PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Alí Bei-el-Abassí, nom amb què és conegut Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1 d'abril de 1766 - Damasc, 1818). Aventurer i escriptor que, fent-se passar per musulmà, explorà el nord d'Àfrica i viatjà a La Meca i l'Orient Mitjà.

Ha estat considerat un dels darrers representants del viatger il·lustrat, típic del setcents, i el primer espia de l'edat contemporània, amb finalitats d'expansió econòmica, en uns moments que la pau amb Turquia i el nord d'Àfrica havia obert el comerç català al Mediterrani. Alí Bei, afrancesat i francmaçó, el 1813 hagué d'exiliar-se a França, on publicà en francès una relació dels seus viatges: Voyages d'Ali Bey El Abassi en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807, que va ser traduïda a l'anglès, a l'alemany, a l'italià, al castellà i, en dues ocasions, al català, una el 1888 i l'altra el 1934 per Cèsar August Jordana, amb el títol de Viatges d'Alí Bei, versió reeditada el 2005.




Historial toponímic

Alí Bey (1925), c. d'
Ali-bey (27.5.1939), calle
Alí Bei (30.10.1985)

Isidor de Sevilla (Sevilla, 560 - 636). Bisbe hispanoromà i doctor de l'Església. De família originària de Cartagena, els seus pares es van traslladar a Sevilla després de la conquesta bizantina. El seu germà Leandre li va fer de tutor i de mestre i d'ell heretà la mitra sevillana. Escriptor, compilador i cronista, tota la seva obra escrita té com a objectiu la formació dels clergues per a la pastoral. Això no obstant, la seva obra més coneguda, les "Etymologiae", dividida en vint llibres de 448 capítols, constitueix una gran obra enciclopèdica en què es recullen i sistematitzen tots els àmbits del coneixement de l'època. Gràcies a les "Etymologiae" va ser possible la transmissió de la cultura romana a l'Espanya visigòtica i la seva influència es projectà a tota l'Edat Mitjana i el Renaixement. Isidor va ser canonitzat el 1598.

Historial toponímic

San Isidoro (9.12.1965), calle
Sant Isidor (30.10.1985)

Riu pirinenc afluent del Segre per la dreta, prop del pantà de Camarasa, de 146 km de longitud. Neix al Pla de Beret, a la vall d'Aran, i durant el seu recorregut travessa la Serralada Interior pel congost de Collegats, la Serralada Exterior pels congosts de Terradets i de Fontllonga, i s'uneix al Segre al congost de la serra Carbonera. El carrer de la Noguera Pallaresa es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius.

Historial toponímic

Noguera Pallaresa (24.11.1955), calle
Noguera Pallaresa (30.10.1985)

Jaume Huguet (Valls, 1415 - Barcelona, 1492). Pintor català. L'etapa de plenitud del pintor (1454-65) transcorregué a Barcelona, on s'havia instal·lat pels volts de 1448. La seva obra es caracteritza pel domini del dibuix, la sensibilitat per la llum i el color, el gust per la naturalitat, la predilecció pel retrat i per l'expressió dels personatges als quals sap infondre vida, valors que l'apropen als ideals estètics renaixentistes. Entre les seves obres més representatives figura el Sant Jordi, que formava part d'un tríptic, i els retaules de Sant Vicenç, de Sant Antoni, cremat el 1909, i el de Sant Miquel, conservat parcialment. Huguet representa la culminació de l'art medieval català.

Historial toponímic

Huguet (1925), c.
Huguet (27.5.1939), calle
Jaume Huguet (30.10.1985)

Constantí I, dit el Gran (Naissus, 27 de febrer de 272 - Nicomèdia, 22 de maig de 337). Emperador romà (312-337).

Va ser el primer emperador romà que professà el cristianisme (el van batejar quan ja es trobava al llit de mort). Constantí fou proclamat August per les seves tropes el 25 de juliol de 306, i va governar un Imperi romà en constant creixement fins a la seva mort. Transformà Bizanci en Constantinoble, que fou consagrada com a capital de l'Imperi el 330.


Historial toponímic

Constantino (9.12.1965), calle
Constantí (30.10.1985)

Pau Alguersuari i Pascual (Sant Celoni, 17 de novembre de 1836 - Sabadell, 23 d'abril de 1907). Industrial, teòric tèxtil i inventor.

