Tots els articles
Dante Alighieri (Florència, ca. 29 de maig de 1265 - Ravenna, 14 de setembre de 1321). Poeta italià, conegut en català amb el nom de Dant. És l'autor de la Divina Comèdia. Fill de família güelfa de noblesa menor, lluità contra el gibel·lins d'Arezzo i de Pisa, va ser conseller del capitano del popolo, membre del consell de cent de Florència i ambaixador a San Gimignano en els moments més crítics entre les faccions negra i blanca dels güelfs. Víctima de la repressió de Carles d'Anjou i la facció negra dels güelfs, fou condemnat a l'exili temporal i a la privació dels drets civils, i més endavant va ser condemnat a la foguera. Inicià aleshores l'exili defintitiu i visqué a Verona, a la cort dels Della Scala, i a la Lunigiana, a la cort dels marquesos de Malaspina. En aquests primers anys d'exili començà a escriure el poema narratiu la Divina Comèdia, les dues primeres parts de la qual acabà el 1314 i la tercera, el 1321, el mateix any que va morir. La Divina Comèdia és considerada una obra cabdal de la literatura universal, que recull tota l'experiència de la humanitat occidental acumulada fins al seu temps i que ha resistit el pas dels anys, els gustos i les modes. A part de la Divina Comèdia, les obres poètiques del Dant, escrites en italià, pertanyen a l'escola del dolce stil novo; inclouen la Vita Nova, poesies amoroses dedicades a Beatriu, personatge central de la seva obra, i les Rime, també poesies stilnovistes, amb predomini de les amoroses, però més variades. Entre les obres doctrinals, les més importants són el Convivio, en italià, i De vulgari eloquentia i De monarchia, totes dues en llatí. |
Historial toponímic
Dante (29.12.1955), calleDant (30.10.1985)
| Antoni Cusidó i Cañellas (Sabadell, 7 de juny de 1861 - 3 d'abril de 1929). Industrial tèxtil i regidor municipal. S'inicià en el món laboral treballant com a teixidor i acabà sent un destacat industrial tèxtil. Monàrquic de filiació maurista, el 29 de novembre de 1920 fou nomenat alcalde de Sabadell per reial ordre, en substitució de Pere Pascual Salichs. El nomenament, però, provocà una forta oposició dins el consistori municipal, de manera que va renunciar a l'alcaldia el 10 de desembre del mateix any. No va arribar, doncs, a prendre possessió del càrrec d'alcalde. Durant la dictadura de Primo de Rivera, va ser tinent d'alcalde i regidor de Foment, encarregat de les obres públiques. En el seu pas per la regidoria es va projectar el Mercat Central al camp de la Sang, s'enllestí un pla general de clavegueres i enllumenat, es van arranjar molts carrers, es reformà l'Escorxador i es va electrificar la línia de ferrocarril de Barcelona a Manresa. El 1957, l'ajuntament presidit per Josep M. Marcet va acordar donar el nom d'Antoni Cusidó al que fins aleshores era carrer de les Basses. |
Historial toponímic
Balsas (annexat amb la Creu Alta el 1904), c.Balsas (27.5.1939), calleAntonio Cusidó (1957), calleAntoni Cusidó (30.10.1985)
| És la ciutat més gran del Brasil i de tota l'Amèrica del Sud, capital de l'estat més industrialitzat del país, que compta amb una notable indústria tèxtil. El carrer de Sao Paulo es troba situat al barri de Nostra Llar, on tots els carrers porten noms de ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Sao Paulo (24.11.1955), calleSao Paulo (30.10.1985)
| Ciutat japonesa de l'illa de Honshu. Es troba situada a la badia d'Osaka, a la desembocadura del Yoso, el delta del qual forma una extensa xarxa de canals dins la ciutat. Osaka, centre d'una important regió agrícola i industrial, anomenada Kinki, és el primer centre tèxtil del país, amb una potent indústria de la llana , el cotó, les fibres artificials i la confecció. És alhora un gran port de cabotatge i un important nus de comunicacions ferroviàries i d'autopistes. De la seva antiga capitalitat, conserva el temple de Tennoji, de l'any 630, i el temple de Nara, amb pintures dels segles IX i X. Del segle XVI data el castell feudal de Siro, el més gran del Japó. * * * El carrer d'Osaka es troba al barri de Nostra Llar, on els vials porten noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Osaka (24.11.1955), calleOsaka (30.10.1985)
| Joanot Martorell (Gandia, 1413/15 - 1468). Escriptor, autor del "Tirant lo Blanc", considerada la millor novel·la catalana de tots els temps. |
Historial toponímic
Joanot Martorell (1925), c. deJohanot Martorell (27.5.1939), calleJoanot Martorell (27.10.1960), calleJoanot Martorell (30.10.1985)
