PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Nom format a imitació del de les grans vies de comunicació de l'Imperi Romà, que no ha estat documentat històricament.

Historial toponímic

Alexandra (9.12.1965), vía
Alexandra (30.10.1985)

Giovanni Bernardone (Assís, 1182 - 1226). Místic italià, conegut com a Francesco. Era fill d'un ric marxant, Pietro Bernardone, i d'una dama provençal, Pica. Rebel amb els negocis i la riquesa del seu pare, va dedicar bona part de la joventut a la lectura i la diversió amb els amics, la majoria fills de la noblesa. El 1201 es va unir a l'exèrcit en una expedició contra Perusa i va caure presoner més d'un any. Alliberat i malalt, va começar a canviar. Així, de retorn d'un pelegrinatge a Roma, abandonà la casa paterna i es retirà com a eremita a l'esglesiola de Sant Damià, prop d'Assís, i aviat va iniciar la vida de predicació amb un petit grup de seguidors, origen de l'orde franciscà. Francesc centrà la doctrina evangèlica en la pobresa i l'amor a tots els éssers de la creació, en la línia d'un humanisme italià precoç. * * * El carrer de Sant Francesc es va iniciar el 1772, quan Francesc Altalló, propietari, va començar a establir-hi terres. El nom venia de la proximitat del convent de franciscans caputxins, l'hort dels quals arribava fins a la banda nord del nou carrer.

Historial toponímic

Sant Francesc d'Assís (1772)
URSS (6.1.1937)
San Francisco (27.5.1939), calle
Sant Francesc (30.10.1985)

Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, 6 de setembre de 1885). Inventor i polític, llicenciat en dret.

En contacte amb els ambients republicans barcelonins, aprengué l'ofici de caixista i muntà una impremta, en la qual edità la revista La Fraternidad, que divulgà els ideals del comunisme icarià. A Cadaqués, on hagué de fugir un parell d'anys a causa de les seves activitats polítiques, madurà el projecte de construir una nau submarina. El 1858, a més de crear una societat amb els seus amics empordanesos, publicà l'opuscle El Ictíneo o barco-pez i l'any següent el seu projecte assolí un èxit parcial al port de Barcelona. Un segon Ictíneo fracassà per manca de suport financer, però aleshores Monturiol projectà d'altres invents, com un tramvia funicular i un velògraf, planejà els treballs per a la portada d'aigües del Ter a Barcelona i un sistema de conservació de carn, que hagué d'abandonar per malaltia. El 1889 Isaac Peral, que també havia ideat un submarí, reconegué que Monturiol l'havia precedit en l'invent del peix vaixell.


Historial toponímic

Narcís Monturiol (1925), c. de
Marina Nacional (24.11.1939), calle
Monturiol, calle
Narcís Monturiol (30.10.1985)

Ciutat castellana, situada en un ample i àrid altiplà del nord-oest de Castella la Nova, capital de l'Estat espanyol des del regnat de Felip II. La plaça de Madrid es troba situada a Can Llong, barri de carrers i places amb noms de ciutats europees.

Harmonia d'idees i sentiments entre persones. Forma part de la promoció d'habitatges construïts per la Caixa de Sabadell i aprovada per l'Ajuntament el desembre de 1955. Tots els vials de la nova promoció portaven noms de virtuts i colors. El projecte era dels arquitectes Santiago Casulleres, Gabriel Bracons i Josep Vila.

Historial toponímic

Concordia (plànol 1944), plaza
Concòrdia (30.10.1985)

Alemanya és una república federal del centre d'Europa. Situada a la riba sud de la mar Bàltica i del mar del Nord, és fronterera amb Dinamarca al nord, amb Polònia i Txèquia a l'est, amb Àustria i Suïssa al sud, i amb França, Luxemburg, Bèlgica i Holanda a l'oest. Alemanya ha estat durant segles un terme que designava una nació fragmentada en diversos estats. No és fins el 1871 que aconseguí unificar-se, però al final de la Segona Guerra Mundial, el 1945, altre cop va ser dividida, entre la República Federal Alemanya, dins l'àrea occidental, i l'Alemanya Democràtica, en l'òrbita d'influència soviètica. Després de la caiguada del mur de Berlín, que escenificava la divisió alemanya, el 3 d'octubre del 1990 les dues Alemanyes es reunificaven. Berlín és la capital de la nova Alemanya i la ciutat més important del país, al costat d'Hamburg, Frankfurt, Munich o Colònia. La llengua oficial de l'estat és l'alemany, que té diverses fraccions dialectals: el baix alemany, l'alemany central i l'alt alemany, les variants més parlades. També són reconeguts els danès, el romaní i el frisi, protegits per la "Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries". La República Federal Alemanya és membre de les Nacions Unides i de la Unió Europea. * * * El carrer d'Alemanya es va formar a mitjan segle XIX com a carrer de Dídac Mimó a l'indret conegut com a Pla de les Basses. El 1855 es digué carrer de Madoz, fins al final de la Guerra Civil, que prengué el nom d'Alemanya.

