PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Anníbal ( ?, 247 aC - Bitínia, 183 aC). Militar cartaginès, fill d'Amílcar Barca. Quan tot just tenia 9 anys acompanyà el seu pare en l'expedició cartaginesa a la Península Ibèrica, on passà els anys de joventut i es casà amb una indígena. El 222 aC, en morir assassinat Àsdrubal, va assumir el comandament de l'exèrcit cartaginès que aleshores dominava tot el sud peninsular. Amb l'atac a Sagunt el 219 aC va provocar l'esclat de la Segona Guerra Púnica contra els romans i organitzà la famosa expedició a Itàlia a través dels Pirineus i els Alps amb una quarantena d'elefants i un exèrcit de 90.000 homes. Vencé els romans a Trasimeno (217 aC) i a Cannas (216 aC), i, això no obstant, no s'atreví a assetjar Roma perquè no havia rebut reforços de cap mena ni les tribus itàliques se li havien unit revoltades contra els romans. El 203 aC, quan s'assabentà que l'exèrcit romà havia desembarcat prop de Cartago, Anníbal anà a socórrer el seu país, però el 202 aC fou vençut per Escipió a Zama. Assetjat pels romans, que exigien que els fos lliurat, Anníbal es refugià a la cort d'Antíoc III de Siria, a qui instigà a revoltar-se contra Roma. Vençut Antíoc, Anníbal hagué de fugir. Es refugià aleshores a Bitínia, on ajudà el rei Prúsies immers en una guerra civil, però altre cop, encalçat pels romans, es veié constret a fugir. Aquesta vegada, però, davant la impossibilitat de trobar un refugi segur, optà per suïcidar-se. Era l'any 183 aC.

Historial toponímic

Aníbal (24.11.1955), calle
Anníbal (30.10.1985)

Roc (Montpeller, 1295 - ?, 1327). Personatge de vida llegendària venerat com a sant que va peregrinar diverses vegades a Roma, acompanyat d'un gos tal com el representa la iconografia tradicional, i va recórrer tot Itàlia curant els infectats per la pesta. Durant el segle XV la devoció per sant Roc es va estendre des de Venècia, on el 1477 es va fundar la Confraternità o Scuole di San Rocco per acollir malalts de pesta, cap als països germànics i per tot Europa. Sant Roc és l'advocat contra la pesta i les malalties contagioses i ha estat venerat arreu de Catalunya. * * * La plaça de Sant Roc es va formar a finals del segle XVI com a placeta dels Estricadors, però aviat va prendre el nom actual.

Historial toponímic

Estricadors (finals del segle XVI)
Fort ( nom popular)
Constitució (1873)
Sant Roc (1874)
Pi i Margall (1902)
San Roque (27.5.1939), plaza
Sant Roc (30.10.1985)

Nom donat a la plaça en record dels tres gratacels que s'hi havien construït després de la riada de 1962 i que van haver de ser enderrocats el 1996 perquè patien patologies estructurals irreversibles. Els tres edificis perfilaven una silueta característica del barri d'Espronceda.


Historial toponímic

Tres Torres (29.3.2000)

Johann Sebastian Bach (Eisenach, 21 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750). Organista i compositor alemany de música barroca.

Bach va ser molt fecund i se'l considera el cim de la música barroca. La seva obra és font d'inspiració per a molts músics. Va compondre més de dues-centes cantates d'església i unes vint de profanes, els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temperat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L'art de la fuga, l'Ofrena Musical, les Variacions Goldberg i l'Oratori de Nadal, a més de nombroses obres vocals, orquestrals, obres per a orgue, clavecí i altres instruments.

El carrer de Johan Sebastian Bach es troba a Can Rull, en una zona amb  predomini de noms de compositors.




Historial toponímic

Bach (29.12.1955), calle
Johann Sebastian Bach (30.10.1985)

Cristóbal Ramos Melo (Sabadell, 1967 - 27 de març de 1975). Estudiant.

Infant mort accidentalment en un abocador molt pròxim a les darreres cases del barri de Torre-romeu. Posteriorment, netejada i urbanitzada la zona, la nova plaça es dedicà a la memòria del nen víctima d'aquell trist accident.


Historial toponímic

Cristóbal Ramos (30.10.1985)

Anne Frank (Frankfurt, 12 de juny de 1929 - camp de Bergen, Belsen, 12 de març de 1945). Jueva alemanya, coneguda pel diari escrit entre 1942 i 1944 a la casa d'Amsterdam on era amagada amb la seva família durant l'ocupació alemanya.

