PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Arbre mediterrani de la família de les fagàcies (Quercus ilex) de fulla sempre verda i coriàcia. La plaça de les Alzines es troba situada a Can Deu, barri en què els carrers porten noms d'arbres i arbusts.

Historial toponímic

Alzines / Las Encinas (8.10.1970)
Alzines (30.10.1985)

Jordi (Diòspolis, Palestina, 270 - Nicomèdia, Capadòcia, 303). Oficial de l'exèrcit romà i màrtir cristià. L'absència de fonts documentals i hagiogràfiques ha fet dubtar de la seva existència real, solament els testimonis arqueològics i de culte certifiquen que un màrtir de nom Jordi era venerat des del segle IV. La manca de documentació sobre la seva vida va propiciar que la literatura se n'emparés i se'n fessin diverses passions apòcrifes i llegendàries. Entre aquestes, que era fill d'un oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis, l'actual Lod israelià, allà es casà amb Policromia i tingueren un fill, Georgius. Major d'edat, Jordi s'allistà a l'exèrcit romà, seguint els passos del seu pare, i als 30 anys fou destinat a Nicodèmia com a tribú, aleshores entrà a formar part de la guàrdia personal de l'emperador. Quan Dioclecià ordenà la persecució dels cristians, Jordi es negà a obeir. Descoberta la seva fe cristiana, fou torturat, encadenat en una roda d'espases i decapitat. La llegenda de sant Jordi matant un terrible drac per alliberar una donzella data del final del primer mil·lenni, a la mateixa època en què el culte al sant entrà a Catalunya amb la litúrgia romana. Segons la llegenda, va ser el rei Pere I qui nomenà sant Jordi patró de la cavalleria i la noblesa catalana, després de rebre el favor del sant en una batalla contra els sarraïns, i almenys des de l'inici del segle XIX, sant Jordi és el patró de Catalunya.

Historial toponímic

Sant Jordi (finals segle XIX)
Síndic Cabanyes (6.1.1937)
San Jorge (27.5.1939), calle
Sant Jordi (30.10.1985)

Pic del Pirineu axial, de 2.861 m d'altitud, situat entre els municipis de Queralbs, al Ripollès, i Fontpedrosa, al Conflent, i flanquejat pel pic d'Eina (2.786 m) a ponent i el pic de Noucreus (2.799) a llevant, en l'anomenada "Olla de Núria".

Historial toponímic

Noufonts (29.12.1955), calle
Noufonts (30.10.1985)

Joan Alcover i Maspons (Ciutat de Mallorca, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926). Poeta, assagista i polític.

Cursà estudis de dret a Barcelona i exercí d'advocat a la seva Mallorca natal. Va començar escrivint poesia en castellà, a imitació de Campoamor, però a partir de 1903 adoptà el català com a vehicle d'expressió poètica. Aquesta actitud s'ha relacionat amb el dolor per la mort de la seva filla, que el dugué a una poètica de la sinceritat. Hi ha també factors culturals que explicarien el canvi, com la irrupció a Palma del grup modernista impulsor de la integració en la cultura catalana, que acabà conformant l'anomenada Escola Mallorquina. El 1909 va recollir la seva obra poètica en el volum Cap al tard, que és un dels poemaris més influents de la poesia catalana del segle XX. I amb Poemes bíblics, completava el 1918 la seva obra poètica en català.

El 1996, el Consell Insular de Mallorca va acordar que la cançó La Balanguera, el poema de Joan Alcover musicat per Amadeu Vives, fos l'himne oficial de Mallorca.


Historial toponímic

Alcover, calle
Joan Alcover (30.10.1985)

Josep Corominas i Humbert (Mura, 1797 - Sabadell, 3 de juny de 1874). Fabricant tèxtil.

Iniciador d'una dinastia de fabricants tèxtils. Arribà a Sabadell com a jornaler i aviat, el 1820, s'establí pel seu compte. El seu fill, Joan B. Corominas i Pla (Sabadell, 1823-1887), va construir el Vapor Corominas, popularment conegut com a Vapor de l'Esmolet, i fou un dels fundadors del Banc de Sabadell.


