Tots els articles
| Novel·la cavalleresca catalana, anònima, escrita probablement al Principat entre el 1435 i el 1462, i conservada en un únic manuscrit del segle XV. L'anònim autor, en un intent de donar versemblança al relat, reconstrueix l'ambient de l'època de Pere el Gran i hi fa intervenir personatges i fets històrics. La novel·la, cavalleresca i sentimental, basada en les tradicions literàries romàniques -Desclot, els trobadors, la narrativa cavalleresca francesa, el Dant- i en la cultura clàssica -Ovidi i Virgili-, és una de les temptatives més originals de renovació del gènere a l'àmbit europeu. * * * El carrer de Curial e Güelfa es troba al barri de Via Alexandra, en una zona de petits carrers amb noms de les grans novel·les històriques. |
Historial toponímic
Curial e Güelfa (25.3.1987)
| Riu de la comarca d'Anoia, a la qual dóna nom, afluent del Llobregat per la dreta. Té quatre punts de naixement als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argensola que conflueixen a Jorba. A la capçalera és conegut com a riera d'Anoia i en un recorregut de 68 km travessa la comarca d'Anoia, el llevant de l'Alt Penedès i un fragment del Baix Llobregat, i passa per Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell, ciutat on es produeix l'aiguabarreig de l'Anoia amb el Llobregat. L'Anoia, des de temps medievals, ha impulsat l'establiment de fargues i molins drapers i fariners, i ha estat l'eix vertebrador de la indústria paperera a Catalunya. En el moment de màxima expansió va arribar-hi a haver 65 molins paperers, el més conegut dels quals era el de Capellades, on encara avui es manté aquesta indústria tradicional. * * * El carrer de l'Anoia es troba situat a Torre-romeu, en una zona de vials amb noms de rius. |
Historial toponímic
Anoia (30.10.1985)
| Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, 1520 - ?, 1576). |
Historial toponímic
San Salvador (18.6.1953), plazaSant Salvador (30.10.1985)
| La Cordillera Oretana o Montes de Toledo és una serralada de la Meseta sud peninsular, d'una altitud màxima de 1.500 m, que inclou les serres d'Altamira, Guadalupe, San Pedro i Montánchez. El carrer d'Oretana es troba a la Plana del Pintor en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Oretana (9.12.1965), pasajeOretana (30.10.1985)
| Joan Timoneda (València, 1518/20 - 1583). Escriptor i editor de prestigi. Va publicar molts plecs poètics i diversos cançoners que s'emmarquen dins la literatura popular, amb obres originals i alienes i altres d'estil tradicional. Entre els plecs poètics editats destaquen "Flor d'enamorats" i "Sarao de amor". A Timoneda es deu també la popularització del fet teatral, amb la incorporació de nous peronatges i de temes italianitzants. És autor de dues obres de teatre religiós, "L'Església militant" i "El castell d'Emaús", concebuts com a exaltació de l'Eucaristia i al servei de la Contrareforma, peces embrionàries del que serà l'acte sacramental. Com a editor i escriptor, Timoneda va ser sensible a les tendències i a les novetats literàries del seu temps i fou un propulsor de models narratius italians que recollí a "El buenaviso y portacuentos" i "El patrañuelo", vint-i-dues novel·letes curtes amb què Timoneda inaugurava aquest gènere que faria fortuna a la península. |
Historial toponímic
Joan Timoneda (25.3.1987)
| La República de Cuba és un país de l'arxipèlag de les Antilles, format per les illes de Cuba, la de Pinos, més recentment anomenada de la Juventud, i per més de 1.600 cayos i petites illes. Banyada pel mar Carib, Cuba té Florida i les Bahames al nord, a l'oest la península mexicana de Yucatán, al sud les illes de Jamaica i Caiman, i al sud-oest la Hispaniola, amb Haití i la República Dominicana. La capital és l'Havana, amb més de dos milions d'habitants, i la segueixen per ordre d'importància demogràfica Santiago de Cuba, Camagüey i Holguín. La Cuba precolombina era habitada per grups aborígens de la branca dels arauacs: els siboneys, de cultura gairebé paleolítica, i els taïnos, agricultors que conreaven blat de moro, yuca, fruita, tabac o cotó, filaven i teixien, i construïen cabanes i canoes. Ambdós grups sovint eren hostilitzats pels caribs, antropòfags de les petites Antilles. Colònia espanyola des del