| Francesc Daniel Molina i Casamajor (Vic, 1812 - Barcelona, 1867). Arquitecte i urbanista, format a Llotja, que es titulà a l'Academia de San Fernando de Madrid. Va projectar la plaça Reial, la font de l'almirall Marquet de la plaça del Duc de Medinaceli i el traçat del carrer de la Princesa, de Barcelona. Arquitecte municipal barceloní, restaurà el Saló de Cent, afegint-hi el tram de la presidència, i la Sala del Consistori. És autor també d'un avantprojecte del Liceu que fou desestimat. Com a arquitecte provincial, va redactar el Pla d'Ordenació Urbanística de Sabadell de 1864, amb els mestres d'obres Gabriel Batllevell i Josep Antoni Obradors, una de les millors obres de planificació urbanística que s'haguessin fet mai, segons l'Academia de San Fernando, però el Pla va ser frenat pels propietaris que se sentien perjudicats per les expropiacions de terrenys concedits a les vies públiques. A Sabadell, projectà també el Teatre Principal. |
Historial toponímic
Daniel Molina (1955), calleDaniel Molina (30.10.1985)
| Les Antilles són una cadena d'illes en forma mitja lluna que s'estén des de la península de Florida fins a la costa d'Amèrica del Sud, al mar del Carib o de les Antilles, i formen part de les velles Índies Occidentals. Es divideixen en tres grups d'illes: les Bahames; les Grans Antilles, que inclouen Cuba, Jamaica, la Hispaniola (amb dos estats, Haití i la República Dominicana), Puerto Rico i les illes Caiman, i les Petites Antilles, que consten de dos arxipèlags, les illes de Sobrevent a l'est i les de Sotavent al sud, davant les costes veneçolanes, amb més d'una vintena d'illes, entre les quals, les Antilles Neerlandeses, Barbados, Curaçao, Grenada, Martinica, Montserrat, Trinidad i Tobago. L'illa de Guanahaní, després anomenada San Salvador, a les Bahames, va ser la primera terra americana descoberta per Colom, que en aquell moment, juntament amb totes les altres illes antillanes, pertanyien a dues grans famílies ètniques d'Amèrica del Sud, els arauacs i els caribs. * * * El carrer de les Antilles es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers en què predominen els noms d'illes. |
Historial toponímic
Antillas, calleAntilles (30.10.1985)
| Vincent de Paul (Pouy, [avui Saint-Vincent-de-Paul] Gascunya, 1581 - París 1660). Eclesiàstic i fundador d'institucions de caritat. Va seguir estudis de Teologia a Tolosa de Llenguadoc i va ser ordenat sacerdot el 1600. El 1605, en un viatge de retorn de Marsella va ser capturat per uns pirates turcs que se l'endugueren a Tuníssia i el van vendre com a esclau. Se n'escapà el 1607. El 1609 anà a Roma i va ser capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi. Cap a 1615 va decidir abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres. Va fundar la Societat de la missió (1625), els lazaristes; les confraries de dames de la caritat i la comunitat de filles de la caritat (1633); la companyia de dames pobres (1634); el seminari de la Missió (1637), i l'obra dels nens expòsits (1638). Canonitzat el 1737, és patró de les Conferències de Sant Vicenç de Paül. |
Historial toponímic
San Vicente de Paúl (29.12.1955), calleSant Vicenç de Paül (30.10.1985)
| Orquestra fundada per Antoni Ricart i Salas (Sabadell, 1917 - 1983). Ricart va estudiar a l'Escola Municipal de Música amb Josep Masllovet i Mateu Rifà i al 16 anys ja formava part de l'orquestra American Jazz. El 1939 formà l'Orquestra Ricart i de 1947 a 1969 formà diverses orquestres (Diamantes Ricart, Dixieland, Zafiros, Diamants Show) amb les quals va recórrer amb èxit tot Catalunya i bona part d'Europa. |
Historial toponímic
Orquestra Ricart (30.10.1985)
| Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984). Poeta. Molt influït pel romanticisme alemany i el postsimbolisme, anà evolucionant cap a una poesia metafísica i existencial. La caducitat de les coses, la memòria dels dies perduts, el pas del temps són una constant de la seva obra. A Vinyoli, el reconeixement públic i de la crítica li arribà el 1970 amb la publicació de Tot és ara i res, que iniciava la seva etapa de maduresa. Dels llibres publicats els darrers anys cal recordar: Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d'aram (1976), El griu (1978), A hores petites (1981), Domini màgic (1984) i Passeig d'aniversari (1984). Pòstumament ha aparegut la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol. El carrer de Joan Vinyoli es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els carrers porten noms d'escriptors catalans. |
Historial toponímic
Joan Vinyoli (28.11.1990)