Historial toponímic

Colom (1872)
Colom (últim quart del segle XIX)
Coromines (1884)
Corominas (27.5.1939), calle
Corominas (30.10.1985)

Serralada de l'Europa Occidental, d'un 1300 km de llargada, que fa de frontera d'Itàlia amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia. El límit septentrional el formen la vall del Roine, l'altiplà suís i el de Baviera, mentre que el meridional és constituït per la vall del Po, que ocupa, d'est a oest, tot el nord d'Itàlia. Generalment a la serralada alpina es distingeixen tres sectors: els Alps Occidentals, de la Mediterrània fins al Mont Blanc, que amb 4.810 m és el punt culminant de tota la serralada; els Alps Centrals, que anirien des del Valais, amb el Monte Rosa, de 4.634 m, i el Cervino, de 4.478 m, fins als Grisons; i els Alps Orientals, amb els Dolomites i la resta de serralades, unes al nord que es perden per la plana hongaresa i les altres al sud que continuen en les serralades costaneres de Croàcia. Als Alps s'originen tres dels rius més importants d'Europa, el Roine, el Rin i el Po. * * * El carrer dels Alps es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos.

Historial toponímic

Alpes (29.12.1955), calle
Alps (30.10.1985)

Joan Evangelista (Betsaida, Galilea, 9dC - Efes, Capadòcia, 103 dC). Fill de Zebedeu i Salomé, i germà de Jaume. Era l'apòstol més jove i, segons el Nou Testament, també el més estimat de Jesús. Al Sant Sopar segué a la seva dreta i va acompanyar la verge Maria durant la crucifixió de Crist. Amb Pere i Jaume formen el grup d 'apòstols més propers a Jesús. Va predicar per Samària amb sant Pere i se n'anà a l'Àsia Menor. Després de ser empresonat a Roma, es va exiliar a Patmos, on segons la tradició va escriure l'"Apocalipsi". Anys més tard li varen permetre anar a Efes, lloc en què degué morir i on era venerat el seu sepulcre." * * * Entre 1894 i 1895, l'ajuntament va adquirir terrenys per a la nova plaça de Sant Joan, i el 1897 ja era a punt d'urbanitzar.

Historial toponímic

Sant Joan (1897)
Llibertat (11.3.1911)
Navarra (27.5.1939), plaza de
Sant Joan (18.7.1979)

Últim carrer en direcció a Terrassa, construït després del barri de Cifuentes, a l'altra banda de la carretera, que els veïns anomenaven carrer nou.

Historial toponímic

Nueva, calle
Nou (30.10.1985)

S'inicià al segle XII per la banda de migdia, la raconada que ara mor rere el passeig de la Plaça Major, com a Cortal de na Burguesa. La banda nord no es començà a construir fins el segle següent, aprofitant els corrals de darrere les cases del que seria carrer de Manresa. Aquest nou tram de carrer fou conegut successivament com a carrer que va al portal de Terrassa, carrer d'en Botet, dels Casots, d'en Martines i dels Quatre Cantons. No va ser fins a mitjan segle XIX que es començà a conèixer com a carrer de Jesús. I encara durant la Guerra Civil, des del 6 de gener de 1937 es digué carrer d'en Margalef, fins al 1939, que tornà al nom antic de Jesús.

Historial toponímic

Cortal de na Burguesa (segle XII) [raconada sud]
Que va al Portal de Terrassa (segle XIV)
Botet (segle XV)
Casots [o Escasots] (segle XVI)
Martines (segle XVIII)
Quatre Cantons (1r quart del segle XIX)
Jesús (2n quart del segle XIX)
Margalef (6.1.1937)
Jesús (27.5.1939), calle
Jesús (30.20.1985)

Corneli Nepos (100 aC - 25 aC). Poeta i historiador romà, amic de Catul i Ciceró. El carrer de Corneli Nepos es troba a Via Alexandra, en una zona de vials amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins.

Historial toponímic

Cornelio Nepote (9.12.1965), calle
Corneli Nepos (30.10.1985)