segle XVI, el treball forçós, els maltractaments, les epidèmies i els suïcidis col·lectius van delmar de tal manera la població indígena que en menys de mig segle de colonització pràcticament havien desaparegut. La lluita per la independència cubana s'inicià el 1868 i va continuar fins a la Guerra de Cuba de 1898 en què els Estats Units es van apoderar de l'illa. El 1902 assolí la independència, tot i que els americans hi van mantenir una forta influència fins a la revolució castrista de 1959. * * * El carrer de Cuba es troba situat al barri dels Merinals, en una zona de carrers en què predominen els noms d'illes i de països americans. |
Historial toponímic
Cuba (10.10.1958), calleCuba (30.10.1985)
| Anníbal ( ?, 247 aC - Bitínia, 183 aC). Militar cartaginès, fill d'Amílcar Barca. Quan tot just tenia 9 anys acompanyà el seu pare en l'expedició cartaginesa a la Península Ibèrica, on passà els anys de joventut i es casà amb una indígena. El 222 aC, en morir assassinat Àsdrubal, va assumir el comandament de l'exèrcit cartaginès que aleshores dominava tot el sud peninsular. Amb l'atac a Sagunt el 219 aC va provocar l'esclat de la Segona Guerra Púnica contra els romans i organitzà la famosa expedició a Itàlia a través dels Pirineus i els Alps amb una quarantena d'elefants i un exèrcit de 90.000 homes. Vencé els romans a Trasimeno (217 aC) i a Cannas (216 aC), i, això no obstant, no s'atreví a assetjar Roma perquè no havia rebut reforços de cap mena ni les tribus itàliques se li havien unit revoltades contra els romans. El 203 aC, quan s'assabentà que l'exèrcit romà havia desembarcat prop de Cartago, Anníbal anà a socórrer el seu país, però el 202 aC fou vençut per Escipió a Zama. Assetjat pels romans, que exigien que els fos lliurat, Anníbal es refugià a la cort d'Antíoc III de Siria, a qui instigà a revoltar-se contra Roma. Vençut Antíoc, Anníbal hagué de fugir. Es refugià aleshores a Bitínia, on ajudà el rei Prúsies immers en una guerra civil, però altre cop, encalçat pels romans, es veié constret a fugir. Aquesta vegada, però, davant la impossibilitat de trobar un refugi segur, optà per suïcidar-se. Era l'any 183 aC. |
Historial toponímic
Aníbal (24.11.1955), calleAnníbal (30.10.1985)
| Roc (Montpeller, 1295 - ?, 1327). Personatge de vida llegendària venerat com a sant que va peregrinar diverses vegades a Roma, acompanyat d'un gos tal com el representa la iconografia tradicional, i va recórrer tot Itàlia curant els infectats per la pesta. Durant el segle XV la devoció per sant Roc es va estendre des de Venècia, on el 1477 es va fundar la Confraternità o Scuole di San Rocco per acollir malalts de pesta, cap als països germànics i per tot Europa. Sant Roc és l'advocat contra la pesta i les malalties contagioses i ha estat venerat arreu de Catalunya. * * * La plaça de Sant Roc es va formar a finals del segle XVI com a placeta dels Estricadors, però aviat va prendre el nom actual. |
Historial toponímic
Estricadors (finals del segle XVI)Fort ( nom popular)Constitució (1873)Sant Roc (1874)Pi i Margall (1902)San Roque (27.5.1939), plazaSant Roc (30.10.1985)
| Nom donat a la plaça en record dels tres gratacels que s'hi havien construït després de la riada de 1962 i que van haver de ser enderrocats el 1996 perquè patien patologies estructurals irreversibles. Els tres edificis perfilaven una silueta característica del barri d'Espronceda. |
Historial toponímic
Tres Torres (29.3.2000)
Johann Sebastian Bach (Eisenach, 21 de març de 1685 - Leipzig, 28 de juliol de 1750). Organista i compositor alemany de música barroca. Bach va ser molt fecund i se'l considera el cim de la música barroca. La seva obra és font d'inspiració per a molts músics. Va compondre més de dues-centes cantates d'església i unes vint de profanes, els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temperat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L'art de la fuga, l'Ofrena Musical, les Variacions Goldberg i l'Oratori de Nadal, a més de nombroses obres vocals, orquestrals, obres per a orgue, clavecí i altres instruments. El carrer de Johan Sebastian Bach es troba a Can Rull, en una zona amb predomini de noms de compositors. |
Historial toponímic
Bach (29.12.1955), calleJohann Sebastian Bach (30.10.1985)