Tots els articles

Nom donat a la plaça en record dels tres gratacels que s'hi havien construït després de la riada de 1962 i que van haver de ser enderrocats el 1996 perquè patien patologies estructurals irreversibles. Els tres edificis perfilaven una silueta característica del barri d'Espronceda.

Johann Sebastian Bach (Eisenach, 21 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750). Organista i compositor alemany de música barroca.

Bach va ser molt fecund i se'l considera el cim de la música barroca. La seva obra és font d'inspiració per a molts músics. Va compondre més de dues-centes cantates d'església i unes vint de profanes, els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temperat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L'art de la fuga, l'Ofrena Musical, les Variacions Goldberg i l'Oratori de Nadal, a més de nombroses obres vocals, orquestrals, obres per a orgue, clavecí i altres instruments.

El carrer de Johan Sebastian Bach es troba a Can Rull, en una zona amb  predomini de noms de compositors.

Joan Sallent i Prat (Sabadell, 11 de març de 1879 - 21 de març de 1936). Impressor.

Fill de família pagesa, i el segon de tres germans, començà ajudant els seus pares en les feines del camp, però el seu esperit inconformista i l'afany per accedir al món de la cultura aviat el van portar lluny de l'activitat agrícola. Començà d'aprenent a la impremta de Joan Comas, la més important de Sabadell i una de les més grans del país, amb una setantena d'operaris, que exportava a tota la península i a ultramar. Fou en aquest prestigiós obrador on Joan Sallent es formà professionalment com a impressor. Cap a 1909 s'establí pel seu compte al c. de l'Horta Novella, 123, tocant a la carretera de Barcelona. Per poc temps, però, perquè aviat es traslladà al c. de Sant Quirze, 48, i tot seguit, pels volts de 1917, al núm. 32 del mateix carrer. Aquí s'hi estigué fins al 1932, quan constituí societat amb Josep Custodio i s'establí al c. de Jovellanos. Sallent aviat assolí fama per la qualitat de la seva producció i arribà a ser un dels millors impressors de Catalunya. Del seu obrador van sortir obres per a diversos editors barcelonins, com la Llibreria Catalònia, la Llibreria Verdaguer, les Edicions Proa o l'editorial Barcino, amb una trentena de títols de l'enciclopèdia Catalunya, i s'hi van estampar els volums més interessants de l'edició sabadellenca d'entreguerres: l'Almanac de les Arts de 1924 i 1925,  Elements d'història de Sabadell de Miquel Carreras, Sabadell del meu record de Marian Burguès, El rodal de Sabadell de Josep Rosell, l'Almanac del Diari de Sabadell de 1928, Les decapitacions i el Bestiari de Pere Quart, els volums de les Edicions La Fona i de La Mà Trencada, la Biblioteca Sabadellenca, que dirigia Joan Costa i Deu, i, sobretot, des de 1925 els llibres de  les Edicions La Mirada, dissenyats per Ricard Marlet, que afegien un toc d'elegància noucentista al bon gust i a la pulcritud artesanal que acreditava l'obrador de Joan Sallent.