mapes geològics de Barcelona i la seva rodalia. El 1874 va fundar el Museu Geològic del Seminari de Barcelona. L'any 1885 va ser nomenat canonge de la seu episcopal de Barcelona i degà l'any 1912. |
Historial toponímic
Doctor Almera (1925), c. delDoctor Almera (27.5.1939), calleDoctor Almera (30.10.1985)
| Persones, normalment joves, que treballen per aprendre un ofici sota les ordres d'un mestre o d'un oficial. * * * El carrer dels Aprenents es troba al barri d'Espronceda, en una zona de vies amb noms d'oficis. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoAprenents (29.10.1986)
| El pantà de Sau es troba al municipi osonenc de Vilanova de Sau, que regula les aigües del Ter. Fou construït per la companyia Hidroelèctrica de Catalunya, SA a partir de 1949, aprofitant el congost del molí de Sau, on ara hi ha la resclosa. El poble de Sant Romà de Sau va desaparèixer sota les aigües i només el campanar n'emergeix en èpoques de baixa pluviositat. Altrament, l'església romànica de Sant Vicenç de Verders es va salvar de desaparèixer sota les aigües perquè fou traslladada pedra per pedra i reconstruïda al bosc de Can Deu de Sabadell. El carrer de Sau es troba al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Sau (9.12.1965), calleSau (30.10.1985)
| Pic del massís de la Maladeta, de 2.620 m d'altitud, situat a la capçalera de l'Éssera, molt a prop del refugi de la Renclusa, un dels punts de partida per a l'ascensió a l'Aneto, a la comarca de l'Alta Ribagorça. * * * El passatge de Paderna és al barri de la Plana del Pintor, en una zona de carrers amb noms de serralades i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Paderna (9.12.1965), pasajePaderna (30.10.1985)
| El territori senyorial de Jonqueres, documentat des del 973, juntament amb el de Sobarber, documentat des del 963, i el de Togores, documentat des del 961, formaven la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, que al seu torn era una de les set parròquies que constituïen el terme de Terrassa. |
Historial toponímic
Jonqueres (27.10.1960), pasajeJonqueres (30.10.1985)
| Poema narratiu medieval, obra de Dante Alighieri (1265-1321), que recull tota l'experiència de la humanitat occidental acumulada fins al seu temps. És considerada una obra cabdal de la literatura universal, que ha resistit el pas del temps, els gustos i les modes de cada època. La gran traducció clàssica de la "Divina Comèdia" al català és la d'Andreu Febrer, del segle XV. Modernament, Josep M. de Sagarra la va traduir en vers rimat el 1935-36 i, recentment, el 2000, Joan Francesc Mira n'ha publicat una versió en vers lliure. |
Historial toponímic
Divina Comèdia (25.3.1987)