Va fer els estudis primaris a Sant Celoni i als 16 anys se n'anà a Barcelona per estudiar teoria de teixits. Un cop acabats els estudis, vingué a treballar a Sabadell, a la fàbrica de Feliu Torras, feina que alternà amb la docència fent de professor de teoria de teixits i més endavant aconseguí tirar endavant una indústria tèxtil pròpia.

Però Alguersuari, a més de ser un bon tècnic, va ser un gran inventor. Amb la mecanització de la indústria, aconseguí transformar els vells telers manuals de fusta en telers mecànics; d'ell és, també, la creació i la primera patent del teixit de ris per a tovalloles, i l'invent d'un mecanisme de pujada i baixada dels lliços que augmentava el nombre de passades per minut i la velocitat de tissatge, conegut internacionalment com a Sistema Alguersuari.

El 5 de febrer de 1918, l'ajuntament presidit per Joan Vidal i Gambús va acordar donar el nom d'Alguersuari a un carrer de la ciutat, paral·lel a la via del tren, que anava des del baixador de la Rambla fins al carrer de les Tres Creus.




Historial toponímic

Alguersuari Pascual (27.5.1939), calle
Alguersuari (18.11.1965), calle
Alguersuari i Pascual (30.10.1985)

Poble del municipi de Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental, vora la carretera de Sabadell a Mollet. Santiga és una antiga quadra amb una "domus" que el 1389 Joan I convertí en castell termenat i exercí com a centre jurídic i administratiu. L'església parroquial de santa Maria Antiga va ser consagrada el 1198 i es troba documentada des del 983. El paisatge rural dels afores de Santiga va ser popularitzat pel pintor santquirzenc Joan Vila Puig, deixeble de Vila Cinca.

Historial toponímic

Santiga (1925), c. de
Santiga (27.5.1939), calle
Santiga (30.10.1985)

L'illa Noble forma part d'una promoció d'habitatges de l'empresa VISASA, construïts el 1962 al barri de les Termes. No es va donar nom als carrers de la nova urbanització, sinó a les illes delimitades per cada polígon, de manera que les adreces s'ordenaven per blocs. Com en altres promocions semblants, els noms responien a una visió idealitzada de la realitat urbana.

Historial toponímic

Illanoble (9.12.1965), calle
Noble (30.10.1985)

Jaume Girabau i Esteve (Sabadell, 22 d'abril de 1914 - Madrid, 21 de gener de 1942). Contramestre tèxtil i sindicalista.

Va fer els estudis primaris a l'escola del pedagog i destacat sindicalista Ricard Fornells, i completà la formació a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. Treballador del sector d'acabats de la indústria tèxtil, s'afilià al Sindicat Unió de l'Art Fabril i Tèxtil, de la Federació Local de Sindicats, que lideraven Josep Moix, Miquel Bertran, Josep Rosas i Jaume Camps Illa, i a l'inici dels anys 30 ingressà a les Joventuts Comunistes de Catalunya. Arran dels fets del 6 d'octubre de 1934, Girabau, amb altres companys sabadellencs que havien participat en la revolta, va ser empresonat al vaixell Uruguai. Alliberat després de les eleccions del 16 de febrer de 1936, va participar en el procés constituent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, de les quals arribaria a ser membre del Comitè Nacional. En esclatar la Guerra Civil va intervenir des del primer moment en la lluita popular contra el feixisme, s'incorporà voluntari a les milícies de guerra i, després de passar per diverses unitats del front, fou nomenat comissari polític de la 30 Divisió de l'Exèrcit Popular. Al final de la Guerra Civil, exiliat a França, va ser internat al camp de concentració de Barcarès i més tard empresonat al castell de Cotllliure, juntament amb altres militants de les JSU i del PSUC. Quan fou deixat en llibertat, emigrà a la República Dominicana. El novembre de 1941, quan tornava al nostre país per incorporar-se clandestinament a la direcció del PSUC, va ser detingut a la frontera portuguesa per la policia salazarista i lliurat a l'espanyola. Condemnat a mort, va ser afusellat a Madrid el 21 de gener de 1942.






Historial toponímic

Jaume Girabau (30.10.1985)

Qualitat de constant, perseverança. El carrer de la Constància es troba a la Concòrdia, a la primera promoció d'habitatges del barri, projectada pels arquitectes S. Casulleras, G. Bracons i J. Vila, el 1954, i executada per la Caixa d'Estalvis de Sabadell, amb vials que porten noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Constancia (29.12.1955), calle
Constància (30.10.1985)