Tots els articles

Alí Bei-el-Abassí, nom amb què és conegut Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1 d'abril de 1766 - Damasc, 1818). Aventurer i escriptor que, fent-se passar per musulmà, explorà el nord d'Àfrica i viatjà a La Meca i l'Orient Mitjà.

Ha estat considerat un dels darrers representants del viatger il·lustrat, típic del setcents, i el primer espia de l'edat contemporània, amb finalitats d'expansió econòmica, en uns moments que la pau amb Turquia i el nord d'Àfrica havia obert el comerç català al Mediterrani. Alí Bei, afrancesat i francmaçó, el 1813 hagué d'exiliar-se a França, on publicà en francès una relació dels seus viatges: Voyages d'Ali Bey El Abassi en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807, que va ser traduïda a l'anglès, a l'alemany, a l'italià, al castellà i, en dues ocasions, al català, una el 1888 i l'altra el 1934 per Cèsar August Jordana, amb el títol de Viatges d'Alí Bei, versió reeditada el 2005.

Jaume Girabau i Esteve (Sabadell, 22 d'abril de 1914 - Madrid, 21 de gener de 1942). Contramestre tèxtil i sindicalista.

Va fer els estudis primaris a l'escola del pedagog i destacat sindicalista Ricard Fornells, i completà la formació a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. Treballador del sector d'acabats de la indústria tèxtil, s'afilià al Sindicat Unió de l'Art Fabril i Tèxtil, de la Federació Local de Sindicats, que lideraven Josep Moix, Miquel Bertran, Josep Rosas i Jaume Camps Illa, i a l'inici dels anys 30 ingressà a les Joventuts Comunistes de Catalunya. Arran dels fets del 6 d'octubre de 1934, Girabau, amb altres companys sabadellencs que havien participat en la revolta, va ser empresonat al vaixell Uruguai. Alliberat després de les eleccions del 16 de febrer de 1936, va participar en el procés constituent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, de les quals arribaria a ser membre del Comitè Nacional. En esclatar la Guerra Civil va intervenir des del primer moment en la lluita popular contra el feixisme, s'incorporà voluntari a les milícies de guerra i, després de passar per diverses unitats del front, fou nomenat comissari polític de la 30 Divisió de l'Exèrcit Popular. Al final de la Guerra Civil, exiliat a França, va ser internat al camp de concentració de Barcarès i més tard empresonat al castell de Cotllliure, juntament amb altres militants de les JSU i del PSUC. Quan fou deixat en llibertat, emigrà a la República Dominicana. El novembre de 1941, quan tornava al nostre país per incorporar-se clandestinament a la direcció del PSUC, va ser detingut a la frontera portuguesa per la policia salazarista i lliurat a l'espanyola. Condemnat a mort, va ser afusellat a Madrid el 21 de gener de 1942.