Tots els articles
Amàlia Riart Canas (Manresa, 7 de febrer de 1893 - Sabadell, 22 de setembre de 1954). Propietària de terres del que avui és el barri del Raval d'Amàlia. Casada amb Josep Comelles Costa, la parella es va establir a Sabadell vers el 1918 procedent de Riells del Fai. A l'Arxiu Històric de Sabadell consta que l'any 1919 tenien una casa en aquest indret i que el 1920 ja hi havia més habitatges en aquest punt del rodal que apareix anomenat "Pujada de la Salut". El 1924, al padró d'habitants, es parla d'aquest indret com a "casas de Amalia" i, el 1930, ja com a "Raval d'Amàlia". Se sap que l'any 1936 la parella habitava al número 1 del vial anomenat raval d'Amàlia, però Amàlia Riart consta també com a propietària dels números 2-3, 4 i 5. |
Historial toponímic
Amàlia (30.10.1985)
| Sant Llop |
Historial toponímic
San Juan (annexat de Barberà el 19.2.1959), calleSan Lupo (18.2.1960), calleSant Llop (30.10.1985)
| Poblat celtiber, situat al Cerro de Garray, prop de Sòria, que constituí un dels principals centres de resistència celtibèrica contra l'ocupació romana durant el segle II aC, fins que Escipió Emilià, que havia derrotat Cartago, va establir un setge a la ciutat, amb campaments permanents, que obligaren Numància, aïllada i víctima de la fam, a rendir-se l'any 133 aC. Malgrat la llegenda, la ciutat celtibèrica va perviure durant l'ocupació romana. |
Historial toponímic
Numancia (24.11.1955), calleNumància (30.10.1985)
| Joan Amades i Gelat (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959). Folklorista autodidacte, recopilador del corpus del cançoner, la rondallística i el costumari catalans. Des del 1940 va ser conservador del Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol, de Montjuïc, i responsable de la Secció de Gravats Populars a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona. La UNESCO li encarregà un corpus bibliogràfic del folklore català. D'entre les seves obres cal destacar el Costumari català, en cinc volums editats entre 1950 i 1956, i els tres volums de Folklore de Catalunya: Rondallística (1950), Cançoner (1951) i Costums i creences (1969). És autor també d'Històries i llegendes de Barcelona. Passejades llegendàries pels carrers de la ciutat vella, que recull les seves intervencions setmanals a Ràdio Associació de Catalunya, emeses entre 1933 i 1939. |
Historial toponímic
Joan Amades (9.12.1965), calleJoan Amades (30.10.1985)
| Santuari marià situat prop del cim de la serra del Corredor, dins el parc natural del Montnegre. D'estil gòtic tardà, l'església reconstruïda a finals del segle XVI és de planta en creu llatina, amb dues capelles laterals i un petit cambril, envoltat per un retaule cinccentista, en què es venera la Mare de Déu dels Socors. El campanar és una imponent torre quadrada, coronada amb merlets i amb gàrgoles a les arestes. El carrer del Corredor es troba situat al barri del Poblenou de la Salut, en una zona en què predominen els noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Corredor (29.12.1955), calleCorredor (30.10.1985)
| Amadeu Aragay i Daví (Sabadell, 6 de desembre de 1886 - Mèxic, 10 d'octubre de 1965). Periodista i polític. Va estudiar als Escolapis i completà el batxillerat més endavant a l'Institut Tècnic de Barcelona. Treballà a l'hostal que tenien els seus pares al carrer de Sant Joan, però aviat les inquietuds polítiques l'allunyaren del negoci familiar. Va ser un destacat jugador de futbol del Centre d'Esports Sabadell i formava part de l'equip que el 1913 va guanyar la Copa del Rei a Madrid. Però a part de l'anècdota esportiva, començà la seva carrera política militant en les Joventuts Radicals de Catalunya, els anomenats joves bàrbars. Va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Sabadell el 1911 i el 1913, i combaté el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa, col·laborant als setmanaris Rebeldes i Combate, de Sabadell, i Revolución, de Barcelona. Influït per Francesc Layret i Lluís Companys, s'allunyà del lerrouxisme i s'incorporà al nacionalisme republicà. El 1922 va intervenir en la fundació de la Unió de Rabassaires, de la qual va ser dirigent fins al maig de 1936. El 14 d'abril de 1931 acompanyà Lluís Companys en l'ocupació de l'Ajuntament de Barcelona i participà en la proclamació de la República des de la balconada de la plaça de Sant Jaume. Diputat a Corts per Esquerra Republicana, participà en la discussió de la Llei de Bases de la Reforma Agrària de 1932 i l'any següent va publicar el llibre El problema agrari català, en defensa de les reivindicacions dels rabassaires. Col·laborà aleshores en la premsa política, La Humanitat i Terra Lliure, i publicà algunes obres de creació literària, entre les quals, el drama Terra nostra, estrenat a Sabadell el 1925, va assolir un considerable èxit de públic i fou representat a tot Catalunya. Va ser també un dels creadors de la col·lecció La Fona, les edicions de l'esquerra sabadellenca aparegudes el 1929. Del seu pas per la francmaçoneria, sabem que va pertànyer a les lògies Adelante i Justicia, totes dues de Barcelona, en què destacà com un eloqüent orador. El 1939 s'hagué d'exiliar a França, però aviat s'embarcà cap a Mèxic, on residí a la capital fins que morí el 1965. A Mèxic va ser un membre actiu de l'Orfeó Català, treballà en activitats comercials diverses i els darrers anys es dedicà intensament a la pintura artística, que exposà a Mèxic el 1959.