Historial toponímic

Dídac Mimó (meitat segle XIX), c. de
Madoz (1.9.1855), c. de
Alemania (24.11.1939), calle
Alemanya (30.10.1985)

Ferran III (Valparaíso, Lleó, 1198 - Sevilla, 1252). Rei de Castella i Aragó. Fill d'Alfons IX de Lleó i Berenguera I de Castella, el 1217 va ser coronat rei de Castella per renúncia de la seva mare i el 1230 va heretar la corona de Lleó. La unió dels dos regnes va provocar una revolta nobiliària encapçalada per la casa de Lara i una invasió lleonesa promoguda pel seu pare Alfons IX. El seu regnat es va caracteritzar per la guerra contra els serraïns per expulsar-los de la península. Quan va morir només quedava en mans dels musulmans el regne de Granada. L'any 1671, el papa Climent X el va canonitzar.

Historial toponímic

Sant Ferran (darrer quart del segle XIX)
Ferran i Clua (6.1.1937)
San Fernando (27.5.1939), calle
Sant Ferran (30.10.1985)

Narcís Giralt i Sallarès (Sabadell, 17 de gener de 1846 - 8 de setembre de 1925). Professor de teoria de teixits i pintor.

Estudià a Llotja de Barcelona i, acabats els estudis, residí vuit anys a Terrassa, on exercí de professor de teoria de teixits, tasca que continuà a Sabadell quan hi retornà el 1883 en substitució de Pau Alguersuari i Pascual. Aleshores, per perfeccionar la formació tèxtil amb l'estudi de les arts plàstiques, s'associà a l'Acadèmia de Belles Arts, entitat que més endavant va presidir.

Durant la dècada de 1880 van coincidir a l'Ateneu Sabadellenc Francesc Quer, que hi donava classes de dibuix i pintura, i Narcís Giralt, encarregat d'impartir les de teoria tèxtil; d'aquest nucli de l'Ateneu va sorgir la idea de crear una Escola Industrial i d'Arts i Oficis, de la qual Narcís Giralt va ser un dels fundadors i el primer director. D'altra banda, col·laborà en publicacions professionals com El Eco de la Industria i Catalunya tèxtil, amb articles de caire divulgatiu, i alguna de les seves obres pictòriques es conserva al Museu d'Art de la ciutat.

Narcís Giralt va morir el setembre de 1925 i, poc després, el gener de 1926, l'ajuntament que presidia Esteve M. Relat va acordar donar el seu nom a un carrer de la ciutat.


Historial toponímic

Narcís Giralt (26.1.1926), c. de
Narciso Giralt (27.5.1939), calle
Narcís Giralt (30.10.1985)

Irlanda és una illa de l'Atlàntic Nord, separada d'Anglaterra pel canal del Nord i pel mar Irlandès, que es troba dividida entre la República d'Irlanda, cinc sisenes parts de l'illa, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit. La República d'Irlanda, amb capital a Dublín, és l'estat més occidental de la Unió Europea, a la qual s'integrà el 1973. El gaèlic irlandès, de la branca goidèlica de les llengües cèltiques, era l'únic idioma parlat a l'illa fins a la imposició de l'anglès. Avui el gaèlic és cooficial amb l'anglès a tot el territori i és obligatori en l'educació primària i secundària de l'Estat. * * * El carrer d'Irlanda es troba al barri dels Merinals, en una zona de vials amb noms d'illes.

Historial toponímic

Irlanda (9.12.1965), calle
Irlanda (30.10.1985)

Vial principal de la primera promoció d'habitatges del nou barri de la Concòrdia, projectada el 1954 pels arquitectes Santiago Casulleras, Gabriel Bracons i Josep Vila i executada per la Caixa d'Estalvis de Sabadell. Tots els carrers portaven noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Matadepera
Concordia (20.12 1955), avenida
Concòrdia (30.10.1985)