PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Alfons Sala i Argemí (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945). Industrial tèxtil.

Va crear l'Escola d'Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa. Fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic i amic personal d'Alfons XIII, i el 1919 fundà la Unió Monàrquica Nacional. Col·laborà amb la Dictadura de Primo de Rivera, el qual el nomenà president de la Mancomunitat governativa. El 1926 fou nomenat comte d'Egara.

El 1904 va intervenir decisivament en l'agregació de la Creu Alta a Sabadell.


Historial toponímic

Luisa Fernanda (banda est, 1865), c. de
Almirall Topete (4.10.1868)
Flechas Azules (24.11.1939), calle
Alfonso Sala (11.5.1945), calle
Alfons Sala (30.10.1985)

Ciutat i capital de Galícia, seu del govern autonòmic de la Xunta de Galicia. El nucli antic de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 1985. A principis del segle IX, la descoberta del suposat sepulcre de l'apòstol sant Jaume originà la fundació de la ciutat i la convertí en el centre occidental de peregrinacions més important després de Roma. La llegenda de l'apòstol s'originà molt probablement en el trasllat de relíquies jacobees des de Mèrida quan la ciutat extremenya caigué en mans dels musulmans.

Historial toponímic

San Jaime (annexat de Barberà el 1959), calle
Santiago de Compostela (18.2.1960), calle

Port del Sistema Central, a la Sierra de Guadarrama, de 1.849 m d'altitud, al límit de les províncies de Madrid i Segòvia. Plaça situada al barri del Torrent del Capellà, al límit amb la Plana del Pintor, en una zona de carrers amb noms de serres i muntanyes.

Historial toponímic

Navacerrada (30.10.1985)

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902). Poeta i escriptor romàntic.

Verdaguer fou el més gran escriptor de la Renaixença, autor de dos grans poemes èpics, L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886), que són l'expressió més genuïna de la seva producció poètica. Va escriure també altres poemes i cançons que es van fer molt populars, com ara el Virolai o L'Emigrant. D'altra banda, Verdaguer va ser capellà de la Companyia Transatlàntica i dels seus propietaris, els marquesos de Comillas, a casa dels quals, al palau Moja de la rambla barcelonina, va residir durant anys. El 1886, un viatge a Terra Santa el va trasbalsar espiritualment i el dugué a exercir una caritat desordenada, que l'omplí de deutes, i a la pràctica d'exorcismes. Aquesta fou la causa de la seva marginació social i eclesiàstica. Afectat de tuberculosi, es refugià a vil·la Joana, a Vallvidrera, on va morir el 10 de juny del 1902. L'enterrament de Verdaguer va ser un dels més multitudinaris que es recorden a Barcelona.


Historial toponímic

Verdaguer (17.6.1902), c. de
Mosén Verdaguer (27.5.1939), calle
Mn. Jacinto Verdaguer, calle
Jacint Verdaguer (30.10.1985)

Illa del municipi de Sant Josep de sa Talaia, situada davant la badia de Portmany, a l'oest d'Eivissa. Amb una llargada de més de 2 km i una altitud màxima de 68 m, és una de les illes més extenses entre les properes a Eivissa i Formentera. A sa Conillera hi ha un dels fars més antics de les Pitiüses, que va ser inaugurat el 19 de novembre de 1857. * * * El carrer de sa Conillera es troba al barri dels Merinals, en una zona de vies urbanes amb predomini de noms d'illes.

Historial toponímic

Conillera (28.11.1990)

Ciutat d'Egipte a la desembocadura del Nil, fundada per Alexandre el Gran el 332 aC davant l'illa de Faros. El seu successor, Ptolemeu Sòter, va fer unir l'illa amb la terra ferma i va construir-hi el gran far d'Alexandria, una de les set meravelles de l'antiguitat. Obrat amb blocs de pedra blanca, feia entre 120 i 130 m d'alçada i de nit era visible fins a 50 km de la costa. Amb la creació de la biblioteca, entre els segles IV i III aC, la ciutat es convertí en el centre cultural més important de l'Orient clàssic. Tanmateix, el 48 aC Cèsar assetjà la ciutat i calà foc a la biblioteca, que Marc Antoni intentà refer uns anys més tard. Alexandria, durant l'època imperial romana, amb més de mig milió d'habitants, va ser la segona capital de l'Imperi. A l'edat mitjana acollí diverses colònies de mercaders mediterranis; així, el 1264 els catalans hi establiren un consolat i van fer d'Alexandria el centre del seu comerç amb l'Orient fins ben entrat el segle XVI.

