Tots els articles

Joan Morral i Pelegrí (Sabadell, 7 d'abril de 1890 - 19 de desembre de 1991). Regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.

Joan Morral es formà políticament, a principis del segle XX, entre els republicans federals veterans dels anys de la Primera República i des del 13 anys milità en el Círcol Republicà Federal. Durant la vaga general de 1902, encara un nen, va participar en les manifestacions que acabaren amb l'assalt als Maristes de la Rambla, quan des de l'escola dispararen sobre els manifestants. Més endavant, el 1909 va intervenir a Sabadell en la revolta de la Setmana Tràgica, iniciada en la protesta per l'embarcament de soldats cap a la guerra del Marroc, que es va saldar amb la matança de molts revoltats i en la crema d'esglésies. Morral, que en aquells anys havia treballat en una empresa de llanes i havia estat ajudant de notaria, aleshores treballava a l'empresa La Electricidad, SA. El 1915, seguint l'empresa, que s'havia traslladat a Mallorca, estigué fora de Sabadell fins al 1919 i no va intervenir en la vaga general de 1917 ni en els fets de l'Obrera. De retorn a Sabadell, es va reincorporar a la militància republicana i va ser l'enllaç entre el Círcol i Companys, diputat per Sabadell després de l'assassinat de Layret.

El 1926 es va integrar en els escamots d'Estat Català, creats per donar suport a l'ocupació militar de Catalunya per proclamar-hi la República Catalana, intent promogut per Francesc Macià i Estat Català, que acabà en el fracàs de Prats de Molló. Morral participà en les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 en la llista de Coalició d'Esquerres Republicanes que resultà vencedora i va ser regidor adscrit a la Comissió de Cultura durant el trienni 1931-1933. En aquesta etapa s'inicià el programa de construcció d'escoles; s'encarregà a Miquel Carreras la redacció del llibre Elements d'història de Sabadell, que es distribuí a totes les escoles, i s'instal·là el Museu d'Història a la casa Casanovas del carrer de Sant Antoni. El 1934 tornaria a la seva feina i a la militància de base. Durant la guerra treballà a la rereguarda i el gener de 1939 s'exilià no sense abans haver destruït documentació comprometedora i haver enterrat el bust de Pi i Margall al jardí del Círcol. A l'exili passà pel camp de Sant Cebrià, per una presó prop de Montpeller i finalment s'instal·là lliurement al sud de França fins que el 1942 pogué tornar sense perill. Durant la postguerra, amb Magí Marcé i Joan Pont, va crear clandestiament el "Comitè Roig" per recaptar fons d'ajuda als presos i a les seves famílies. Com a vell militant del Círcol, sempre va estar vigilat i el van detenir cada vegada que alguna autoritat del règim visitava la ciutat. Va morir als 101 anys, fidel als principis republicans que el van acompanyar tota la vida.

La Creu Alta es va començar a formar a l'inici del segle XVIII, en terres del terme municipal de Sant Pere de Terrassa, amb l'establiment d'alguns comerciants, hostalers i taverners per evitar els impostos que l'ajuntament sabadellenc carregava sobre els queviures i la beguda. No es va incorporar a Sabadell fins al 6 d'abril del 1904, quan una llei disposava l'agregació de gran part de la parròquia de Sant Julià d'Altura i de tota la de Sant Vicenç de Jonqueres.

La creu, situada a l'entroncament del camí ral de Manresa i el de Castellar, és documentada des del 1616 com la més alta del terme, i sens dubte originà el topònim de la Creu Alta, però es desconeix la data en què hi va aparèixer per primera vegada.

En contraposició hi havia la Creu Baixa, documentada almenys des del 1617, que era a la dreta del camí ral de Manresa i separava els termes de Terrassa i Sabadell, prop de l'actual cruïlla entre el carrer de Vilarrúbias i la via de Massagué.