Amb l'arribada de Hitler al poder, el 1933, la família Frank, d'origen jueu, abandonà Alemanya fugint de les persecucions nazis i s'establí a Amsterdam. Però amb la invasió alemanya dels Països Baixos, el juliol de 1942, es van haver d'amagar i ho van fer en una cambra secreta de l'empresa del pare, Otto Frank. Dos anys s'estigué la família en aquest refugi fins que, fruit d'una delació, van ser descoberts i deportats als camps d'extermini. Anne morí de tifus al camp de Bergen-Belsen, set mesos després d'haver-la detingut. Acabada la guerra, el pare, únic supervivent de la família, tornà a Amsterdam i descobrí, estalvi, el diari de la seva filla.

El diari, que originàriament havia estat un regal del tretzè aniversari d'Anne, descriu, amb mirada adolescent, els fets de la vida quotidiana durant l'ocupació nazi, entre el 12 de juny de 1942 i l'1 d'agost de 1944.

El carrer d'Anne Frank es troba a Castellarnau, barri en què els vials porten noms de persones que han esdevingut símbols de la lluita per la llibertat i la dignitat humanes.


Historial toponímic

Anne Frank (25.3.1987)

Ramon de Penyafort (Santa Margarida del Penedès, 1180 - Barcelona, 1275). Nascut al castell de Penyafort, als afores de Santa Margarida del Penedès, fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort i de Saurina. Estudià a la universitat de Bolonya i ingressà a l'orde de Sant Domènec. El 1230, estant a Roma, va ser nomenat confessor del papa Gregori IX i aconseguí normalitzar l'orde de la Mercè, en la fundació del qual ja havia intervingut. Va ser gran amic i conseller de Jaume I i intervingué en tots els afers importants de la vida religiosa dels país. Actuà d'inquisidor i d'assessor jurídic en múltiples ocasions. Entre la seva obra pastoral hi ha la fundació d'una escola de llengua àrab a Tunis, el 1245, i una altra a Múrcia, el 1266, per a la conversió dels musulmans.

Historial toponímic

Sant Ramon de Penyafort (1925), c. de
San Ramón de Peñafort (27.5.1939), calle
Sant Ramon de Penyafort (30.10.1985)

Vall del Pirineu aragonès, al peu del Mont Perdut, per la qual, entre parets quasi verticals, discorre el riu Arazas, que salva els desnivells formant diversos salts d'aigua, com l'espectacular Cola de Caballo i les Gradas de Soaso.

Historial toponímic

Ordesa (29.12.1955), calle
Ordesa (30.10.1985)

Joan Sallent i Prat (Sabadell, 11 de març de 1879 - 21 de març de 1936). Impressor.

Fill de família pagesa, i el segon de tres germans, començà ajudant els seus pares en les feines del camp, però el seu esperit inconformista i l'afany per accedir al món de la cultura aviat el van portar lluny de l'activitat agrícola. Començà d'aprenent a la impremta de Joan Comas, la més important de Sabadell i una de les més grans del país, amb una setantena d'operaris, que exportava a tota la península i a ultramar. Fou en aquest prestigiós obrador on Joan Sallent es formà professionalment com a impressor. Cap a 1909 s'establí pel seu compte al c. de l'Horta Novella, 123, tocant a la carretera de Barcelona. Per poc temps, però, perquè aviat es traslladà al c. de Sant Quirze, 48, i tot seguit, pels volts de 1917, al núm. 32 del mateix carrer. Aquí s'hi estigué fins al 1932, quan constituí societat amb Josep Custodio i s'establí al c. de Jovellanos. Sallent aviat assolí fama per la qualitat de la seva producció i arribà a ser un dels millors impressors de Catalunya. Del seu obrador van sortir obres per a diversos editors barcelonins, com la Llibreria Catalònia, la Llibreria Verdaguer, les Edicions Proa o l'editorial Barcino, amb una trentena de títols de l'enciclopèdia Catalunya, i s'hi van estampar els volums més interessants de l'edició sabadellenca d'entreguerres: l'Almanac de les Arts de 1924 i 1925,  Elements d'història de Sabadell de Miquel Carreras, Sabadell del meu record de Marian Burguès, El rodal de Sabadell de Josep Rosell, l'Almanac del Diari de Sabadell de 1928, Les decapitacions i el Bestiari de Pere Quart, els volums de les Edicions La Fona i de La Mà Trencada, la Biblioteca Sabadellenca, que dirigia Joan Costa i Deu, i, sobretot, des de 1925 els llibres de  les Edicions La Mirada, dissenyats per Ricard Marlet, que afegien un toc d'elegància noucentista al bon gust i a la pulcritud artesanal que acreditava l'obrador de Joan Sallent.




Historial toponímic

Joan Sallent (21.12.1984)

Carrer començat pel volts del 1800 en terres d'Antoni de Deu, anomenades de la Creueta, del camí de la Creueta o de la Creu del Cap de la Costa, per la creu que s'aixecava sobre el camí que anava a les hortes del Ripoll i a la palanca que travessava el riu.

Historial toponímic

Polinyà
Creueta (1800)
Joaquim Maurín (6.1.1937)
Cruz (27.5.1939), calle
Creueta (30.10.1985)