Historial toponímic

Alexandria (29.4.1998)

Honorat de Lérins, nascut a les Gàl·lies l'any 350, es va convertir al cristianisme instat pel seu germà Venanci, amb qui va anar a l'Orient a la recerca de la santedat, però quan eren a Grècia, Venanci va emmalaltir i va morir. Aleshores Honorat es va retirar a la vida monàstica, va fundar un monestir a l'illa de Lérins, prop de Marsella, cedida pel bisbe de Frejus, a principis del segle V. De Lérins, uns anys més tard, va passar a ser arquebisbe d'Arles. Va deixar escrites diverses obres, entre les quals les regles del monestir i l'"Exhortació", que va adreçar al prefecte de les Gàl·lies, el 429, al llit de mort. * * * El carrer de Sant Honorat va aparèixer a la dècada del 1840, en terrenys cedits per Honorat de Puig, en reconeixement del qual s'anomenà de Sant Honorat.

Historial toponímic

Sant Honorat (dècada de 1840)
URSS (6.1.1937)
San Honorato (27.5.1939), calle
Sant Honorat (30.10.1985)

Narcís Nonell i Sala (Sabadell, 1842 - 20 de març de 1915). Enginyer industrial.

Nonell fou el primer enginyer industrial que hi hagué a Sabadell especialitzat en màquines de vapor. Molts dels vapors construïts a Sabadell al segle XIX són obra seva. Militant del Partit Republicà Federal, va ser regidor de l'Ajuntament durant la Primera República i la Restauració i va intervenir activament en la lluita contra les quintes i en la campanya per aconseguir  un establiment lliure de segon ensenyament. Va ser professor dels Escolapis i de l'Escola Industrial.


Historial toponímic

Narcís Nonell (30.10.1985)

Municipi del Pla d'Urgell, des de mitjan segle XIX regat pel canal que va convertir l'anomenat "desert de l'Urgell" en terres de regadiu. El canal va contribuir també a una configuració més estable, no estacional, de l'estany d'Ivars, que aleshores assolí una llargada de 3 km per una amplada d'1. Durant la postguerra, el 1950, l'estany fou desguassat per fer-ne camps de conreu i avui es troba en procés de recuperació per convertir-lo en una de les zones humides més grans de Catalunya. El carrer d'Ivars d'Urgell es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i embassaments.

Historial toponímic

Ibars (9.12.1965), calle
Ivars d'Urgell (30.10.1985)

Riu de la Plana de Vic i el Vallès Oriental. Principal afluent del Besòs. Neix a la comarca d'Osona, de les aigües dels espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de Sant Cugat de Gavadons. Engorjat entre la falda del Montseny i els Cingles de Bertí, travessa la Serralada Prelitoral començant pel Gorg Negre, prop de Centelles, i continua per Aiguafreda, el Figueró i la Garriga, on s'obre a la plana del Vallès, passa per Granollers i a l'alçada de Montmeló s'acaba unint a la riera de Mogent, per formar tots dos el Besòs. El Congost té 41 km de llarg i una conca de 223 km2. Actualment l'aprofitament hidràulic, que havia tingut una certa importància, progressivament desplaçat per la industrialització, hi és pràcticament nul. Històricament la vall del Congost ha servit de via de comunicació entre el Vallès i la Plana de Vic, i encara ho és avui amb el pas del ferrocarril i la carretera de Barcelona a la Cerdanya. * * * El carrer del Congost es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms de rius.

Historial toponímic

Congost (30.10.1985)