|
Historial toponímic
Amadeu Aragay (29.4.1998)
Josep (Natzaret, Galilea, ? - després del 12 dC). Fill de Jacob, de la nissaga de David. Fuster de Narzaret. Era promès amb Maria quan va quedar embarassada de Jesús i, tot i que Josep dubtà si havia de repudiar-la, un àngel li revelà en somnis que el fill de Maria era obra de l'Esperit Sant; des d'aleshores Josep es comportà sempre com si fos realment el pare de Jesús. Als evangelis, Josep només és esmentat en els episodis de la infantesa de Jesús, com la fugida a Egipte per protegir-lo d'Herodes o la circumcisió i la presentació al temple d'acord amb la tradició jueva, i es creu que va morir abans que Jesús iniciés els anys de vida pública. D'altra banda, els evangelis apòcrifs afirmen que va tenir altres fills amb Maria, que serien germans de Jesús. Carrer iniciat al primer quart del segle XIX com a carrer de la Cobertera perquè es dirigia cap a aquest indret de la timba del Ripoll. |
Historial toponímic
Cobertera (segon quart del segle XIX )Sant Josep (mitjan segle XIX)Bellapart (6.1.1937)San José (27.5.1939), calleSant Josep (30.10.1985)
| Plaça nova de la Creu. |
Historial toponímic
Nova Creu (30.10.1985)
| Joan Alsina i Hurtós (Castelló d'Empúries, 28 d'abril de 1942 - Santiago de Xile, 19 de setembre de 1973). Sacerdot assassinat pel règim de Pinochet. Nascut en una masia de Castelló d'Empúries, als onze anys va ingressar al Seminari de Girona i als 18 al Seminario Hispano Americano de Madrid per a les missions. Un cop ordenat sacerdot, el 1965, va ser destinat a Malgrat de Mar, on es va estar fins al gener de 1968, que se n'anà a Xile per treballar en l'evangelització del món obrer, amb els més desfavorits socialment. A Santiago va ser capellà de la parròquia de San Ignacio i va treballar a l'Hospital de San Juan de Dios. Alsina creia en la teologia de l'alliberament i en el socialisme democràtic de Salvador Allende, per això va ser fitxat com a perillós pel nou règim pinochetista. I el 19 de setembre, vuit dies després del cop d'estat que va enderrocar el president Allende, Alsina va ser detingut quan anava a l'hospital a treballar i va ser brutalment apallissat. Al vespre se'l van endur a Puente Bulnes, sobre el riu Mapocho, li van descarregar una ràfega de metralleta i van llançar-lo al riu. La plaça de Joan Alsina es troba a Castellarnau, barri en què la majoria de carrers porten noms de persones que s'han significat per la lluita a favor de la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Joan Alsina (28.4.1999)
| Pic, vall i estanys de Corones del massís de la Maladeta, a l'Alta Ribagorça. El pic i el coll de Corones, juntament amb el pic de l'Aneto i el pic Maleït, formen part de les crestes que tanquen la vall homònima al massís de la Maladeta. Adossada a aquesta línia de crestes, sota la gelera de Corones, hi ha els estanys de Corones que aflueixen al riu de Vallhiverna després de baixar pel barranc de Corones. * * * El carrer de Corones es troba situat al Torrent del Capellà, en una zona on predominen els noms de muntanyes, que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Coronas (1975), calleCorones (30.10.1985)